Com sabeu, els astrònoms donen el nom de “forat negre” a aquell astre en què la concentració de matèria que el forma és tan alta que la gravetat que en resulta fa que la velocitat de fuga superi la de la llum i, en conseqüència, ni la llum pot sortir-ne, i per això és negre del tot. Se n’han detectat molts d’aquests astres i , a més, és ben segur que totes les galàxies en tenen un al seu centre i és al seu voltant que les estrelles van girant gravitacionalment. Per exemple, un dels detectats no fa gaire va ser el que es troba al nucli de la galàxia M87. És enorme; s’ha calculat que té una massa de 6.500 milions de sols.
Ara bé, la
nostra galàxia, segons la teoria, també ha de tenir un d’aquests astres en el
seu centre. Fins ara només ho deia la teoria perquè visualment no es podia
comprovar. Es troba darrere de tants núvols còsmics que cap telescopi normal el
pot albirar. Però una cosa és la llum visible i una altra, tot el conjunt d’ones
electromagnètiques que emet el seu voltant.
Els astrònoms
van decidir construir el Telescopi d’Horitzó d’Esdeveniments (EHT), format per
una xarxa global d’onze telescopis repartits pel món (Amèrica del Nord i del
Sud, el Pol Sud, Espanya, Hawaii...), que estan a disposició de més de 300
científics d’una seixantena d’institucions. Poden captar també ones de longitud
més grans que les de la llum visible i que travessen els núvols còsmics i així
es poden “veure” més coses.
I aquesta és
la notícia: fent ús de vuit d’aquests telescopis (un d’ells el del Pico Veleta
a Sierra Nevada) s’han obtingut imatges de l’objecte astronòmic conegut com Sgr
A* (estel A de la constel·lació del Sagitari), que és efectivament el remolí de
llum que provoca el forat negre del nucli de la nostra galàxia. La detecció es
va fer l’any 2017 i s’ha hagut d’estudiar, fer comprovacions i càlculs fins
arribar a la certesa que és el nostre nucli galàctic. Es tracta d’un astre
situat a 27.000 anys llum de distància i amb una massa de poc més de quatre
milions de sols.
La seva
imatge es va presentar el passat 12 de maig, i a la roda de premsa es va
destacar que l’EHT és una col·laboració internacional. A Madrid en va donar coneixement
el mateix Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Com veieu, els
científics no paren en els seus esforços per tal de conèixer cada vegada més el
cosmos, la gran obra de la creació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada