dilluns, 12 de desembre del 2022

Isabel Benet: Itinerari geològic a la Torre de les Conclues (IIb)

En el capítol anterior, de camí de tornada al punt d’origen de Corçà, ens vam quedar a l’alçada del segon crestall rocós dels Espins, allà on afloren les calcàries d’alveolines de l’Eocè inferior. Fins aquest punt havíem vingut trepitjant els materials continentals (pelites, gresos i calcàries lacustres) de la fàcies garumniana, els quals s’asseuen damunt els materials marins (calcàries i calcarenites) del Cretaci superior i que afloren sota la Torre de la Conclues.

Observem la Torre de les Conclues des del segon crestall....

...on afloren les calcàries d’alveolines

Aquest paquet de calcàries d’alveolines ja l’hem vist en altres itineraris car es tracta d’un nivell molt continu i que es pot seguir des de la Mediterrània fins al Cantàbric. Els materials que veurem a partir d’aquí, i fins arribar a Corçà, pertanyen a l’estatge (o pis) dit Ilerdià, el qual deriva del nom llatí de Lleida (Ilerda) i que és mundialment reconegut sobretot a l’àrea que ocupa el front orogènic alpí, que va des del Pirineu a l’Himàlaia. D’on li ve aquest reconeixement?

Aquesta consideració és fruit dels intensos estudis s’han fet a l’àrea de la Conca de Tremp i els seus voltants de la mà de Joan Rosell, De Renzi, Mutti, Hottinger, Schaub... i també el nostre Hans P. Luterbacher, qui va ser, entre moltes altres coses, un expert en foraminífers del Paleogen. Això ha fet que l’Ilerdià sigui, ara per ara, un dels estatges marins més coneguts d’Europa. Fou Hans Schaub, juntament amb Lukas Hottinger, qui al 1960 van proposar establir un estratotip, això és un patró i punt de referència mundial, dels magnífics materials que afloren als voltants del coll de Montllobar (entre Tremp i Pont de Montanyana), cosa que es va fer oficial l’any 1969 amb el nom d’Ilerdià. Si voleu saber més coses d’aquest estratotip, podeu consultar la Geozona 123.

Els organismes més rellevants de l’Ilerdià van ser les alveolines i els nummulits, macroforaminífers que permeten dividir l’estatge en biozones, molt útils a l’hora de determinar les diferents fondàries dins una plataforma marina, allà on pot tenir lloc la formació de petroli. Per això per tot aquest sector hi ha diverses senderes “dels petrolers”, i per això la zona és visitada per nombrosos geòlegs d’arreu del món, i per això a tota aquesta àrea del Pallars Jussà la UNESCO li ha atorgat l’estatus de Geoparc Mundial amb el nom Geoparc Orígens. Així que els materials que veurem a partir d’aquí no són qualsevol cosa!

Després d’aquest llarg parèntesi, tornem al nostre itinerari, al crestall on afloren les cèlebres calcàries d’alveolines i que traspassem per un pas entre roques. Seguidament hauríem de trobar una petita capa de gresos ocres i un nivell de margues grises i grogues, les quals ja vam veure de lluny des del Port d’Àger en un vessant de xaragalls... però, malauradament, per aquesta zona aquests materials estan molt coberts per la vegetació i afloren malament.

Xaragalls de margues des del Port d’Àger

 Per veure’ls millor haurem d’anar als marges de la carretera entre Millà i Agulló, i tornar a la pronunciada corba on afloren les calcàries amb alveolines. Si continuem per la carretera en direcció a Agulló, sobre les calcàries hi ha un petit nivell de gresos ocres amb una vistosa estratificació encreuada que es relacionen amb als sediments dipositats per un aparell deltaic dit Delta de la Baronia del qual ja en parlarem... en un proper capítol. Seguidament ja es troben les pelites i limolites grogues i grises (margues) que afloren molt bé al pont sobre el barranc de Cotorna.

Aspecte de les limolites al pont sobre el Barranc de Cotorna

Limolites i gresos deltaics al damunt

Des del pont, damunt les pelites grogues es veuen uns gresos ocres corresponents a un altre aparell deltaic, dit Delta de l’Ametlla, del qual també n’haurem de parlar. Aquests mateixos gresos igualment els podem observar en el nostre itinerari perquè afloren pels voltants del Mas de Joaquim. També els vam veure aflorar pels carrers d’Àger.

Aflorament de gresos deltaics a Mas de Joaquim

Gresos deltaics pels carrers d’Àger

Ja molt a prop de Corçà, als marges de la pista observem com afloren un conjunt de sorrenques, gresos i conglomerats grisencs i que ja vam veure a l’itinerari de Colobor a tocar de la masia Mossenye. Es tracta de materials dipositats durant l’Eocè inferior (Ilerdià-Cuisià) en un ambient continental de plana fluvial per on corria un riu de canals trenats. En aquest aflorament podem observar l’aspecte d’un d’aquests paleocanals, amb base erosiva i sostre pla, reblert de còdols, alguns d’ells d’origen paleozoic. El millor aflorament d’aquests materials, però, es troba als voltants de l’ermita de Sant Pere Màrtir, al nord d’Agulló.

 

Aflorament de gresos fluvials prop de Corçà

Aspecte d’un paleocanal fluvial

Esquema d’un riu trenat

Aspecte d’un riu trenat actual des de l’aire

Còdols d’orígens variats rebleixen els paleocanals

Quan arribem de nou a Corçà, fem una mena de resum del caràcter dels materials que hem vist des de la Torre de la Conclues fins aquí: Calcàries i calcarenites del Cretaci superior (ambient marí); lutites vermelles, gresos i calcàries lacustres del Cretaci final i Paleocè (ambient continental); calcàries d’alveolines, gresos deltaics i limolites grogues (ambient marí de més o menys profunditat); sorrenques i conglomerats fluvials (ambient continental).

La sèrie estratigràfica que hem vist a l’itinerari relacionada 
amb els ascensos i descensos relatius del nivell del mar 
i els diferents ambients deposicionals que tenen lloc

Així que el què hem anat observant és una alternança entre materials marins i continentals, fruit de l’ascens i el descens relatiu del nivell del mar, el qual no és més que un reflex de les oscil·lacions de la conca sotmesa a les pressions tectòniques de l’aixecament dels Pirineus... i de tot això n’haurem de seguir parlant llargament.

Deixem Corçà, engolit per la boira....

I aquí finalitza aquest interessant itinerari excursionista i geològic d’anada i tornada a la Torre de les Conclues des del poble de Corçà, en un recorregut de quasi 9 Km de distància i amb un desnivell total de quasi 500 metres. Pel proper itinerari ens traslladarem al poble de La Règola, a uns pocs quilòmetres a l’est d’Àger on ens delectarem amb els materials que van dipositar-se als deltes de la Baronia i de l’Ametlla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada