Amics del Museu: La "Pedra d'Alcover" i els seus extraordinaris fòssils

A la nostra biblioteca del Museu ha arribat un nou llibre: Alcover, Mont-ral, El Pinetell 238 milions d’anys enrere. Un patrimoni paleontològic excepcional. El seu autor, Joan Cartanyà, després de fer un màster en Paleontologia, fou col·laborador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) un centre de primer ordre en la recerca, conservació i difusió de la paleontologia de vertebrats i, per això, aquest llibre comença amb un pròleg de David M. Alba, actual director de l’IPC.

Seguidament es presenten uns capítols d’introducció a l’època i l’ambient de deposició dels sediments que van donar lloc a la cèlebre “Pedra d’Alcover”, pertanyent a la fàcies Muschelkalk superior, la qual es continua explotant en diverses pedreres com a pedra ornamental i per a la construcció. Malgrat que aquesta pedra ja la coneixien el romans, va ser durant la seva màxima explotació industrial (a partir dels anys 60) que va començar a lliurar un material fòssil molt divers i ben conservat, sobretot peixos, artròpodes (crustacis, insectes, aranyes i xifosurs) i mol·luscs (bivalves i cefalòpodes principalment); però també s’hi han trobat rèptils, meduses, plantes, equinoderms, braquiòpodes, icnofòssils, i uns exemplars problemàtics anomenats paleocifonautes.

Aquests sediments, però, van patir un procés de dolomitització posterior al seu dipòsit, procés que va esborrar tot rastre de la mineralització de la matèria orgànica dels organismes fossilitzats, i per això els fòssils es presenten en forma d’empremtes de les seves parts toves, cosa molt difícil de trobar, gràcies a una ràpida sedimentació al fons d’un mar d’aigües tranquil·les i sense oxigen. Malgrat que, en molts casos, les empremtes han perdut els detalls, i això en dificulta l’estudi en profunditat d’aquest material, s’han pogut determinar que que pertanyen al Ladinià superior (Triàsic mitjà).

Després es fa un repàs del material que es conserva en diversos museus i institucions com són el Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà i el Centre d’Interpretació d’Art Rupestre (a Montblanc). L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (a Sabadell i Bellaterra), el Museu d’Alcover , i el nostre Museu Geològic del Seminari Conciliar de Barcelona , amb fotos dels fòssils i alguns acompanyats de la seva possible reconstrucció i, si es dona el cas, també d’una imatge de l’animal actual més proper.

Aquí val la pena de fer un incís, car en l’apartat que parla dels peixos, l’autor destaca que l’espècie Perleidus giganteus, descrita l’any 1972, ara se la classifica com a Colobodus giganteus segons una revisió publicada el 2014, i posa una foto d’un magnífic exemplar on s’especifica que pertany a la col·lecció del Museu Geològic del Seminari. però en realitat l’original es conserva al Museu d’Alcover mentre que el que tenim en el nostre museu és una magnífica còpia realitzada pel Sr. Moraleja.

Exemplar exposat a les vitrines del Museu

Ester Magrinyà és qui es fa càrrec de l’apartat que parla de la història de les explotacions i dels primers estudis realitzats pels Drs Lluís Via, director del Museu del Seminari, i Josep Francesc Villalta, professor de la Universitat de Barcelona; i també de com Andreu Barbarà, l’any 1967, va posar en marxa el Museu d’Alcover i en fou el seu director, tot duent a terme una ingent labor de difusió d’aquest extraordinari patrimoni paleontològic. Aquesta mateixa autora també és l’encarregada de descriure les diferents institucions que acullen els fòssils que s’han anat trobant a les pedreres de “pedra d’Alcover”, entre elles el nostre Museu.

Per això, des d’aquí us volem animar a donar-hi un cop d’ull a aquest monogràfic que us transportarà 238 milions d’anys enrere, a uns temps molt diferents dels actuals: als temps del Triàsic.