Amics del Museu: MUSEU VIRTUAL, fòssils del Cretaci superior (I)

Després de donar un cop d’ull a la col·lecció de fòssils del Cretaci inferior que s’exposen a les vitrines del Museu, ara toca veure els fòssils corresponents al Cretaci superior situats a les vitrines 35, 36 i 37 de l’extrem dret de la sala, entre les portes de la biblioteca i el laboratori, i també els que es poden veure a les vitrines 1 i 2, a l’extrem esquerre de la sala, on es guarden els holotipus.

Els fòssils més emblemàtics del Cretaci superior de les nostres contrades són, sens dubte, els rudistes, uns lamel·libranquis de valves asimètriques (inequivalves) que vivien formant colònies semblants a les dels coralls. Entre els rudistes cal distingir els pertanyents a la família Hippuritidae (hippurítids), i els pertanyents a la família Radiolitidae (radiolítids) que es diferencien pel tipus d’ornamentació, encara que aquesta, de vegades, no és gaire evident.

Entre els representants dels radiolítids exposats estan els dels gèneres Monopleura, Agriopleura, Orbignya, Radiolites, Praeradiolites, i Biradiolites. D’aquest darrer gènere s’ha de dir que l’exemplar de Biradiolites angulosissimus que tenim al Museu apareix a la pàgina 285 del 15è volum (Registre fòssil) de la Història Natural dels Països Catalans.

Entre els exemplars del gènere Hippurites hi ha notables representants de les espècies microstylus, lamarcki, i serratus.

També hi ha un gran exemplar d’Hippurites radiosus i un bell exemplar d’Hippurites galloprovincialis seccionat i polit per tal de poder distingir les fossetes on s’insertaven les dents de la valva superior que feia d’opercle. També es pot veure un exemplar del gènere Plagioptychus pertanyent al curiós grup de rudistes coneguts com a caprínids.

Com a dada curiosa direm que en aquesta vitrina també es pot observar un bell exemplar geminat d’Hippiurites castroi, el qual ostenta l’honor de ser el darrer representant dels rudistes a tot el mòn ja que, com molts d’altres organismes, es van extingir a finals del Mesozoic.

Per a completar la llista de lamel·libranquis del Cretaci superior presents a les vitrines del Museu, estan els ostreids dels gèneres Exogyra i Agerostrea, un parell de pectínids del gènere Neithea, uns petits exemplars dels gèneres Corbula, Leda, Natica i Arca procedents de Jerusalem, i un exemplar de Sphenoceramus digitatus de grans dimensions.

També hi ha uns representants de l’espècie Corbicula laletana, uns bivalves que vivien en les aigües salobres de les maresmes del Prepirineu a finals del Cretaci,  Avui se’ls pot trobar dins els sediments de la part baixa de la fàcies garumniana, i són molt abundants als lignits de Fígols. De la mateixa època i del mateix ambient és el bivalve Unio garumnica.

De la col·lecció de braquiòpodes d’aquesta època que s’exposen al Museu, cal destacar el rinconèl·lid de l’espècie Viarhiynchia sardanyolae, el gènere del qual està dedicat al Dr. Lluís Via, qui fou director del Museu des del 1962 i fins la seva mort l’any 1991. Altres rinconèl·lids que es poden contemplar són els de l’espècie Cyclothyris difformis. Entre els braquiòpodes del grup dels terebratúlids estan els de les espècies Terebratula dutempleana i Ortholina lujani.

Fins aquí aquest primer repàs als fòssils del Cretaci superior del Museu. En el següent capítol farem una ullada als coralls, equínids, gasteròpodes, cefalòpodes i foraminífers, així com també farém una ullada a les vitrines dels holotipus. Si voleu veure la continuació de la "visita", cliqueu aquí.