Els dies 21, 22 i 23 d'octubre de 2022 tindrà lloc la MINERALEXPO Barcelona-Sants (2a edició) a les Cotxeres de Sants(C. de Sants, 79), esdeveniment organitzat pel Grup Mineralògic Català.
Divendres 12:00 a 14:00 i de 17.30 a 19.30 h.
Dissabte 11.30 a 13.30 h i de 17.00 a 19.00 h.
Diumenge 11.30 a 13.30 h.
Després d'un parèntesi de dos anys provocat per la pandèmia, per fi, s’ha pogut celebrar novament la MineralExpo Sant Celoni, al teatre de l'Ateneu de Sant Celoni.
Només arribar, la primera parada que
vam fer va ser a l'estand dels nostres companys del Grup Mineralògic Català,
organitzadors de la fira.
Com sempre, va haver-hi molta
varietat de minerals tant de Catalunya com de la resta de la península i
d'arreu del món.
Començaré destacant alguns
minerals que m'han cridat l'atenció per diferents motius com ara la seva
qualitat, raresa o mida.
En l'àmbit català, cal destacar
el mineral guanyador del premi al millor exemplar de la fira: un quars ametista
de Santa Coloma de Farners. També es van poder veure mostres històriques de
clinozoisita amb epidota i quars de Viladrau; bones mostres de prehnita amb
quars de Gerri de la Sal; celestina de Torallola; calcita de Berga i, com no,
fluorita, cerussita i esfalerita de la Pedrera Berta així com quars i microclina
de la Pedrera Massabé, anapaïta de Bellver de Cerdanya o fluorita i barita de
les mines de Sant Marçal.
 |
| Clinozoisita amb epidota
i quars de Viladrau Foto: Carles Manresa |
 |
| Foto:Juan María Perez Samper |
Pels amants dels micromuntatges i
la sistemàtica es van poder trobar minerals de jaciments poc coneguts com ara l'Argentera;
sulfosals, arseniats i sulfats de la Cova de l'Alumbre; wil·lemita de Sant Fost
de Campsentelles; anatasa i brookita d'Espot; així com fosfats de la mina
Elvira de Bruguers
 |
| Cronstedtita de la Corta Brunita |
 |
| Foto: Carles Manresa |
 |
| Foto: Carles Manresa |
 |
| Microclina amb quars pedreres de Bustarviejo |
En l'àmbit internacional, tornava a haver-hi molta representació de minerals del Marroc: atzurita, malaquita, wulfenita, anglesita, vanadinita, barita...,
També minerals de països més
llunyans com ara barita i estibnita de Perú; quars ametista de Minas Gerais; espinel·la
de Luc Yen, Vietnam; minerals mexicans com ara wulfenita i malaquita de Mapimi
o fluorita de Muzquiz; valentinita i fluorita de la Xina, etc. També clàssics
exemplars d’estibnita amb barita de Romania; pirrotita de Trepca i bona
representació de minerals francesos, com ara, piromorfita de Sant-Salvy-de-la-Balme;
titanita amb epidota de Valmanya, i mostres de barita de molt bona mida de la Four-la-Broque.
 |
| Foto: Carles Manresa |
 |
| Foto: Carles Manresa |
 |
| Estibnita amb barita
de Romania Foto: Carles Manresa |
 |
| Foto: Carles Manresa |
 |
| Barita de Four-la-Broque |
A destacar, especialment, un
exemplar d’epididimita amb aegirina de Mt. Malosa, Malawi i una celadonita amb
apofil·lita i estilbita de Nasik, Maharashtra, Índia.
Com ja vaig observar a la darrera
fira de minerals i fòssils MINERALEXPO Barcelona-Sants, ha crescut molt
l'afició pels minerals fluorescents, i això ha fet que hi hagués un bon assortit
de mostres, com ara, òpal hialita de San Luis de Potosí, Bolívia; scheelita de Costabona, etc.
 |
| Òpal hialita de San Luis de Potosí |
 |
| Scheelita de Costabona Fotos: Juan María Perez Samper |
També com a les darreres fires,
es van poder veure minerals d'antigues col·leccions, cosa que fa possible
trobar exemplars que ja no són fàcils d'aconseguir.
Pel que fa als fòssils, molt bona
representació. Es van poder veure exemplars d'ammonites, crustacis, decàpodes,
equinoïdeus, peixos, mol·luscs, fulles i un llarg etcètera.
 |
| Deltablascus permicus |
Ja només en resta donar les
gràcies a tots els qui any darrer any fan possible aquesta fira i fins a la
propera!
Fotos: Agustí i Màrius Asensi, Carles Manresa i Juan María Perez Samper
El dissabte dia 15 d’octubre es torna a celebrar MINERGUALBA, la fira de minerals del Montseny.
MINERGUALBA és una fira d'intercanvi i venda de minerals
organitzada per l'Ajuntament de Gualba amb la col·laboració del Grup
Mineralògic Català, amb l'objectiu de divulgar la mineralogia catalana,
fomentar el col·leccionisme, donar a conèixer el patrimoni miner i el Museu de
Minerals de Gualba. És per això que l'entrada és gratuïta.
Lloc: Pista Poliesportiva 1 d’Octubre, C/ d’Eugeni
d’Ors 13, Gualba
El lloc és un pavelló obert totalment, però amb coberta
superior que protegiria en cas de pluja.
Horari: de 10 a 14 h.
ENTRADA GRATUÏTA
Per encetar el nou curs, donem la benvinguda a una nova Scripta (la núm. 35) que conté els següents treballs:
• S.
Calzada: Sobre Gymnentome pizcuetana.
Adiciones
• S. Calzada & J. F. Carrasco: Nueva
localidad para Plicatula anoiensis
• S. Calzada, A. López Plà & E. Moreno : Presencia
de Cyrtoclymenia sp. (Ammonoideo
devónico) en el Pirineo catalán
• S.
Calzada & J. F. Carrasco: Sobre un possible Otostroma del Aptiense de El Forcall (Prov. De Castellón)
• S. Calzada & J. F. Carrasco: Una nueva
localidad para Sensuitrochus ferreri
• S. Calzada, J. F. Carrasco & M. Ferrazza:
Villabona. Nueva localidad para Liostrea
praelonga. Fauna asociada
Scripta Musei Geologici Seminarii
Barcinonensis, sèrie
Paleontològica, és una revista que edita el Museu Geològic del Seminari de
Barcelona, amb l’ajut de la Generalitat de Catalunya i on es recullen els
treballs d’aquest museu, éssent el Sr.José Francisco Carrasco el director
d’aquesta publicació, i la secretària de la mateixa la Sra. Eduvigis Moreno.
Per a més informació, consulteu el web www.mgsb.es i per a comandes i tarifes: almeracomas@hotmail.com
No havíeu fet volar estels alguna vegada quan éreu petits? I no us havíeu fixat que el vent us els enduia d’una banda a una altra de tant en tant? Aquell moviment era produït per la petita porció d’energia eòlica que captaven els vostres artefactes. No es podria fer que amb estels molt més grans s’obtingués aprofitable? Heus aquí una pregunta plantejada no fa gaire i que ha obtingut una resposta afirmativa, per alguns interessats en el tema, amb assajos que s’han fet i ja posada en perspectiva d’arribar a instal·lacions d’aquest tipus que proporcionin energia per a l’ús social.
Entre Europa i Estats Units ja arriben a deu les empreses que investiguen la possibilitat de fer instal·lacions d’aquesta mena. Es tractaria de col·locar a uns 800 metres d’alçada uns enormes estels de molts metres quadrats units a terra per cables transportadors de l’energia que rebessin del vent. És clar que un parc eòlic d’aquest tipus resultaria més econòmic que qualsevol parc terrestre de molins de vent com els que ara existeixen, si bé tindria l’inconvenient de presentar un impacte visual notable no gens bonic a la vista.
De totes
maneres se sap que una petita empresa n’ha fet instal·lació útil per a una
dotzena de cases amb un cert èxit, i la SkySails Power ha presentat un model d’estels
de 180 metres de llarg, per ser col·locats a una alçada d’almenys 500 metres,
on se sap que el vent és ja més fort que arran de terra. Es tracta encara només
d’un projecte. Veurem aviat la realització d’aquest projecte? No es veu pas de
realització immediata. Resten moltes coses a pensar i fer perquè siguin una
realitat a gran escala. Sembla ser, però, que va endavant. Serà una altra
manera molt senzilla d’aprofitar l’energia que ens ve del sol. Energia
aprofitable i neta, contínuament renovable. Hi donem, no cal dir, la nostra
aprovació i desitgem que es faci realitat.
Després d'un llarg parèntesi per culpa de la pandèmia, aquest diumenge dia 18 de setembre se celebrarà Mineralexpo-Sant Celoni al teatre de l'Ateneu de Sant Celoni (Carrer Germà Emilià, 1 – Sant Celoni).
Aquests dies, i fins l’11 de desembre, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) té lloc una altra interessant barreja de ciència i art, aquest cop centrada en l’objecte més complex que coneixem: el cervell humà, amb el qual podem explorar, somiar, recordar, imaginar i entendre l’univers que ens envolta... però la mostra és molt més que això.
L’exposició
es desplega en una sèrie de sales diàfanes però al llarg d’un traçat lineal on,
per mitjà de plafons (en tres idiomes), audioguies per a mòbils, rèpliques, models,
audiovisuals, aparells de tota mena, llibres (alguns amb preciosos gravats), i
nombrosos dibuixos, poder fer un recorregut a través de l’evolució de l’estudi
del nostre cervell, la nostra ment i, finalment, el descobriment de les “altres
ments” i el desenvolupament de la intel·ligència artificial.
L’exposició s’estructura
en dos grans àmbits, el primer dels quals està dedicat a l’estudi de l’òrgan en
sí, des dels seus inicis, fa gairebé cinc mil anys, fins a la moderna
neurociència, tot passant per la frenologia,
un fenomen que es va posar de moda a finals del s. XVIII mitjançant el qual hom
podia conèixer el caràcter d’un individu només examinant-ne les seves “prominències”
cranials!
L’autèntica
neurociència neix amb els treballs de Santiago Ramón y Cajal, pels quals va
rebre el Premi Nobel l’any 1906 juntament amb Camillo Golgi qui va desenvolupar
un sistema de tinció que va permetre l’estudi del teixit cerebral i el descobriment
de les neurones.
A partir del
s. XIX, amb el desenvolupament de l’electricitat es van fer grans avenços
tecnològics: telers mecànics que funcionaven amb targetes perforades, màquines
capaces de fer càlculs complexes, el telègraf, el telèfon, l’ordenador... en
totes les màquines s’ha volgut veure una certa semblança amb el funcionament
del cervell.
El segon
àmbit de l’exposició està dedicat a la ment humana principalment. Conceptes com
consciència, intel·ligència, artificial, malalties mentals, percepció de la
realitat... tenen cabuda en aquest àmbit. L’activitat cerebral té la seva
extensió en la resta del cos, el qual li proporciona informació de l’entorn;
informació que s’acumula en forma de records en la memòria. Aquí l’adquisició del
llenguatge ha estat clau per tenir accés a gran part de l’experiència humana, però
entendre com funcionen la memòria i els mecanismes del llenguatge és encara un
gran repte.
A l’exposició,
entre el material científic s’intercalen obres de diversos artistes inspirades
en les investigacions que sobre el cervell s’estan fent avui gràcies a les
noves tecnologies.
Sobre el
mecanisme del son i els somnis també s’ha escampat molta tinta, sobretot avui
dia amb els nous estudis que han permès comunicar-se amb persones suposadament
inconscients. Així mateix es dona un cop d’ull al fenomen del “somnambulisme artificial”,
mitjançant el qual el metge alemany Franz Mesmer induïa el trànsit als seus pacients
amb finalitats curatives, i amb el descobriment dels raigs-x , Louis Darget
pretenia “capturar” els pensaments.
També es dona
un cop d’ull a d’altres cervells complexos que, com el nostre, han evolucionat
per adaptar-se al seu entorn. Així mateix també estan les “ments col·lectives”
de formigues i, potser, aranyes. I també estan les “ments artificials” on els
recents avenços de l’enginyeria robòtica està desenvolupant un camp d’estudi on
es reuneixen ciència, tecnologia i filosofia. I aquí sorgeix l’eterna
pregunta: poden les màquines vèncer la intel·ligència humana?
Finalment, l’artista
Godfrey Reggio, a través d’una pel·lícula experimental de curta durada (dita Koyaanisqatsi), es pregunta si les
ciutats són com els cervells, amb la seva arquitectura i plasticitat.
L’exposició
acaba amb aquesta conclusió: «En avançar cap a una comprensió més rica i
diversa de la ment, ens enfrontem a noves preguntes, però seguim confiant que,
un dia, els misteris del cervell finalment es desvelaran»
