Isabel Benet i Ventus: MONTSEC, la muntanya de ponent (II)

Després d’haver vist els materials del Triàsic, Juràssic i Cretaci inferior que formen el primer esglaó de l’extrem més oriental del Montsec, ara toca observar de prop el cingle superior i donar un cop d’ull als materials que el formen. Per això sortirem de Vilanova de Meià per la carretera L-913 en direcció al congost del Pas Nou. Als 3 Km seguim a l’esquerra per una pista (pal indicador) que mena al Puig de Meià i al Camí del Montsec i de la qual només haurem de fer uns 500 m fins a una bifurcació. A la dreta surt un camí carreter que mena als camps de Paús. En aquest punt, situat a una alçada d’uns 800 m,  s’haurà d’aparcar el cotxe i continuar l’itinerari a peu per aquest camí carreter en direcció al Pas de Nerill.

La Roca Alta i la Roca dels Arcs, des de la Font Blanca

Esquema de l’itinerari

Per aquest camí carreter anem guanyant alçada en diverses llaçades tot observant unes roques anomenades calcarenites, unes calcàries de color ocre, degut a la presència d’òxids de ferro, i que contenen grans de sorra i abundant fauna marina de tipus rudistes i això vol dir que ja estem trepitjant terrenys del Cretaci superior. En aquest cas es tracta dels materials que aquí conformen l’anomenat “replà” del Montsec, on es situen els camps de Paus.

Aspecte de les calcarenites

Rudistes del tipus radiolítids

Així arribem a les restes del corral de Castejón (890 m) i, poc després, a la font de Paús que tenim a la nostra esquerra i sota uns pollancres on floreixen les perdigueres (Heliantemum sp), unes plantetes de la família de les cistàcies. Des d’aquí ja ens encarem als cingles superiors del Montsec, on hi destaca la Roca Alta.

Els cingles de la Roca Alta des de la font de Paús

Perdiguera

Quan arribem als camps de conreu de Paús la pista comença a desdibuixar-se, però hem de travessar-los en direcció nord cap al visible Pas de Nerill. Al final dels camps trobem un camí carreter que aviat es converteix en corriol que comença a pujar fort a través d’un bosc d’alzines i boixos fins al peu d’un roqueter on s’inicia el Graell de Paús, una canal on afloren les blanques calcàries del Cretaci superior (Campanià) per on anem pujant, amb alguna fàcil grimpada, guiats per fites i on observem restes de fauna marina de difícil identificació.

Travessem els camps de Paús en direcció al Pas de Nerill

Pugem per la canal on afloren les calcàries del Campanià

Restes de fauna marina de difícil identificació

Així arribem al Pas de Nerill (1186 m), ample collada entre la Roca dels Arcs, que tenim a la nostra dreta, i la Roca Alta, a la nostra esquerra. Des d’aquí val la pena anar a la dreta uns 15 minuts per pujar al cim de la Roca dels Arcs (1239 m) des d’on es gaudeix d’una bona vista cap al sud dels camps de Paús i el Puig de Meià (que vam trepitjar en l’anterior itinerari), cap a ponent tenim el cim de la Roca Alta (següent objectiu d’aquest itinerari), i cap a llevant tenim el Cogulló i els cingles de la Fabregada (que visitarem en el proper itinerari).

Vistes al sud amb els camps de Paús el Puig de Meià

Vistes a ponent on hi destaca el cim de la Roca Alta

Vistes a llevant on hi destaquen el Cogulló i la Fabregada

Per continuar l’itinerari cal que retornem al Pas de Nerill i que ens enfilem en direcció nord per un corriol entre el matollar fins al capdamunt del cingle, mentre deixem enrera, i molt avall, el cim de la Roca dels Arcs. Un cop guanyat el cingle, anem en direcció a ponent pel seu caire cap a a la Roca Alta tot observant restes de rudistes, les delicades flors de les viudetes (Iberis linifolia) i del talictre tuberós (Thalictrum tuberosum) que sobresurten de les fissures, i també les restes de trinxeres i fortificacions de la Guerra Civil, ja que aquesta carena formava part de la línia defensiva de l’exèrcit republicà (bàsicament la columna Durruti) quan entre abril i novembre del 1939 les tropes franquistes van ocupar Tremp i altres poblacions als peus del Montsec.

Deixem enrere la Roca dels Arcs

A les roques podem veure seccions de rudistes

Viudetes

Talictre tuberós

Búnquer circular, possiblement un niu de metralladores, 

amb una placa on es llegeix “1938, Durruti, CNT” 

(sembla que posat després de la guerra)

Des d’aquí ja estem prop del cim de la Roca Alta (1438 m), punt més alt de la carena i indicat amb una senzilla fita de pedres. Pels voltants del cim anem en compte de no punxar-nos amb uns matolls coneguts com coixins de monja (Erinacea anthyllis) que fan unes floretes en forma de “conillets”. També observem un exemplar mascle de somereta (Ephippiger sp.) ja que les femelles se les distingeix per una prolongació de l’abdomen, com una punxa, anomenat oviscapte que els serveix per pondre els ous.

Cim de la Roca Alta

Coixí de monja

Somereta mascle

La carena continua cap a ponent assolint els cims del Puig del Camí Ramader (1637 m), el tossal de Mirapallars (1672 m), el tossal de la Torreta (que amb els seus 1677 m és el punt culminant del Montsec de Meià o de Rúbies), la roca de Migjorn (1465 m) i la Torreta (1139 m) i des d’aquí la carena s’enfonsa cap al congost de Terradets excavat pel riu Noguera Pallaresa. Nosaltres, però, aquí deixem la carena per prendre un camí senyalitzat amb marques de color taronja i que baixa per l’anomenat Graell de la Roca Alta.

Inici del Graell de la Roca Alta

Aquest camí fou arranjat i ampliat durant la Guerra Civil per les forces republicanes per tal de donar pas a les motocicletes i per al subministrament de material pesant a les trinxeres i búnquers de la carena. Mentre anem baixant per aquest històric camí podem veure d’aprop les calcàries grises que formen el cingle més alt del Montsec les quals, de lluny, semblen massives però quan ens hi acostem veiem que tenen un aspecte nodulós i en alguns punts presenten unes franges amb unes laminacions obliqües a l’estratificació anomenades laminacions creuades que donen idea de la complexitat de l’ambient on es van dipositar aquestes calcàries i del qual ja en parlarem... més endavant.

Aspecte nodulós de les calcàries del Campanià (Cretaci superior)

Aspecte de les laminacions creuades

Continuem baixant pel camí, que va fent revolts ben traçats amb contraforts de pedra que apuntalen els talussos. Més avall passem pel costat de la bassa de Durruti, una construcció republicana que recull els degotalls de la roca. En una de les parets hi ha una placa amb la inscripció “26 División, 120 B (de brigada) Mixta, Compañia Ingenieros, CNT, Año 1938, FAI”. Sembla, però, que també és posterior a la guerra  com la que hem vist al búnquer prop del cim de la Roca Alta. A tocar de la bassa veiem una planta que aprofita l’humitat dels degotalls: es tracta de la linària supina (Linaria supina) que en aquesta època desplega una vistosa inflorescència.

La bassa de Durruti 

Linària supina

Poc a poc el camí va girant a l’esquerra i s’apropa a la base de les parets que conformen la Roca Alta on hi ha diverses vies d’escalada i on trobem un bell exemplar d’escurçó (Vipera apis).

Ens acostem a la base del cingle 

Escurçó

A partir d’aquí, el camí deixa el cingle i es converteix en un corriol de fort pendent amb trams de tartera on cal parar atenció de no relliscar amb les pedres esmicolades. Amb la distància observem de nou el cingle que deixem enrere format per una part baixa més rogenca (amb més material detrític continental) i una part superior més grisenca (amb més materials d’origen marí) que donen idea de l’evolució de la plataforma carbonatada on es van dipositar i de la qual ja en parlarem... més endavant.

Deixem enrera el cingle que conforma la Roca Alta

Finalment arribem als camps de Cal Nari

Més avall el pendent es modera i, sempre seguint les marques taronges, anem a sortir a una pista per on continuem a la dreta tot baixant cap als camps de Cal Nari. Més endavant desemboquem a la pista principal, la qual recorre el replà del Montsec, per on continuem a l’esquerra en direcció a llevant fins que, després d’uns quants quilòmetres arribem a la cruïlla on hem deixat el cotxe.

Ha estat un llarg recorregut d’uns 11 Km i uns 700 m de desnivell, només apte per gent entrenada, en el qual hem observat de prop els materials del Cretaci superior que conformen el cingle superior del Montsec. El proper itinerari que us proposarem es podrà fer tot en vehicle, seguint la carretera del Pas Nou i la pista del Cogulló i en ell també es podran veure tots aquests materials i moltes altres coses molt interessants i de manera més còmoda i assequible.