Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dilluns, 5 d’agost de 2013

Amics del Museu: CAP DE CREUS, una mà estesa a llevant

Ara que és estiu, i ve de gust d’anar a la platja, potser alguns de vosaltres tingueu l’ocasió d’anar al cap de Creus… si és així us recomano la visita al Paratge de Tudela i al petit museu de l’Espai Cap de Creus, ubicat a l’interior de l’edifici del far.

El cap de Creus és una península situada al nord del golf de Roses, formada pels darrers contraforts del Pirineu axial els quals, com si fos una mà gegantina, s’enfonsen a la mar Mediterrània. Per això en aquest cap afloren roques molt antigues pertanyents al període Cambroordovicià (Paleozoic), deformades durant l’orogènia Herciniana, així com també uns granitoides tardihercinians els quals afloren a la Serra de Rodes i pels voltants de la població de Roses. El cap de Creus, el punt més oriental de la península Ibèrica, forma part de l’emblemàtica Costa Brava i, des de l’any 1998, és un parc natural protegit.

Sortida de sol des de la badia de Port de la Selva

Les roques que afloren són conglomerats, quarsites, calcàries marmoritzades, pissarres, esquists, gneis, dics de pegmatita i roques migmatítiques (roques procedents de la fusió parcial, o anatèxia, de roques metamòrfiques preexistents). El més interessant, però, és que cap al nord no sols augmenta l’edat dels materials sinó que també va augmentant el grau de metamorfisme regional fins a l’extrem de l’anatèxia representada per per les migmatites del cap Gros i punta dels Farallons al nord-est de Port de la Selva.


Una bona oportunitat d’observar la franja de roques amb un alt grau de metamorfisme regional és visitant l’anomenat Paratge de Tudela, indret que va servir d’inspiració a escriptors com Josep Pla, arquitectes com Pelayo Martinez i pintors com Salvador Dalí.


En aquest lloc, als anys seixanta, el Club Mediterranée va construir un establiment de lleure privat el qual va perdurar fins l’any 2004, i entre els anys 2009 i 2010 s’hi van estar fent obres de recuperació d’aquest espai per a adequar-lo a l’ús turístic.

Zona de la cala Culleró

Per a accedir-hi cal prendre la carretera local que des de Cadaqués es dirigeix al cap de Creus pròpiament dit, i agafar una desviació a mà esquerra que s’acaba en un aparcament de pagament i a més, tot s’ha de dir, l’estada al Paratge de Tudela està limitada a dues hores, però, malgrat això, la visita paga la pena i tot el recorregut es fa per un còmode camí cimentat.

La visita al Paratge de Tudela comença en una plaça, presidida per dos grans cubs de ferro, on es troba el mirador de la Sala Gran des del que es pot contemplar una fabulosa vista del Pla de Tudela i els seus esculls.

Vista des del mirador de la Sala Gran

Tot seguit el camí de ciment baixa al Pla de Tudela on hi ha instal·lats una sèrie de plafons que ens assabenten del procés de construcció del complex turístic del Club Med, per part de l’arquitecte Pelayo Martínez, i també el procés de recuperació d’aquest espai, gràcies a una acció conjunta del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.


Aquest procés va consistir en l’enderroc manual de totes les construccions així com també la retirada d’espècies vegetals invasores tals com el bàlsam (Carpobrotus edulis), la gazània (Gazania rigens), la figuera de moro (Opuntia sp.) i l’àloe (Aloe maculata); així d’aquesta manera es vol potenciar la implantació de nou de la flora autòctona.


També hi ha plafons on s’explica la complexa geologia de la zona on hi destaquen uns filons blancs, o rosats, de pegmatites entre masses grises d’esquists micacis molt brillants.


L’explicació va acompanyada d’un mapa geològic confecccionat a partir de mapes inèdits de J. Carreres i E. Druguet. També s’explica la gènesi de les zones de cisalla on els materials es deformen ductilment (sense fractura). A les grans zones de cisalla, anomenades bandes milonítiques, les roques estan tan triturades que el mar exerceix un major potencial erosiu sobre elles formant-se així les característiques i profundes cales del cap de Creus.


A partir d’aquí anirem seguint el camí cimentat, paral·lelament a la costa, passant pel Pla de Tudela i la seva petita platja i sota la roca anomenada “l’Àliga”, formada per l’erosió diferencial entre es esquists(més tous) i els dics de pegmatita (més durs) els quals ressalten i són també atacats per l’aigua del mar i el vent donant lloc a aquestes formes capricioses plenes de forats anomenats tafonis. Al llarg del recorregut es poden veure moltes més roques amb noms curiosos que recorden la seves formes: un àliga, un conill, una pantera, un camell…




Si ens acostem als dics de pegmatita, observarem grans cristalls de mica blanca (moscovita) i de feldspats alcalins, així com també precioses turmalines de gran tamany. Aquests dics de pegmatita tenen els seu origen en els materials metasedimentaris parcialment fosos de la zona migmatítica, els quals es van emplaçar dins d’aquesta zona migmatítica així com també dins la zona perianatèctica que l’envolta.

Feldspat

Turmalines

També al llarg del recorregut podrem observar la flora autòctona entre la que destaca un matoll, de forma semiesfèrica i extraordinariament espinós, anomenat coixí de monja (Astragalus tragacanta), planta perfectament adaptada a l’aerosol salí. També és destacable un petit d’inflorescència esfèrica de color lilós: es tracta del panical blau (Echinops ritro), planta molt típica del litoral mediterrani.

Coixí de monja

Panical blau

Però, malgrat els esforços, les plantes de jardineria continuen rebrotant i envaïnt tots els racons i, encara que són molt vistoses i fan molt bonic, s’han d’erradicar a favor de la flora autòctona.

Gazània

Bàlsam

Un xic més enllà del mirador de la Cala Culip, s’acaba el recorregut a l’antic port del complex turístic i que encara util·litzen algunes embarcacions per a amarrar-hi. A través d’unes escales es pot accedir a aquest embarcador.


A partir d’aquí s’ha de retornar al parquing pel mateix camí d’anada, però arribant de nou al mirador de la Sala Gran, on estan els cubs de ferro, podem desviarnos per anar a visitar la propera cala d’Agulles, per un camí empedrat un xic delicat, i el mirador de Pamperris des d’on es té una altra visió del Pla de Tudela i del camí que hem recorregut.

Cala d'Agulles

Mirador de Pamperris

Prop del parking encara podem fer una darrera visita a l’espectacular roca anomenada “el Camell”, per un cami degudament senyalitzat.


Per a completar aquesta visita es pot anar a veure el petit museu geològic situat a l’edifici del far de cap de Creus, el qual recull la col·lecció de roques de Walter Faixó i Albert Grau, i que, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cadaqués, va obrir les portes al públic l’any 2008.



En aquest espai, estructurat en quatre petites sales, no sols es mostren roques i minerals del cap de Creus (i d’altres indrets indeterminats), sinó que també es poden copsar d’altres aspectes de la zona com són la geologia, la meteorologia, la flora, la fauna, i la cultura que ha generat aquest troç de Catalunya tan especial.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada