Recordar, que l'horari de la taula
d'intercanvi serà de 9.00 a les 14.00 h
dimecres, 15 de maig del 2019
Amics del Museu:X TAULA D'INTERCANVI DE MINERALS DE CANYELLES
La Taula d'Intercanvi de Canyelles ja és molt
a prop i nosaltres ens fem ressò d'aquest esdeveniment, ja van per a desena
edició, destacar que enguany la trobada es realitzarà a l'interior de la Sala
Multicultural del poble, en un espai ben distribuït.
divendres, 10 de maig del 2019
Jorgina Jordà: MINERALEXPO SANT CELONI 2019
Els nostres
companys del Grup Mineralògic Català, organitzadors de la fira, estaven just a
l'entrada, així que la primera parada va ser per saludar-los, demanar per les
novetats i recollir el nou número de la revista Mineralogistes de Catalunya.
Com sempre, va
haver-hi molta varietat de minerals tant de Catalunya com de la resta de la
península i d’arreu del món.
Començaré destacant alguns minerals que m'han
cridat l'atenció per diferents motius com ara la seva qualitat, raresa o mida.
Destacar també que es van poder veure minerals clàssics i és que novament han
sortit a la venda minerals procedents d'antigues col·leccions, com ara una
calcita de Gurb, que enguany ha estat la guanyadora del premi al millor mineral
català.
 |
| El guanyador del premi al millor mineral català
va ser en Joan Rossell (consoci i Amic del nostre Museu) amb una calcita de
Gurb. |
En l'àmbit català m’agradaria destacar alguna
mostra d’aragonita de la Vall de Núria, millerita amb gersdorffita de Vimbodí,
scheelita de Rialb a la Vall de Ribes, dundasita de Prullans, un conjunt de noves
troballes descobertes a les mines de l'Alforja i la Linda Mariquita; fluorita
de la Pedrera Berta i Sant Marçal de l'any 1995 i amb un intens color blau;
variscita de Montcada; epidota i axinita de Casterner de les Olles o quars ametista
i microclines de Massabé. També bones mostres de prehnita amb quars de Gerri de
la Sal; celestina de Torallola i unes andradites de les mines del Cierco de
bona mida i color que em van agradar molt.
 |
| Millerita amb gersdorffita de Vimbodí |
 |
| Variscita de Montcada. |
En l'àmbit nacional, començaré destacant els
ja clàssics de cada edició com ara les mostres asturianes de barita i fluorita
de la mina Moscona, Berbes i la Viesca a més d’algun exemplar d’indrets menys
coneguts com ara la Corta El Vallín. També de la vessant nord peninsular,
calcita amb dolomita de la Florida, Cantàbria; dolomita de la pedrera Azcárate,
Navarra o bones mostres de torbernita de Vimianzo, A Coruña.
 |
| Torbernita de Vimianzo, A Coruña |
De la zona de Múrcia també força material com
ara algunes bones mostres de cronstedtita de la Corta Brunita o pirita
pseudomòrfica de pirrotina de la mina Julio César. De la zona d’Andalusia
destacar algunes mostres de la província de Còrdova com ara unes fluorites de
la mina Rosalía que destacaven per una intensa coloració blau-verd i les ja
clàssiques piromorfites de la mina de San Andrés.
En l'àmbit internacional, tornava a haver-hi
molta representació de minerals del Marroc: atzurita, malaquita, wulfenita,
anglesita, vanadinita, barita, argent, coure...
Bons exemplars de minerals de Panasqueira, com
ara una mostra de ferberita força gran, fluorita, pirita, quars i ,
especialment, una mostra de cassiterita amb quars que va guanyar el premi al
millor exemplar internacional de la fira.
 |
| El guanyador del millor mineral internacional va ser
en Diego Maroto de The Mineral
Shop amb una cassiterita amb quars de
Panasqueira. Foto: Juan María Perez Samper |
 |
| Boulangerita de la mina Stari Trg, Kosovo |
No van faltar els estris necessaris per polir,
eines de lapidació i neteja de minerals i una mica de bijuteria, encara que el
que predomina en aquesta fira són els minerals.
Fins i tot, els amants de la gemmologia i el
material polit van poder-hi trobar un molt bon assortit: aerinita d'Estopanyà,
Osca; calcedònia amb coure de Perú; esfalerita d'Àliva, calcita cobaltifera de Peramea,
etc.
Com a cada edició,
aquest any també va haver-hi els premis al millor exemplar català i al millor
exemplar internacional, ja esmentats abans, la travessa mineralògica i el taller
"Iniciació a la Mineralogia”.
 |
| Variscita de Montcada |
Ja només en resta donar les gràcies a tots els
qui any darrer any fan possible aquesta fira i fins a la propera!
Felicitats a tots!!
Fotos: Agustí Asensi
Fotos: Agustí Asensi
dilluns, 6 de maig del 2019
Mn. Francesc Nicolau: Els astrònoms encara es troben amb sorpreses
L’astronomia
ha progressat molt els últims anys, Però no ho ha comprès encara tot. Se saben
moltes coses dels forats negres, de les estrelles noves i supernoves, de les
radiacions còsmiques, dels espais interestel·lars... però això no vol dir que
no restin fenòmens còsmics inexplicats. Tot sovint, els astrofísics es troben
amb esdeveniments que no saben interpretar, I un d’ells és el que es va
detectar no fa gaire: l’explosió d’un astre que els va desconcertar perquè no
es veu que sigui de cap de les explosions típiques conegudes i estudiades.
Observatori Haleakala de Hawaii
La cosa
començà el 16 de juny del 2018 quan el telescopi Atlas de l’Observatori
Haleakala de Hawaii va fotografiar un punt lluminós a la constel·lació d’Hèrcules
que no hi era la nit anterior. Què havia passat? No cal dir que tot seguit
començaren les anàlisis, i l’astrònom Stephen Smartt de la Universitat Queen’s
de Belfast (Regne Unit) n’inicià l’estudi. «Aquella troballa des de Hawaii em
va deixar estupefacte» diguè. I es va descobrir que es tractava d’un objecte
còsmic situat a una 200 milions d’anys llum de la Terra que havia fet explosió
fins arribar la lluminositat equivalent a uns 10.000 milions de vegades la del
nostre Sol.
L'astrònom Stephen Smartt
Molts
astrònoms es posaren a investigar a fons l’astre en qüestió (batejat amb el nom
AT2018cow) fins l’octubre passat, moment en que, a causa del moviment de la
Terra, l’astre se situà darrere del nostre Sol i ja no va ser possible
continuar-ne l’observació. I des de finals de gener d’enguany s’està reprenent
el seu estudi.
I què és el
que se’n pot dir fins ara? Tot són hipòtesis i res segur, però no pot ser una
supernova ja que les més brillants fins ara observades no han arribat mai ni a
una desena part de la brillantor que ofereix aquest AT2018cow. Ja s’han
proposat tres possibles explicacions: una supernova que hagués originat una
monstruosa estrella neutrònica que ara giraria a gran velocitat provocant un
intensíssim camp magnètic; o bé una estrella enorme que va col·lapsar, bo i
formant un forat negre que interaccionaria amb una gran quantitat de gasos que
hauria deixat; o, encara, l’explosió d’una estrella feta miques per la
proximitat d’un gran forat negre.
S’ha de dir, però, que cap d’aquestes
explicacions està acceptada com a segura i són poc convincents ja que totes
tenen punts discutibles. Smartt va dir:
«Espero que aconseguim noves dades quan torni a sortir de darrere del Sol, a
partir de finals de gener» Nosaltres encara no sabem si ho han aconseguit.
Quedem-nos amb el fet que hi ha problemes astronòmics gens fàcils de resoldre.
divendres, 26 d’abril del 2019
Amics del Museu: Crònica d'una sortida geològica pels voltants de Berga
El primer
diumenge d’abril ens reunim quasi una vintena d’entusiastes de la geologia per
a participar en una de les sortides geològiques organitzades pels companys d’ItinerarisGeològics. El punt de trobada és l’aparcament del càmping Berga Resort, situat als afores de
Berga, ja que en aquesta sortida es tracta d’observar la naturalesa del
contacte entre el Pirineu i la conca de l’Ebre en aquest sector.
Vista de la Serra de Queralt, front meridional del Pirineu
Com que avui
fa molt de fred (es veu neu als Rasos de Peguera), al bar del càmping ens
apinyem tots al voltant d’una taula, i en Roberto Espínola, el guia d’aquesta
sortida i consoci dels Amics del Museu, ens dona la primera explicació del dia.
Alguns dels
presents ja són uns incondicionals d’aquestes sortides, però d’altres és el
primer cop que venim; per això després de les degudes presentacions, en
Roberto, armat amb material molt didàctic, ens dona una sèrie d’explicacions
bàsiques sobre tectònica per tal que poguem entendre el què veurem després al
camp.
En Roberto ens dona una sèrie d’explicacions bàsiques
Observant l’encavalcament de Vallfogona,
la base del mantell del Cadí
Acte seguit
marxem amb els cotxes cap a la carretera BV-4241 (de Berga a Sant Llorenç de
Morunys) on fem les primeres parades d’aquesta sortida en les quals observem
l’anomenat encavalcament de Vallfogona,
accident tectònic de primer ordre (res greu, però) que posa en contacte el
Pirineu amb la conca de l’Ebre. Al llarg d’aquestes parades se’ns introdueix en
els dificils conceptes de falla encavalcant i mantell de corriment, tot
mostrant-nos la diferència entre autòcton i al·lòcton.
Observant uns bonics ripples
En Roberto també
ens introdueix en el concepte de discordança, tot mostrant-nos un sinclinal
penjat molt camuflat, però que, amb el seu guiatge, tots acabem veient-lo, per
la qual cosa després tot són ohhhh! i ahhhh!... També ens ensenya que no hem de
refiar-nos de les aparences, ja que de lluny alguns estrats semblen
horitzontals, però d’aprop es veu que estan en posició vertical.
Alguns materials estan tant deformants que semblen pissarres
Per tal de no
perdre’ns cap detall, tots ens afanyem a prendre notes i a fer còpies dels esbósos
que en Roberto dibuixa en una pissarra, cosa que en realitat no fa cap falta ja
que tots tenim un excel·lent dossier, elaborat a partir dels estudis i la cartografia
del també geòleg Albert Martínez, amb explicacions, fotos, mapes i esquemes de
tota mena.
Observant d’aprop el front meridional del Pirineu
En Roberto ens dibuixa senzills i aclaridors esbósos
de la complicada geologia d’aquest sector
El dia és
magnífic i el paisatge és preciós, però en aquest sector de geologia tan
enrevessada, i malgrat tota la informació que posseïm, de vegades ens sentim
una mica perduts... llavors en Roberto, amb la paciència d’una sant, ens ho
explica una i mil vegades si fa falta, i tot això malgrat les condicions poc
aclaridores d’alguns afloraments... i és que a la naturalesa no existeixen els “afloraments
a la carta”!
Observant les margues de la Fm. Vallfogona
Un cop hem
vist la base del mantell del Cadí, ens desplacem cap al coll de Vilaformiu des
d’on prenem un sender que s’enfila a l’Agulla superior de Mercadal. Al llarg
del camí, en Josep, el botànic del grup, aprofita per mostrar-nos les flors de la
primavera, que són moltes i molt variades, com la punxenta argelaga (Genista scorpius), l’olorós almesquí (Narcissus assoanus), la petita prímula (Primula veris), l’herba fetgera (Hepatica nobilis)... mentre en Roberto
ens mostra com les calcàries del Cretaci superior, que afloren al vessant sud
de la serra de la Figuerassa, dibuixen un plec “de llibre” que li serveix per
explicar-nos el concepte de vergència.
Almesquí
Prímula
Observant un espectacular plec
al vessant solei de la serra de la Figuerassa
Des del
capdamunt d'un turonet, situat just sota l’Agulla superior de Mercadal, tenim
una bona vista de la serra de Queralt i del santuari que la corona. Aquí fem
una altra parada per a observar com els dits conglomerats
de Queralt dibuixen un bell exemple de discordança progressiva. En Roberto
ens explica que això és degut a que aquests materials es dipositaven al mateix
temps que s’aixecava el Pirineu. Abans d’abandonar aquest punt, però, aprofitem per a
fer-nos la foto de grup per a tenir-ne un bon record.
Vistosa discordància progressiva a la serra de Queralt
Fotogrup
El dia, que
ha començat molt blau, s’està tapant per moments i a la veïna serra de Picancel
ja es veuen caure cortines de pluja, tot i així decidim provar sort i pujar a
la serra de la Figuerassa per veure si podem fer el “picnic” del dinar al seu
mirador. Però quan pugem amb els cotxes per la pista, aviat ens veiem sorpresos
per la gran quantitat de neu que cobreix el seu vessant nord.
Arribant al mirador de la Figuerassa
Uns pobres narcisos tan sorpresos com nosaltres
de veure's rodejats per la neu
Observant el paisatge des del mirador
Des del
mirador fem un ràpid cop d’ull al paisatge carregat de complexes estructures
tectòniques i, com que ja estan caient flocs de neu, decidim cercar un altre
lloc per a fer el dinar... i sort en tenim que al bar del càmping Fontfreda ens
cedeixen, molt amablement, un lloc vora del foc mentre a fora està plovent a
bots i a barrals.
Vora el foc, en Josep ens explica mil coses sobre el marxívol
Com si d’un
petit miracle es tractés, just quan acabem de dinar deixa de ploure i podem
continuar la sortida. Ara anem en direcció al Santuari de Queralt, però abans
fem una parada al Monument als Enginyers situat sobre un munt de roques a un
costat de la carrerera des d’on tornem a observar el vessant sud de la serra de
la Figuerassa i les llunyanes Agulles de Mercadal.
Assenyalant el coll de Vilaformiu
entre la Figuerassa i les Agulles de Mercadal
Església del Santuari de la Mare de Déu de Queralt
Tot seguit
continuem fins l’aparcament del santuari de la Mare de Déu de Queralt des d’on
pugem cap a la plaça on s’asseu l’edifici d’estil barroc i on es venera una
imatge gòtica de Santa Maria. Pels voltants del Santuari hi ha diversos
miradors encarats cap al sud des d’on observem com el nucli de Berga i els
camps de conreu s’estenen als nostres peus; també veiem, de manara enlairada, les
primeres parades que hem fet a la sortida. Des d’aquí sembla que estem
“surfejant” la cresta d’una onada petificada.
Observant la conca de l’Ebre des del Santuari de Queralt
Observant uns conglonerats amb grans còdols
Aspecte d’un dels còdols
A tocar de la
capella dedicada a Sant Ignasi fem la darrera observació del dia: es tracta
d’uns conglomerats que exhibeixen uns grans còdols, alguns dels quals contenen
uns foraminifers molt importants anomenats alveolines,
i això vol dir que es necessita una gran energia per a moure’ls.
En aquest mirador privilegiat rebem un resum de la sortida...
...mentre observem la neu que ha cobert el Montseny
Al darrer
mirador, i mentre guaitem la neu que cobreix el llunyà Montseny, en Roberto ens
fa un extens resum de la sortida i tot el què en ella hem pogut veure i
dilucidar. I malgrat els dubtes, i algunes preguntes que s’han quedat al
tinter, ara sabem un xic més sobre la naturalesa del contacte entre el Pirineu
i la conca de l’Ebre en aquest sector. Així, i sota el vol majestuós d’un
aufrany, en Roberto dona per acabada aquesta interessant sortida geològica pels
voltants de Berga. Fins a la propera... i com diu en Roberto: ens veiem al camp!
dimarts, 23 d’abril del 2019
Amics del Museu: MINERALEXPO SANT CELONI
El diumenge 5 de maig es celebrarà la Fira Mineralexpo de Sant Celoni 2019
Planell amb els expositors que hi trobareu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)