DIA 14:
Falta poc per Etosha, pel camí ja veiem unes girafes.
Per fi, hem arribat a Etosha. Etosha és un dels parcs naturals més grans del món. Té una superfície de 22.270 km² (més o menys com Eslovènia).
Etosha d'est a oest fa uns 350 km i té dos ecosistemes: sabana i bosc baix (arbustos). Té un llac enorme al centre i el parc disposa de diferents càmpings pels turistes. Etosha es troba a 435 km o 535 km de Windhoek (depèn de la sortida que agafis).
Els dos primers dies vàrem estar a Okaukejo on, típic dels càmpings, tenen una bassa artificial per observar els animals que van a beure aigua, com un amfiteatre romà. Just arribar vaig anar-hi i vaig trobar els meus dos primers elefants remullant-se.
El més curiós és que els animals tenen “normes” pel que fa a l'ordre de beure aigua. Els elefants els primers, rinoceronts, girafes, zebres desprès, lleons, hienes, Springboks, òrixs, xacals, etc.
Durant el dia vaig veure molts animals, i en grans quantitats, però en faltaven dos: rinoceronts i lleons.
Durant el dia vaig veure molts animals, i en grans quantitats, però en faltaven dos: rinoceronts i lleons.
Quan arriba la posta de Sol, la vàrem veure a una torre que hi ha al càmping de Okaukejo.
A la nit vàrem anar a la bassa, on els tocava a les girafes.
DIA 15:
El mateix de sempre, ens despertem i a voltar per Etosha. Durant el dia faig ni mes ni menys que 909 fotos. Zebres, xacals, girafes, gallines de Guinea, Springnbox, òrixs, elefants, i finalment, tres lleons. Per fi he pogut veure els famosos lleons en llibertat.
S'ha de dir que en tot el parc, està completament prohibit sortir del vehicle, i per primera vegada veig que una norma es compleix sense discussions. Es que directament, t'hi jugues la vida.
També a la tarda, vàrem veure una hiena i kudus.
Deixem Okaukejo per anar a Halali. També amb una bassa, on vaig poder veure rinoceronts al vespre i la posta de Sol.
Allà només s'escoltaven les càmeres, cap soroll més.
DIA 16:
Deixem Etosha però, sortint d’allà, encara vàrem veure algun animal.
Ara anem direcció Tsumeb, conegut pels minerals de les seves mines.
Vàrem visitar un museu de la història de Namíbia i poc més.
El més sorprenent d'allà és que, tantes mines que hi ha i cap botiga de minerals.
Sortint de Tsumeb, anem a visitar el meteorit de Hoba, format per un 84% de ferro i un 16% de níquel, i pesa 60 tones. Les seves mides són 2,7m x 2,7m x 0,9m.
El mateix dia ja arribem a Windhoek, per sopar i marxar de Namíbia.
DIA 17-18:
Agafem el vol cap a Johannesburg, després un altre cap a Zürich i finalment cap a Barcelona.
Els vols els passàrem recordant Namíbia i tot el que ens ha ensenyat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada