Isabel Benet: Mantell del Cadí, el pastís basal del Pedraforca (II)

En  el capítol anterior d’aquesta història, ens vam quedar a Guardiola de Berguedà on vam trobar el contacte entre les argiles i guixos de la fàcies Keuper (la base del pastís intermedi, tècnicament dit Mantell inferior del Pedraforca) i els primers materials corresponents al Mantell del Cadí. Ara anirem a veure tots els “ingredients” d’aquest pastís basal i per això ens traslladarem a Bagà, població d’origen medieval i capital històrica, situada pocs quilòmetres al nord de Guardiola de Berguedà.

Nucli de Bagà amb l’església de Sant Esteve

Ens trobem al centre d’una gran esplanada per on discorre el riu Bastareny, afluent del Llobregat el qual, en aquest sector, rep les aigües del riu de Gréixer i dels torrents del Paller i de Sant Marc, entre d’altres. El poble es troba també en un lloc de pas i comunicació entre el Berguedà i la Cerdanya a través del Túnel del Cadí que perfora la serra de Moixeró, la qual ens tanca la vall pel nord.

Serra de Moixeró des del Mirador del Bac de Diví

Al nucli històric de Bagà hi destaca l’església parroquial de Sant Esteve, d’estil de transició del romànic al gòtic (s.XIV-XV). Al seu interior es pot veure una interessant exposició dels treballs realitzats en la recent restauració del campanar i la coberta, així com també es pot veure una bonica maqueta de com seria el poble a l’Edat Mitjana. Als afores es poden veure restes de la muralla així com també la Torre de la Portella, l´única que s’ha conservat sencera. També s’ha de dir que Bagà fou lloc de naixença del cavaller i historiador medieval Pere Tomic (s.XV), a qui li han dedicat un carrer.

Portalada gòtica de la façana oest

L’interior de l’església

Maqueta del Bagà medieval

Torre de la Portella

A Bagà també es troba la seu del Parc Natural Cadí-Moixeró on, en una petita sala, hi ha diversos plafons que ens informen sobre la flora i la fauna del parc, així com també sobre el ric patrimoni geològic, amb vitrines on s’hi exposen roques i materials històrics. En aquesta seu també tenen molts tríptics informatius i una petita botigueta.

Seu del Parc Natural Cadí-Moixeró

Després d’aquesta visita obligada, ara sí, prenem el cotxe per traslladar-nos uns quilòmetres amunt per la carretera BV-4024, que puja al coll de Pal, tot seguint el curs del riu de Gréixer aigües amunt fins situar-nos uns metres més enllà del pas sota el viaducte de Gréixer, lloc on farem la primera parada del dia. A partir d’aquí anirem baixant en direcció a Bagà tot observant els materials que afloren als marges de la carretera en sentit cronològic, de més antics a més moderns.

Esquemes de l’itinerari

Fent una mica de resum direm que el Mantell del Cadí és una estructura tectònica complexa que s’estén des de la vall del Segre (a l’oest) fins a la falla d’Albanyà (a l’est) i un xic més enllà. Pel nord, aquest mantell està limitat per l’anomenat encavalcament de la Serra Cavallera i pel sud per l’encavalcament de Vallfogona.

Límits del Mantell del Cadí

L’estructura interna és un sinclinori obert de direcció E-W, dit Sinclinal de Ripoll, encara que a l’àrea de l’Alta Garrotxa presenta una estructura molt més complexa i que ja vam entreveure quan vam visitar el santuari de la Mare de Déu del Mont. Els “ingredients” d’aquest mantell pertanyen, bàsicament, al Paleogen (Paleocè i Eocè) encara que cap al nord també hi està inclòs el Paleozoic mitjà i superior (Silurià, Devonià i Carbonífer) que pel moviment propi del mantell, aquests materials van ser “arrancats” i desplaçats cap al sud.

Aquests “ingredients” del Paleogen s’anaven dipositant a la conca d’avantpaís, dita Conca de l’Ebre, al mateix temps que s’anaven movent, o emplaçant, els mantells i col·locant-se els uns damunt dels altres. Aquests materials reben el nom de sintectònics, o sigui que es deformaven al mateix temps que es dipositaven, per això en ells s’hi poden veure nombroses discordances progressives de les quals ja en parlarem... en una altra ocasió.

Iniciem l’itinerari poc després del pas sota el viaducte de Gréixer

Comencem, doncs, el nostre itinerari observant un esperó rocós i de colors vermellosos que destaca al marge de la carretera. Es tracta de les anomenades Riolites de Gréixer, unes roques volcàniques de finals del Paleozoic, les quals ja hem vist en altres itineraris. Si ens hi acostem, podrem observar la seva característica textura fluïdal.

Aspecte de les riolites de Gréixer

Si anéssim més amunt per la carretera, podríem veure les pissarres i conglomerats de la fàcies “culm” del Carbonífer i, seguidament, les calcàries del Devonià que formen el cos de la Serra de Moixeró... però tot això ho deixarem per una altra ocasió! A partir d’aquí anem de baixada per la carretera i fem la segona parada just sota el viaducte on afloren les lutites i gresos de la fàcies Buntsandstein, dit aquí Permotrias (mot que prové de la contracció de Permià i Triàsic) perquè engloba el trànsit entre les eres Primària i Secundària.

Aspecte de la fàcies Buntsandstein, dita aquí Permotrias

Continuem avall per la carretera i fem la tercera parada poc després del pas sota el viaducte on, als marges de la carretera afloren una sèrie de calcàries. Les primeres que trobem pertanyen a la fàcies Muschelkalk del Triàsic, mentre que les següents tenen un aspecte més nodulós i són del Maastrichtià (Cretaci superior). Aquí observem una gran llacuna estratigràfica ja que falten els materials del Triàsic superior, tot el Juràssic i quasi tot el Cretaci. Ens trobem en una cruïlla molt important de camins, tots ells senyalitzats amb diversos pals indicadors.

Aspecte de les calcàries de la fàcies Muschelkalk...

...i del Cretaci superior

Cruïlla important de camins

Al damunt d’aquestes calcàries ja observem els materials de caràcter continental (argiles i gresos) de la fàcies Garumniana i on, a altres llocs del Pirineu, s’hi han trobat restes del darrers dinosaures. Al damunt d’aquests materials hi destaca un paquet de calcàries molt blanques de caràcter lacustre, dites Calcàries de Vallcebre, i que formen un vistós serrat damunt nostre. Tot això ho podem observar a la parada 4 de l’itinerari.

Argiles i gresos garumnians damunt els quals 

troba un paquet de calcàries lacustres

Quan aquest paquet de calcàries talla la carretera, hi fem la parada número 5 per observar com el riu de Gréixer hi excava un petit però bonic engorjat en aquestes calcàries dit Estret de Malfrau. Tradicionalment es situa a l’interior d’aquestes calcàries el trànsit entre les eres Secundària (Mesozoic) i Terciària (Cenozoic).

Vista de l’Estret de Malfrau 

obert a les calcàries de Vallcebre

Des d’aquest punt de la carretera, i mirant cap al sud, podem observar com s’alça un altre vistós paquet de calcàries: es tracta de les cèlebres Calcàries d’alveolines de l’Ilerdià i que ja hem vist en altres itineraris. Entre aquests dos paquets calcaris s’obre una estreta vall, dita Bac de Diví, sobre la qual discorre un dels viaductes de la carretera C-16.

Entre els dos paquets de calcàries...

...s’obre la vall del Bac de Diví travessada per un llarg viaducte

En aquesta estreta vall ja comencen a aflorar els materials d’edat terciària i que formen el cos del Mantell del Cadí, i dels quals en parlarem en un proper capítol d’aquesta història.