Des de la carretera del Port del Comte a Sant Llorenç de Morunys tenim una bona vista de la vessant occidental de la discordança progressiva del Santuari de Lord, tot i que des d’aquesta banda no s’aprecia com d’ espectacular és l’estructura.
Després de travessar el poble agafem la carretera que va cap a Solsona pel pantà de la Llosa del Cavall, i de seguida a mà dreta se’ns presenta la mateixa estructura però vista des del costat est. Així, s’observen uns estrats de conglomerats verticals i una capa quasi horitzontal, sobre la qual s’ubica el santuari.
L’explicació de la formació de la discordança progressiva de la Creu del Codó pot ésser aplicada també per a la discordança de la Vall de Lord.
Després ens encaminem cap a la Serra de Busa on hi ha un Mirador i un lloc anomenat la Presó de Busa. Des d’aquí es pot gaudir d’una immillorable panoràmica de la Vall de Lord i els contraforts de la Serra del Verd (mesozoic), de la Serra de Guixers i de la Serra del Port del Comte (ambdues formades per materials eocens).
Per arribar a la Serra de Busa, cal agafar la carretera direcció Solsona vorejant el pantà de la Llosa del Cavall, i posteriorment, agafar la carreta que va a Berga (C-26). Pocs quilòmetres després i un cop passat el poble d’Olius, surt a l’esquerra el trencall cap a Besora i Busa.
Entre Olius i el trencall cap a Besora es veuen uns espectaculars paleocanals en el talús de la carretera, formats pers gresos vermells de la Formació Molasses de Solsona (Oligocè).
Passat Besora, la carretera – pista, continua cap al nord fins arribar a les Cases de Busa, única casa habitada de la serra, on molt amablement ens indiquen el camí per anar al Mirador.
Al caminet que porta des del Mirador de Busa a la Presó de Busa, s’observen magnífics exemples de conglomerats poligènics amb còdols de gran mida. El caràcter poligènic dels còdols (es veuen pissarres i granits paleozoics, gresos del triàsic inferior, carbonats mesozoics, etc.), indiquen que les àrees d’alimentació dels ventalls al·luvials que els dipositaren eren molt extenses.
La presència de còdols de calcàries amb alveolines, indica també, que els materials ilerdians van ser incorporats en els mantells pirinencs, erosionats i incorporats en els ventalls al·luvials.
De tornada refem el camí, i remuntant cap al nord, veiem en el talús de la carretera tot un seguit de capes de argiles, gresos i conglomerats. Aquests materials corresponen genèticament a les fàcies distals i mitjanes de ventalls al·luvials.
L’endemà visitem el poble de Sant Llorenç de Morunys, que tot i travessar-lo moltes vegades, encara no havíem tingut temps per a fer-ho. Poc abans d’arribar, al poble les vistes sobre les serres dels Bastets i Busa són immillorables.
Després anem a visitar el Pedraforca. Tornem a agafar la carretera LV-4012 i després de deixar enrere el poble de La Coma i la Pedra i el Coll del Port, baixem cap al poble de Tuixent, ja a la comarca de l’Alt Urgell. Des de la carretera tenim les primeres vistes de la vessant oest del Pedraforca (en segon terme a la foto inferior).
Una vegada arribats a la vall, de seguida ens trobem de cara al poble de Tuixent , situat a peu de la Roca de Santaló (1.766 m) formada per calcàries juràssiques – cretàciques integrants del Mantell Superior del Pedraforca.
Tot seguit continuen camí per la carretera C-563 direcció Josa de Cadí (foto inferior) i Gósol. Josa de Cadí es troba situat sobre un nivell de bretxes calcàries d’edat triàsica superior - Lias. Aquests material pertanyen al Mantell del Pedraforca i encavalquen el Mantell del Cadí (materials situats darrere del poble).
Passat Josa de Cadí continuem cap al Coll de Josa (1.620 m), porta d’entrada a la comarca del Bergadà. Al poc d’iniciar l’ascens, ens criden l’atenció uns bancs de calcària en el talús de la carretera on trobem uns fòssils de macroforaminífers molt ben conservats. Segons el mapa 1:50.000 els materials corresponen a calcàries bioclàstiques (Cuisià - Lutecià) integrants del Mantell del Cadí.
Des del mirador del Coll de Josa i sobre el poble de Gósol, es disposa d’una vista del Pedraforca que ens comença a recordar a la més coneguda.
Crec que és el moment d’explicar amb més detall el concepte geològic de mantell de corriment, dels quals el Massís del Pedraforca n’és un bon exemple. Els mantells de corriment són estructures tectòniques formades durant períodes en els que les roques pateixen esforços compressius importants (fletxes blaves). Com a resultat d’això, es generen falles inverses de baix angle (poc inclinades) que posen roques antigues per sobre de roques més modernes.
Així, les roques que queden per sobre del pla de falla formen el bloc superior del cavalcament i les que queden per sota, el bloc inferior.
Explicat això, tornem a la visita, i després de deixar el mirador, ens desplacem a un nou mirador, aquest és el del Pedraforca, situat a peu de la carretera Gósol - Saldes - Guardiola de Berguedà, poc abans d’arribar al nucli de Massanés. Des d’aquest punt es té una panoràmica força adient per aproximar-nos a l’estructura geològica del Massís del Pedraforca. Faré servir un esquema publicat en una guia d’itineraris del Departament de Medi Ambient.
El Massís del Pedraforca consta de 2 mantells de corriment: l’anomenat Mantell Superior del Pedraforca (en la foto integrat pels pollegons, els materials triàsics i juràssics de la zona del Coll del Verdet i els conglomerats garumnians del Coll de la Trapa) i el Mantell Inferior del Pedraforca (en la foto integrat pels terrenys amb formes triangulars). També s’observa la Serra del Cadí, al fons a la dreta de la fotografia, que també és un mantell de corriment (Mantell del Cadí). El mantell inferior del Pedraforca sobre el mantell del Cadí, i ambdós, encavalcats alhora pel mantell superior del Pedraforca.
Apuntar que la vessant catalana de la serralada dels Pirineus, està estructurada a partir de Mantells de Corriment amb vergència cap al sud. Aquestes estructures es poden dividir en:
· Mantells superiors (color crema): Aquests encavalcaments únicament involucren materials de cobertora, és a dir, materials mesozoics i cenozoics, i conformen una unitat estructural denominada Unitat Sud-pirinenca Central. Els encavalcaments són, de N a S: el Mantell de Bóixols; el Mantell del Montsec i el Mantell de les Serres Marginals. Al Pirineu occidental el Mantell del Cotiella és també un mantell superior. El Mantell del Pedraforca és la prolongació de la Unitat Sud-pirinenca Central en el Pirineu oriental.
· Mantells Inferiors (color taronja): Aquests encavalcaments involucren tant materials del sòcol paleozoic com de cobertora mesozoica i cenozoica. El Mantell del Cadí al Pirineu oriental i el Mantell de Gavarnie al Pirineu occidental són d’aquest tipus.
De tornada fem una parada al Coll de la Trapa per veure els conglomerats garumnians. Aquests materials es formaren alhora que s’emplaçaven els mantells de corriment (i per tant se’ls anomena conglomerats sintectònics) i són fruit de l’erosió dels relleus que s’anaven aixecant. Aquest conglomerats sintectònics en concret, fossilitzen de manera discordant part del bloc superior i inferior del mantell inferior del Pedraforca.
Finalment fem la darrera parada per visitar l’espectacular aflorament d’ hippurites en posició de vida que afloren al talús de la carretera Saldes - Gósol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada