Isabel Benet: MONTSEC, la muntanya de ponent (III)

Després d’haver vist, a través de dos itineraris de caire excursionista, els materials de l’esglaó inferior (format pel Triàsic superior, el Juràssic i el Cretaci inferior), i de l’esglaó superior (format pel Cretaci superior) del Montsec de Meià, ara toca veure’ls a peu de la carretera L-913 tot seguint la proposta que el geòleg Josep Maria Mata-Perelló fa en el seu Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des de la Font Blanca al rentador de les mines de lignit, al forn de calç i a Vilanova de Meià / 26 d'agost del 2016.

El Montsec de Meià des del cim del Cogulló

Mapa de situació

Per seguir l’ordre cronològic dels materials que anirem veient, però, farem aquest mateix recorregut a l’inrevés, tot fent diverses parades (algunes d’optatives) i allargant-lo fins al cim del Cogulló. Per això el punt d’inici serà Vilanova de Meià, població de la Noguera situada a 588 m d’alçada, on el passat mes de juny del 2018 es va cloure el Primer Congrés de Patrimoni miner i Història de la mineria i la geologia a Catalunya (dirigit pel mateix Dr. Mata-Perelló) i que en el futur acollirà un Centre d’Interpretació del Montsec de Meià i una col·lecció paleontològica.

El futur Centre d’Interpretació del Montsec de Meià 

 Esquema de l’itinerari 

Esquema geològic de l'itinerari

Comencem, doncs, l’itinerari sortint per la carretera L-913 en direcció al congost del Pas Nou. Passat 1 km deixem el cotxe en un petit eixamplament, a tocar de la font de la Paciència, on farem la primera parada de l’itinerari per donar un cop d’ull als materials del Juràssic, ja que per la carretera els materials del Triàsic superior (fàcies Keuper) no afloren. En aquest punt, al talús es poden observar les bretxes i calcàries del Juràssic inferior (Lias) i l’entrada al querant del riu Merler. 

Aspecte “trencat” de les bretxes del Lias

Entrada al querant (o avenc) del riu Merler

Aquí el mot querant és sinònim d’avenc, o sigui, una cavitat natural formada per la dissolució de les calcàries i on predomina la component vertical. Just al damunt d’aquest talús hi ha un dipòsit que recull l’aigua de la font de l’Hedra, que veurem més endavant, per tal de donar-li pressió i portar-la fins al poble per al seu consum. La font de la Paciència és el sobreeixidor d’aquest dipòsit.

Antiga pedrera

Uns metres més enllà està el pont sobre el riu Merler, el qual excava el seu llit a les margues del Lias. Abans de creuar-lo, però, a mà esquerra hi ha una antiga pedrera on s’hi havien explotat aquestes calcàries per a fer-ne calç en un forn situat a l’altre costat del pont, les restes del qual amb prou feines es poden veure entre l’espessa vegetació. Els cingles que es veuen damunt del pou estan formats per les dolomies negres del Juràssic mitjà (Dogger).

Pujant per la llera del riu Merler

Si pugem per la llera del riu Merler podrem trobar grans acumulacions d’ostres de l’espècie Gryphaea arcuata arrossegades pel corrent d’aigua. Es desconeix, però, l’estrat geològic del qual procedeixen i això en dificulta el seu estudi. Aquestes ostres utilitzaven la seva valva dreta, exageradament còncava i gruixuda, per enfonsar-se al fang del fons marí, mentre que la valva esquerra, de forma més aplanada, els servia de tapadora.

 Exemplars de Gryphaea arcuata. Valva dreta

La valva esquerra els servia de tapadora

Gryphaea arcuata 
(extret de Guia geològica del Montsec i de la vall d'Àger, de J. Rosell i C. Llompart)

També poden trobar-se restes d’ammonits

La següent parada la fem en una gran esplanada uns 600 m més enllà. Des d’aquí baixem a la font de l’Hedra, que brolla pocs metres per sobre del curs del riu Boix. Per damunt de la font podem observar la boca sud d’un túnel, d’uns 100 m de llargada, que cobreix el riu Boix sobre el qual es va construir la gran plataforma on hem aparcat.

Font de l’Hedra 

Plafó informatiu

Boca sud del túnel sobre el riu Boix

Boca nord

Aquesta plataforma es va construir durant la Guerra Civil per poder emmagatzemar el carbó (lignit) que arribava aquí procedent dels rentadors, que veurem més amunt, i carregar-lo als camions per al seu trasllat. Des d’aquesta esplanada també es pot pujar directament al Cogulló per un costerut camí que passa per les coves de Castejon i del Pansot. Si seguim uns metres amunt per la carretera es pot veure la boca nord d’aquest túnel i el Pont la Gata, d’origen romànic i un dels pocs vestigis que queden de l’antic camí de ferradura que travessava el Montsec per l’Escala del Pas Nou i que va ser substituït per l’actual carretera.

Pont la Gata sobre el riu Boix

Plafó informatiu

Un xic més amunt del pont, i a l’altre riba del riu Boix, es pot observar una trinxera i el que de lluny sembla una bocamina: és l’anomenada mina del Balmó (o del Barmó). Si ens hi acostem, però, veurem que és només l’inici d’un forat practicat a les calcàries del Cretaci inferior ja que, segons sembla, es tracta d’una antiga prospecció a la recerca del carbó que es pot trobar al Prepirineu occidental al límit entre el Cretaci inferior i el superior. A tocar de la carretera hi ha una barraca on segurament s’hi guardava el material necessari per a la prospecció.

Trinxera i bocamina del Balmó (o Barmó)

En acostar-nos comprovem que es tracta 

d’una antiga prospecció a la recerca de carbó

Restes d'una cabana

Aspecte de les calcarenites del Cretaci superior

Tornem a l’esplanada i avancem per la carretera aproximadament 1 km fins a un altre pont sobre el riu Boix on podem deixar el cotxe i observar l’aspecte de les calcarenites del Cretaci superior. Des d’aquí cal pujar uns 100 metres per la carretera fins a una corba molt pronunciada on prenem un camí carreter que ens condueix als rentadors de carbó. Sembla ser que aquest carbó l’explotaven a l’anomenada mina del Reguer, sota la font del mateix nom.

Instal·lacions dels rentadors de carbó

Diverses canalitzacions que conduïen l’aigua als rentadors

Petita presa que retenia l’aigua d’un torrent

La següent parada de la font de la Figuera és optativa i està situada 1 Km més enllà. Aquesta font neix en el contacte entre les margues i les calcàries, les quals formen el cos de la Roca dels Arcs i que tenim just damunt nostre. Aquí podem trobar un àrea de pic-nic i un plafó que ens informa de la flora i la fauna d’aquestes contrades. Al costat de la font, a la primavera, floreix el Curraià vermell (Cephalanthera rubra), una petita orquídia de flors campanulades de color porpra violaci.

Plafó informatiu 

Curraià vermell

Uns 800 m més enllà de la font de la Figuera, deixem la carretera i prenem una pista, en prou bon estat, a l’entrada de la qual es troba la font Blanca (a 830 m d’alçada), una important surgència que també brolla en el contacte entre les margues del Santonià i les calcàries del Campanià. Un plafó ens informa sobre el tipus de roques, la seva edat, els fòssils que contenen, i la paleogeografia del Cretaci superior.

Plafó informatiu de la geologia

Des d’aquí es té una bona vista de la impressionant Roca dels Arcs, formada per les calcàries del Campanià . El caràcter nodulós d’aquesta roca fa les delícies dels escaladors, que s’atreveixen a pujar per les moltes vies que la solquen, en oferir generoses bústies on posar-hi peus i mans per a una bona, encara que difícil, progressió.

La Roca dels Arcs des de la Font Blanca 

Escalant la Roca dels Arcs per la via Camel

Uns 700 m més enllà de la font Blanca es troba el coll de Cabeces, excavat a les margues del Santonià. Aquí es pot fer una parada optativa per anar a la cova de les Monges on es poden veure les restes d’un antic castell i del poble de la Fabregada, del qual destaquen les ruïnes de l’ermita romànica de Sant Serni.

La cova de les Monges des del coll de Cabeces

Restes del castell a l’interior de la cova 

Ruïnes de Sant Serni de la Fabregada

Des del coll de Cabeces prenem la pista que puja al Cogulló i anem en direcció sud fins que s’acaba, uns 2.200 m més enllà, a les portes d’unes antenes de telecomunicacions. Des d’aquí podem anar a peu al cim del Cogulló (a 1003 m d’alçada) i al dolmen del Cogulló, situat a uns 200 m del cim en direcció a llevant. Aquest dolmen és un sepulcre megalític, de l’edat del Bronze, del qual només resten tres lloses laterals i part del túmul que cobria la cista. Molt a prop d’aquest monument es poden veure restes de les fortificacions del que va ser el front republicà durant la Guerra Civil. Per aquests terrenys de brolla no és difícil veure l’insecte anomenat pregadéu o plegamans (Mantis religiosa).

Dolmen del Cogulló 

Plafó informatiu

Pregadéu o plegamans

Retornem cap al final de la pista on tenim els cotxes i, després de rodejar les antenes, arribem a l’extrem sud del Cogulló on hi ha un mirador, amb un plafó informatiu, des del qual tenim una enlairada vista sobre la vall de Meià.

Vista de la vall de Meià des del mirador del Cogulló

Plafó informatiu

Des d’aquest punt es pot fer un resum dels materials que hem vist al llarg d’aquests itineraris i escatir uns quants conceptes geològics. Primer podem observar el mapa geològic on estan representats tots aquests materials sobre una superfície plana. Els colors que hi apareixen no han estat escollits a l’atzar sinó que responen a una convenció internacional, de manera que els materials del Triàsic tenen coloracions rosades, els del Juràssic són blavosos i els colors verds són pels materials del Cretaci, mentre que els materials del Terciari són de colors ataronjats...

Mapa geològic esquemàtic

Tots els materials que hem anat veient al llarg d’aquests itineraris, els podem apilar, uns damunt d’altres i segons la seva edat, i confeccionar una columna estratigràfica on aquests materials es representen amb una simbologia segons la seva naturalesa.

Col·lumna estratigàfica i simbologia dels materials 

observats en aquest sector del Montsec, 

extret de Gestació i naixement de la serra del Montsec, de Joan Rosell

Des d’aquí també hom pot imaginar-se que el Montsec és un pastís colossal al qual se li pot fer un tall per tal de poder observar com estan distribuïts aquests materials en el seu interior. Això és el que s’anomena tall geològic.

Igual que un tall de pastís mostra com és el seu interior i de què està farcit,

un tall geològic (des del punt A al punt A’), practicat damunt el mapa geològic, 

mostra com estan distribuïts els materials dins la serra 

Tall geològic A-A’ (extret de Gestació i naixement de la serra del Montsec, de Joan Rosell)

I, finalment, una altra cosa que es pot dir és que en una columna estratigràfica estan posats els materials l’un damunt de l’altre sense espais entremig (com si anessin seguits en els temps), però en realitat entre que es dipositen uns materials i els següents de vegades poden passar milions d’anys. A aquest període de “no dipòsit” de sediments se l’anomena llacuna estratigràfica... és com si a un llibre li faltessin fulls, i això és degut a que els materials que falten potser es van erosionar abans de que es dipositessin els següents, o bé ni tan sols es van arribar a dipositar. Cada llacuna té la seva història... que haurem d’anar dilucidant.

La columna del Montsec té diverses llacunes estratigràfiques

(extret de Gestació i naixement de la serra del Montsec, de Joan Rosell)

Fins aquí l'itinerari que ens ha dut des de Vilanova de Meià al cim del Cogulló de 7,4 Km i un desnivell d’uns 415 m