Amics del Museu: Visita a l'exposició "El Pirineo sin Briet. 100 años de cambio en el paisaje"

Des del passat dia 4 i fins el 29 d’octubre es pot visitar, de manera lliure, aquesta exposició de fotografies al hall de l’auditori Barradas de l’Hospitalet de Llobregat. En ella es combinen parelles de fotografies de paisatges del Sobrarbe, unes en blanc i negre preses fa més de cent anys per en Lucien Briet (1860-1921) un dels principals pirineistes de l’època, i unes altres d'actuals realitzades des del mateix punt de vista, si és possible, per Ánchel Belmonte Ribas, doctor en geologia per la Universitat de Saragossa.

Cada parella de fotografies va acompanyada d’una breu però detallada explicació del per què de les diferències, i també disposa d’un esquema on hi ha diversos punts on ens hem de fixar per situar-nos en la imatge del paisatge actual per a veure-les.

Les glaceres són les que han experimentat 

els canvis més espectaculars

Explicació adjunta

Així descobrirem que hi ha paisatges que no han canviat gens, altres que han canviat degut a la construcció de carreteres i embassaments, i a d’altres els canvis són deguts a l’augment de les temperatures que han fet que les glaceres dels Pirineus s’hagin reduït molt, o directament hagin desaparegut, i l’augment de l’extensió de la vegetació així com també una clara disminució dels recursos hídrics.

Hi ha paisatges que no canvien...

Els hi ha que canvien per la construcció 

de grans infraestructures

A quasi tot arreu es veu un augment de la vegetació 

i una disminució dels recursos hídrics

Aquesta exposició s’emmarca dins el programa Pessics de Ciència, un projecte de divulgació de la ciència a través de conferències, xerrades i altres activitats i que enguany compleix 20 anys. El mateix Ánchel Belmonte és l’encarregat d’obrir el nou curs 23-24 amb una conferència pronunciada a la gran sala de l’auditori davant d’un nombrós públic.

L'auditori Barradas de l'Hospitalet

El Dr.Belmonte en un moment de la conferència

En ella ens explica, ajudat d’esquemes i fotografies, que els pirineistes com Lucien Briet van explorar el Pirineu poc després de finalitzada l’anomenada Petita Edat de Gel la qual va imperar des del s.XIV fins al s.XIX i que per això encara van poder retratar les glaceres en ple funcionament. També diu que l’abundància actual de la vegetació es pot explicar per la reducció de caps de bestiar pasturant per les muntanyes i el fet que ja no fem servir llenya ni carbó vegetal per escalfar-nos, ja que al Pirineu actualment hi predominen els usos lúdics davant els usos tradicionals de la ramaderia i els cultius, però que això no ho explica tot.

L’augment sobtat de les temperatures globals, a partir dels anys 50 i sobretot dels 80 del segle passat, estan fent que alguns paisatges canviïn molt ràpidament, però també ens adverteix que aquests canvis, per espectaculars que semblin, només són a nivell superficial ja que les grans estructures tectòniques no han canviat gens ni mica car per això es necessiten molts milions d’anys. Així és que, com a conclusió, ens diu que hem d’afrontar el millor que puguem aquests canvis, que han vingut per quedar-se, i adaptar-nos encara que siguin difícils de gestionar.