Mn. Francesc Nicolau: La "New Horizons" ha arribat al final del sistema solar

Crec que ja sabeu de què va. És una notícia que s’ha publicat a tots els diaris, però penso que us agradaria que nosaltres també us en diguem alguna cosa. Aquesta nau americana que porta el nom de New Horizons i de la qual hem anar parlant regularment en aquest blog. Si voleu tornar a veure aquests articles, només haureu de clicar damunt els enllaços corresponents.

Recreació de la nau New Horizons aproximant-se a Ultima Thule

Aquesta nau, amb un cost de 700 milions de dòlars, va ser llançada a l’espai el 19 de gener del 2006 amb la missió principal d’estudiar l’aleshores encara considerat planeta Plutó. Doncs bé, després de sobrevolar Mart i el cinturó d’asteroides, passava prop de Júpiter el 28 de febrer del 2008. Aquest gran planeta li afegi velocitat fins fer-la córrer a 50.000 Km/h, i arribà a la màxima proximitat de Plutó el 18 de juliol del 2015. Va ser un èxit total: en va prendre multitud de fotografies. Aquest bon resultat esperona els científics de la NASA a donar a la nau la missió de seguir funcionant i anar prenent dades d’altres astres del sistema solar i satèl·lits de Plutó.

I és ara, per Cap d’Any del 2019, que ha arribat a l’últim astre conegut de nostre sistema. Aquesta ha estat la notícia de la qual s’ha fet ressò la premsa. Ha sobrevolat el petit asteroide, que té per número 485968, dels visualitzats fins ara. Científicament se l’anomena 2014MU69 (les xifres són, respectivament, l’any de descoberta i l’ordinal dels objectes descoberts dit any). Però també té una denominació escollida pel públic en una convocatòria de la NASA per batejar aquest objecte, i és Ultima Thule, que és el nom amb què el geògrafs grecs i llatins designaven l’extrem nord del món conegut fins aleshores (possiblement era l’extrem de Noruega).

Aquest asteroide era conegut des del 2014 que va ser quan, per primera vegada, el va albirar el telescopi espacial Hubble. Es tracta d’un petit planeta que ja es troba a uns 6.500 milions de quilòmetres lluny del Sol, però que encara forma part del cinturó de Kuiper. Sembla un objecte doble; fins i tot els de la NASA es plantejaven si serien dos astres separats girant l’un a l’entorn de l’altre.

Imatge d'Ultima Thule, també conegut com "el cacahuet"

Però les fotografies preses per la New Horizons ja ens diuen alguna cosa més de l’Ultima Thule: que és un únic objecte allargat en forma de cacauet, com si dos astres haguessin xocat fent-ne un de sol. És molt petit, només té uns 30 quilòmetres de diàmetre o, millor dit, de llargada i presenta un color rogenc, cosa que permet pensar de quina mena de roca està fet. Això fins ara és el que podem dir, però encara hi ha moltes més dades que ens està enviant la New Horizons i que seran processades i interpretades pels científics. Esperem-ho