Amics del Museu: DESCOBERTA UNA NOVA ESPÈCIE DE CRANC ERMITÀ AL PIRINEU ARAGONÉS

Ens fa molta il·lusió poder compartir amb tots vosaltres, el descobriment d’una nova espècie de cranc ermità al Pirineu Aragonès.

Aquest estudi ha estat realitzat per membres del grup Aragosaurus-IUCA de la Universitat de Saragossa i l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME).

El nou cranc, batejat com a Diogenes augustinus, en honor al seu descobridor Agustín Gálvez, va ser trobat a la zona d’Arguís (Osca) i és un dels més complets del registre fòssil mundial.

Fòssil i reconstrucció Diogenes agustinus
Foto: Isabel Pérez Il·lustració:  Fernando A. Ferratges

Cranc ermità actual, força emparentat amb la nova espècie aragonesa.
Foto: Isabel Pérez

El seu descobriment ha permès conèixer com eren els crancs ermitans de fa 38 milions d'anys.

Però... com es va arribar a aquest interessant treball?

Com ja hem comentat, el fòssil va ser trobat per Agustín Gálvez, membre dels “Voluntaris del Museu de Ciències Naturals de la Universitat de Saragossa” mentre passejava casualment pels voltants de Belsué (Osca). L’Agustín ens explica que va veure una forma curiosa en una pedra rodada, “immediatament vaig pensar que podia ser una cosa interessant” i ho va recollir perquè no es perdés. Posteriorment va portar el fòssil a la Universitat de Saragossa, on en Fernando-Ari Ferratges, investigador predoctoral i autor del treball, està realitzant actualment la seva tesi doctoral sobre els decàpodes de l'Eocè pirinenc. Quan en Fernando va veure la roca no sortia de la seva sorpresa, ja que l'exemplar encara que molt cobert, mostrava clarament que podia tractar-se d'un fòssil únic. El fòssil va ser escanejat en 3D amb tecnologia de microtomografia automatitzada, i l'escàner ja revelava que l'exemplar podia estar complet dins de la roca. No obstant això, el contrast entre el fòssil i la roca encaixant no permetia aconseguir una reconstrucció adequada per la qual cosa va ser necessari preparar-lo de manera mecànica. Després de diversos dies de treball, l'exemplar va resultar ser un dels més complets a nivell mundial del seu grup. Ferratges ens explica que “trobar un cranc ermità fòssil articulat en roques del Pirineu Aragonès és una troballa única i excepcional, ja que només es coneixen uns pocs exemples a tot el món”.

Les roques on va ser trobat daten de l’Eocè superior, fa aproximadament 38 milions d'anys. En aquell moment la zona compresa entre les localitats de Lúsera i Arguís, a Osca, estaven cobertes per un mar poc profund on a prop de la costa es desenvolupaven complexos deltaics amb gran aportació de sediment. Samuel Zamora investigador de l’IGME i coautor del treball ens comenta “a causa de la seva anatomia i falta de mineralització en l’exosquelet, els crancs ermitans es descomponen amb rapidesa i són molt rars en el registre fòssil; no obstant això aquest exemplar va quedar enterrat ràpidament, fet que va permetre, conservar molts detalls anatòmics”.

Cranc paguroide Diogenes augustinus sp. nov
Foto: Isabel Pérez

Aquest treball és part d'una recerca més general que s'està desenvolupant a la Universitat de Saragossa i que tracta de conèixer millor els antics fons marins del Pirineu i les faunes que els habitaven. Marcos Aurell, catedràtic d'estratigrafia de la Universitat de Saragossa i també coautor del treball indica que “els jaciments del Pirineu són excepcionals i el seu estudi permet conèixer millor com eren els ecosistemes fa milions d'anys i els processos que hi tenien lloc”. És important esmentar que els ambients deltaics són molt dinàmics i presenten una taxa de sedimentació elevada, permetent l'enterrament sobtat d'alguns organismes. De fet, el cranc es troba fora de la seva petxina, “la qual cosa sembla apuntar a una estratègia de fugida o defensa que realitzen aquests organismes quan queden enterrats per allaus de sediment”, apunta Ferratges.

Dir també que els exemplars de Diogenes augustinus estaran pròximament exposats al Museu de Ciències Naturals de la Universitat de Saragossa per que tothom pugui gaudir d'ells.

Aquí teniu l'article

Dades de contacte:

• Fernando A. Ferratges (ferratges@unizar.es).
• Samuel Zamora (s.zamora@igme.es; samuel@unizar.es).

Només ens resta felicitar a tots els que hi han participat en aquest magnífic treball, en especial a Fernando A. Ferratges company i soci de la nostra associació, per facilitar-nos tota la informació i resoldre els nostres dubtes.