dilluns, 5 de desembre del 2022

Isabel Benet: Itinerari geològic a la Torre de les Conclues (IIa)

En el capítol anterior vam descriure el recorregut excursionista per arribar a la Torre de les Conclues des d’on iniciarem, tot seguit, l’itinerari geològic tot retornant a Corçà pel mateix camí d’anada, però seguint els materials en sentit cronoestratigràfic, això és, des dels més antics del Cretaci superior fins als més moderns de l’Eocè inferior i que dividirem en dues parts: en la primera part es veuran els materials marins del Cretaci superior i els materials continentals de la fàcies garumniana (Finicretaci-Paleocè). En una segona part es veuran els materials de l’Eocè inferior marí i, finalment, els de l’Eocè inferior continental.

La Torre de les Conclues sobre les calcàries 
del Cretaci superior


Esquema i track del recorregut

Aquest recorregut és un xic semblant al que es descriu a l’itinerari núm. 8 (La Mata del Viudà-Masia de l’Hereuet) de la Guia geològica del Montsec i de la Vall d’Àger de Joan Rosell i Carme Llompart, i els materials que anirem travessant són, a “grosso modo”, tots els que reomplen la conca de la Vall d’Àger i que aquí, al tenir menys gruix (menys potència) es poden veure d’una manera més “concentrada”. De totes maneres tots aquells materials que no es puguin veure massa bé en aquest itinerari, es proposen d’altres indrets relativament propers per si es vol fer una millor observació.


Així comencem a la Torre de les Conclues tot trepitjant les calcàries bioclàstiques i les calcarenites del Campanià-Maastrichtià (finals del Cretaci superior). Ens trobem damunt el flanc nord de l’anticlinal de les Conclues, extraordinària estructura tectònica que, des d’aquí, veiem un xic de costat. Per veure’l millor, però, cal pujar fins al mirador del Puig de Millà per un costerut corriol que s’enfila, des del poble de Millà, pel vessant nord de la serra.

L’anticlinal de les Conclues des de la torre

Track del camí circular al mirador del Puig de Millà

L’anticlinal de les Conclues des del mirador

Des d’aquest punt privilegiat tenim una vista frontal de l’anticlinal per la qual cosa podem observar que es tracta d’un plec dissimètric, això és, amb un flanc nord molt lax i un flanc sud molt esquerp, amb els estrats gairebé verticals, i això és per causa de l’empenta exercida pel mantell del Montsec que ha “arrugat” el mantell de les Serres Marginals sobre el qual ens trobem i del qual ja en parlarem... en una altra ocasió.

També observem un altre fet: a l’interior del nucli de l’anticlinal, sota les calcàries bioclàstiques del Cretaci superior es veu com afloren les dolomies negres del Juràssic, i això vol dir que aquí hi ha una llacuna estratigràfica que abasta des de finals del Juràssic fins a finals del Cretaci superior... què ha passat? Aquest és un altre misteri que resoldrem més endavant.

Després de “visitar” el mirador del Puig de Millà, “tornem” a la Torre de les Conclues per iniciar, ara sí, l’itinerari geològic tot baixant cap al fons del primer barranc on afloren les lutites vermelloses de la fàcies garumniana del Finicretaci.

Entre les lutites apareixen capes de gresos marronosos amb estratificació creuada  corresponents al reompliment d’antics canals fluvials i en ells s´hi ha trobat restes dels darrers dinosaures que van trepitjar la Terra (ossos, dents, closques d’ous...). A llevant d’aquí, prop de la masia de la Mata del Viudà, hi ha un estrat de gresos on hi apareixen fossilitzades algunes petjades de dinosaures bípedes.

Continuem amunt a creuar la primera barrera rocosa formada per un estrat de calcàries lacustres i d’aspecte nodulós, on s’hi troben oogonis d’algues carofícies, estromatòlits i nòduls de sílex. Es suposa que a l’interior d’aquest estrat es troba el famós Límit K-T, el pas de l’Era Secundària (o Mesozoic) a l’Era Terciària (o Cenozoic). Més a l’est, damunt aquest paquet calcari s’hi asseu el poble de Millà.

Després de creuar aquest estrat per un pas entre roques, toca baixar al fons de la segona barrancada, però abans ens hi tornem a fixar en el vistós cingle que veiem a l’altre costat del pantà i sobre el qual s’asseu el poble de Fet. Es tracta d’uns conglomerats d’edat Oligocena i dipositats després del plegament del Pirineu, per això estan col·locats damunt dels estrats plegats, com un cobrellit.

Així arribem al fons del segon barranc excavat a les lutites vermelloses, amb intercalacions de gresos, de la fàcies garumniana atribuïda al Paleocè, ja que la seva edat real no es pot saber perquè no hi ha fòssils. Al seu damunt ja trobem les calcàries d’alveolines de l’Ilerdià (Eocè inferior), que formen un altre crestall rocós i de les quals ja en parlarem en el proper capítol.

Tots aquests materials que hem vist , i que constitueixen la fàcies garumniana, poden observar-se més còmodament per la pista que baixa de l’ermita de Sant Llobí (s.XVIII) cap al poble de Millà, ja que aquest és el seu sentit cronoestratigràfic. Aquesta ermita s’asseu damunt les lutites marrons i negroses, amb intercalacions de gresos, del primer tram de la fàcies garumniana cretàcica.


Un xic més amunt de l’ermita, i a tocar de la pista, es troba la Font de Canals amb la que s’alimenten algunes basses i un gran dipòsit. Aquesta font neix del contacte entre aquestes lutites continentals (impermeables) i les calcarenites marines del Cretaci superior (permeables).

Font de Canals

Lutites i gresos del garumnià cretaci

Des de l’ermita anem baixant per la pista on, als seus marges, podem observar aquests materials. Així anem fins un punt on aquesta pista travessa el paquet de calcàries lacustres que formen un vistós crestall damunt nostre i, a continuació, ja apareixen les lutites grogues i rosades del tram terciari de la fàcies garumniana. Conforme ens anem acostant al final de la pista, entre aquestes lutites es van intercalant nivells calcaris cada cop més marins.


Lutites i calcàries del garumnià terciari

Finalment desemboquem a la carretera a pocs metres de l’entrada del poble de Millà. Si seguim per aquesta carretera uns metres en direcció a Agulló, en una corba molt tancada afloren les calcaries d’alveolines de l’Eocè inferior marí cabussant cap al nord i en elles apareixen petitíssims foraminífers.

Aspecte de les "calcàries d'alveolines"


Deixem Millà enrere...

I fins aquí hem vist els sediments continentals (dipositats en un ambient de rius, maresmes i pantans) de la fàcies garumniana del límit entre dues eres. Estem a les portes de la gran transgressió ilerdiana, quan el mar va envair de nou l’extrem oriental del solc pirinenc, allà on s’està “coent” el Pirineu i que ara ja està a punt de sortir del forn...

NOTA: Si voleu anar al següent capítol, cliqueu aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada