Tal i com vam prometre en el capítol anterior, retornem al sector de Montgai per la carretera C-13 des de Balaguer. En arribar prop de Camarasa, sota la serra del Mont-roig, el relleu més destacat del mantell de les Serres Marginals, una muntanya va agafant protagonisme, esquerpa i majestuosa: la Muntanya de Sant Salvador, amb els seus complicats plegaments que recorden la imatge d'inici del sistema operatiu Windows 11...
Fins aquí
havíem vist plecs “normals”, d’eix horitzontal i direcció E-W, com el sinclinal
d’Os de Balaguer o l’anticlinal asimètric de les Conclues. Acostant-nos al l’extrem oriental del mantell vam descobrir una sèrie
de plecs complexes de direcció N-S, d’estructura circular i eixos corbats com
el de la Serra Carbonera. Ara que estem a l’extrem sud del
mantell ens toca veure el “summum”: unes escates encavalcants, imbricades i
deformades segons uns plecs d’eix vertical... però anem a pams.
Per fer-ho
més visual, imaginem que tenim un ventall, de colors ben vistosos, el qual mig
tanquem per les línies gruixudes de manera que unes làmines es posen per damunt
de les altres. Això serien les escates encavalcants.
Ara, per
obtenir una “Muntanya de Sant Salvador”, ens caldrà deformar el conjunt de
manera que les escates dibuixin uns plegaments d’eix vertical... et, voilà!
Per a veure
de ben a prop aquesta extraordinària estructura tectònica, proposem un
itinerari circular al voltant d’aquesta muntanya, amb opció a pujar al seu punt
culminant de 597 metres d’alçada. Per arribar al punt d’inici, abans d’entrar a
Camarasa ens haurem de desviar a mà esquerra per la carretera que va a Sant
Llorenç de Montgai i, un cop passat el Pont d’Escalera, prendre una pista a mà
dreta uns metres fins arribar a una cruïlla on, en un eixamplament, deixarem el
cotxe. Ens trobem al vessant nord de la Paret de l’Os.
Començarem el
recorregut baixant cap al barranc del Pla de Fugues però, abans de creuar-lo,
arribarem a una cruïlla on prendrem la pista de l’esquerra en pujada cap al
coll d’Orenga. Per la pista de la dreta és per on retornarem. Aquest tram de
l’itinerari fins al coll d’Orenga coincideix amb el que ja vam fer per pujar al
Portell de l’Extrem de la serra del Mont-roig. Així anem tot
remuntant el barranc on afloren les lutites i gresos de l’Eocè superior-Oligocè.
Poc abans
d’arribar al coll ja trobem les ofites
del Triàsic (fàcies Keuper), que són unes roques ígnies subvolcàniques, de
color marró-verdós i una mica pigallades que semblen la pell d’una serp (ofidi),
les quals testimonien el trencament de Pangea i l’obertura de l’Atlàntic. Solen
aparèixer en forma de boles, per disjunció esferoidal, i havien estat
explotades per fer-ne grava (brunall). Aquests materials es situen a la base de
l’encavalcament que posa la serra del Mont-roig per damunt de la Muntanya de
Sant Salvador.
Arribant al
coll ja trobem els guixos de tipus alabastrí del Juràssic inferior (Lias), els
quals confereixen al paisatge un aspecte erm per la poca vegetació que hi
arrela. Tot seguit ja prenem un corriol que baixa molt encaixat en aquests
guixos bandejats i que va seguint el curs del Barranc dels Corrals.
A mitja
baixada trobem, a mà dreta, un corriol (opcional) marcat amb una fita a
l’entrada i que s’enfila decidit cap al punt més alt de la Muntanya de Sant
Salvador. Per aquest corriol, i després de salvar un fort desnivell, entrarem
en una mena de pleta rodejada d’agulles calcàries on trobem, en el seu centre,
uns materials molt esmicolats per la tectònica. En un aflorament es poden
observar alguns miralls de falla.
Seguidament
ja arribem a la carena principal de la muntanya, la qual seguim cap a llevant
per un corriol ondulant i, a voltes, un xic descarnat. Així travessem un parell
de barreres rocoses i ens acostem a una muralla dalt la qual es troba el cim de
la muntanya. Aquesta muralla rocosa és la xarnera d’un gran plec d’eix
vertical.
Anant per
aquesta enlairada carena podem observar, a la nostra esquerra, els estrats
verticals i ondulants de les calcàries lacustres de la fàcies garumniana i que
conformen les cèlebres Crestes del Conill
i que després veurem de ben a prop.
Pugem al cim
per una evident i costeruda canal que ens deixa al capdamunt d’un grup de
roques que són el punt més alt de la Muntanya de Sant Salvador des del qual
tenim una vista de la Torre de Sant Salvador, estratègicament situada damunt un
esquerp turó rocós que també és un plec d’eix vertical abocat a la vall del
Segre i al qual s’accedeix per una delicada cresta.
Ens trobem al
nucli d’un plec d’eix vertical ocupat per les calcàries d’alveolines de l’Eocè
inferior. Des del cim també tenim una enlairada vista cap al nord on hi destaca
el Mont-roig, i cap al sud on tenim el Monteró i el pantà de Sant Llorenç, al
qual ja li vam donar la volta en l’anterior itinerari.
Fetes
aquestes observacions, amb molt de compte retornem pel mateix camí i continuem
el nostre recorregut circular, encarats a la vall del Segre i tot trepìtjant
els guixos vermells i grisos de la fàcies Keuper que es troben a la base de la
Muntanya de Sant Salvador, els quals la van fer lliscar i deformar-se.
Així arribem
a una gran esplanada a tocar del riu, dita l’Arribador,
on prenem un camí carreter que ens apropa al peu de les encrespades parets de
les Crestes del Conill, les quals fan les delícies dels escaladors més experts.
Des de la seva base comprovem la seva verticalitat.
Anem en
direcció sud per un corriol entre les crestes i la riba dreta del riu Segre,
allà on es troben les restes d’un antic pont medieval que donava pas al nucli
de Camarasa. Per aquest camí, però, el pont no es pot veure degut a l’espessa
vegetació de ribera. Així ens anem apropant a un altre conjunt d’agudes
crestes. Quan passem a frec d’aquestes roques ens adonem que el conjunt dibuixa
un vistós plec d’eix vertical.
Sortint ja de
l’àmbit de les Crestes del Conill descobrim una muralla natural molt vertical i
que dibuixa una mena de ganxo on s’hi abriga una construcció. Totes aquestes
parets estan formades per les calcàries lacustres de la fàcies garumniana (Formació
Calcàries de Vallcebre), les quals es
van repetint per causes tectòniques.
Ara anem
seguint per una pista que ve del Pont d’Escalera i que recorre una gran
esplanada dita el Planell. Per
aquesta pista, que desemboca a tocar del Pont d’Escalera, podem observar el
vessant sud de la Muntanya de Sant Salvador on tenim uns materials del Terciari
que es recolzen discordantment contra aquest vessant. Aviat, però, l’abandonem
per prendre un corriol a mà dreta que s’enfila fort cap a ponent tot passant
per darrera de la Paret del Pont.
Superada una
collada, desemboquem a una altra pista que seguirem de baixada tot encarant-nos
al vessant oest de Sant Salvador on hi destaca el seu cim. Per aquesta pista
arribarem a la cruïlla on tancarem aquest recorregut circular al voltant d’aquesta
muntanya de complicades estructures tectòniques.
Retornem a Sant Llorenç de Montgai per veure con brillen les aigües del seu pantà al capvespre. Però encara no ens acomiadem d’aquest sector car hi tornarem per pujar al seu castell des d’on tindrem enlairades vistes del Monteró, Sant Salvador i Sant Miquel de Privà, que també visitarem properament.
