En el capítol anterior vam descriure el recorregut excursionista per arribar a la Torre de les Conclues des d’on iniciarem, tot seguit, l’itinerari geològic tot retornant a Corçà pel mateix camí d’anada, però seguint els materials en sentit cronoestratigràfic, això és, des dels més antics del Cretaci superior fins als més moderns de l’Eocè inferior i que dividirem en dues parts: en la primera part es veuran els materials marins del Cretaci superior i els materials continentals de la fàcies garumniana (Finicretaci-Paleocè). En una segona part es veuran els materials de l’Eocè inferior marí i, finalment, els de l’Eocè inferior continental.
Aquest
recorregut és un xic semblant al que es descriu a l’itinerari núm. 8 (La Mata
del Viudà-Masia de l’Hereuet) de la Guia
geològica del Montsec i de la Vall d’Àger de Joan Rosell i Carme Llompart,
i els materials que anirem travessant són, a “grosso modo”, tots els que reomplen
la conca de la Vall d’Àger i que aquí, al tenir menys gruix (menys potència) es
poden veure d’una manera més “concentrada”. De totes maneres tots aquells
materials que no es puguin veure massa bé en aquest itinerari, es proposen d’altres
indrets relativament propers per si es vol fer una millor observació.
Així comencem
a la Torre de les Conclues tot trepitjant les calcàries bioclàstiques i les
calcarenites del Campanià-Maastrichtià (finals del Cretaci superior). Ens
trobem damunt el flanc nord de l’anticlinal de les Conclues, extraordinària
estructura tectònica que, des d’aquí, veiem un xic de costat. Per veure’l
millor, però, cal pujar fins al mirador del Puig de Millà per un costerut
corriol que s’enfila, des del poble de Millà, pel vessant nord de la serra.
Des d’aquest
punt privilegiat tenim una vista frontal de l’anticlinal per la qual cosa podem
observar que es tracta d’un plec dissimètric, això és, amb un flanc nord molt
lax i un flanc sud molt esquerp, amb els estrats gairebé verticals, i això és
per causa de l’empenta exercida pel mantell del Montsec que ha “arrugat” el
mantell de les Serres Marginals sobre el qual ens trobem i del qual ja en
parlarem... en una altra ocasió.
També
observem un altre fet: a l’interior del nucli de l’anticlinal, sota les
calcàries bioclàstiques del Cretaci superior es veu com afloren les dolomies
negres del Juràssic, i això vol dir que aquí hi ha una llacuna estratigràfica
que abasta des de finals del Juràssic fins a finals del Cretaci superior... què
ha passat? Aquest és un altre misteri que resoldrem més endavant.
Després de
“visitar” el mirador del Puig de Millà, “tornem” a la Torre de les Conclues per
iniciar, ara sí, l’itinerari geològic tot baixant cap al fons del primer
barranc on afloren les lutites vermelloses de la fàcies garumniana del
Finicretaci.
Entre les
lutites apareixen capes de gresos marronosos amb estratificació creuada corresponents al reompliment d’antics canals
fluvials i en ells s´hi ha trobat restes dels darrers dinosaures que van
trepitjar la Terra (ossos, dents, closques d’ous...). A llevant d’aquí, prop de
la masia de la Mata del Viudà, hi ha un estrat de gresos on hi apareixen
fossilitzades algunes petjades de dinosaures bípedes.
Continuem
amunt a creuar la primera barrera rocosa formada per un estrat de calcàries
lacustres i d’aspecte nodulós, on s’hi troben oogonis d’algues carofícies,
estromatòlits i nòduls de sílex. Es suposa que a l’interior d’aquest estrat es
troba el famós Límit K-T, el pas de l’Era Secundària (o Mesozoic) a l’Era
Terciària (o Cenozoic). Més a l’est, damunt aquest paquet calcari s’hi asseu el
poble de Millà.
Després de
creuar aquest estrat per un pas entre roques, toca baixar al fons de la segona
barrancada, però abans ens hi tornem a fixar en el vistós cingle que veiem a
l’altre costat del pantà i sobre el qual s’asseu el poble de Fet. Es tracta
d’uns conglomerats d’edat Oligocena i dipositats després del plegament del
Pirineu, per això estan col·locats damunt dels estrats plegats, com un
cobrellit.
Així arribem
al fons del segon barranc excavat a les lutites vermelloses, amb intercalacions
de gresos, de la fàcies garumniana atribuïda al Paleocè, ja que la seva edat real
no es pot saber perquè no hi ha fòssils. Al seu damunt ja trobem les calcàries d’alveolines de l’Ilerdià (Eocè
inferior), que formen un altre crestall rocós i de les quals ja en parlarem en
el proper capítol.
Tots aquests
materials que hem vist , i que constitueixen la fàcies garumniana, poden
observar-se més còmodament per la pista que baixa de l’ermita de Sant Llobí
(s.XVIII) cap al poble de Millà, ja que aquest és el seu sentit
cronoestratigràfic. Aquesta ermita s’asseu damunt les lutites marrons i
negroses, amb intercalacions de gresos, del primer tram de la fàcies garumniana
cretàcica.
Un xic més
amunt de l’ermita, i a tocar de la pista, es troba la Font de Canals amb la que
s’alimenten algunes basses i un gran dipòsit. Aquesta font neix del contacte
entre aquestes lutites continentals (impermeables) i les calcarenites marines
del Cretaci superior (permeables).
Des de
l’ermita anem baixant per la pista on, als seus marges, podem observar aquests
materials. Així anem fins un punt on aquesta pista travessa el paquet de
calcàries lacustres que formen un vistós crestall damunt nostre i, a
continuació, ja apareixen les lutites grogues i rosades del tram terciari de la
fàcies garumniana. Conforme ens anem acostant al final de la pista, entre
aquestes lutites es van intercalant nivells calcaris cada cop més marins.
Finalment
desemboquem a la carretera a pocs metres de l’entrada del poble de Millà. Si
seguim per aquesta carretera uns metres en direcció a Agulló, en una corba molt
tancada afloren les calcaries
d’alveolines de l’Eocè inferior marí cabussant cap al nord i en elles
apareixen petitíssims foraminífers.
I fins aquí hem vist els sediments continentals (dipositats en un ambient de rius, maresmes i pantans) de la fàcies garumniana del límit entre dues eres. Estem a les portes de la gran transgressió ilerdiana, quan el mar va envair de nou l’extrem oriental del solc pirinenc, allà on s’està “coent” el Pirineu i que ara ja està a punt de sortir del forn...
NOTA: Si voleu anar al següent capítol, cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada