Mn. Francesc Nicolau: Cal minvar el consum de petroli

Hem posat per títol que cal minvar però potser seria més exacte posar que cal aturar el consum d’aquest combustible fòssil. Ja és hora que diguem “prou” al seu ús; “prou” al consum que se’n fa per posar en marxa els vehicles. Per què diem això? Senzillament perquè la contaminació atmosfèrica que s’origina amb la seva combustió està posant en perill la vida humana. Pot extingir-se la nostra espècie, i d’altres, si això continua gaire. Els càlculs diuen que ja falta poc perquè esdevingui insostenible i no exagero, ens ho diuen els experts. Cal una reacció immediata.

Diari de Girona

Què és doncs, el que s’hi pot fer? És ben clar que tothom ha de prendre consciència del problema. Encara és possible aturar-ho. Però passa que ens trobem amb interessos creats que fan que la iniciativa no tiri endavant com caldria. Per exemple, els països del Pròxim Orient no voldrien que se’ls acabés el negoci. Amb els combustibles fòssils fan molts ingressos i encara els en queda molt per vendre. No estan pas al final. Les estadístiques ens diuen que la seva venda continua augmentant. No volen sentir a parlar de cotxes elèctrics.

Els cotxes elèctrics començaren sent una mica cars, però ara ja es van fent més assequibles, quasi com els de benzina, i d’altra banda ja no presenten tantes dificultats degut al fet que les bateries ja no es fan amb cobalt sinó amb liti, i també s’ha començat la fabricació de cotxes amb bateries de sodi que és un element que no presenta problemes. Ja hi ha llocs, com a Califòrnia (EEUU) on hi ha cotxes elèctrics que poden generar electricitat quan es tan al garatge.

Diari de Girona

A tot això cal afegir la necessitat que hi ha d’augmentar la producció d’energies renovables (a casa nostra encara es fa poc) i no abusar del consum energètic. S’ha de dir que els aerogeneradors i les plaques solars han provocat problemes d’acceptació a molts territoris i això és una pena perquè cal que prenguem consciència del que cal fer per salvar la vida al nostre planeta que Déu ens ha donat perquè hi fem bona estada.

Amics del Museu: El Jardí de Roques de Platja d'Aro

L’agost del 2018 vam informar en aquest blog que s’acabava d’inaugurar el Jardí de Roques de Rubió a Soriguera (Pallars Sobirà), i des d’aleshores se n’han inaugurat alguns més com el Jardí de Roques del Parc dels Estanys de Platja d’Aro.

Parc dels Estanys

Aquest parc va néixer l’any 2012 per tal de controlar les crescudes del riu Ridaura tot recuperant uns antics aiguamolls. Així, d’aquesta manera, es van establint animals i plantes pròpies d’aquests ambients com són l’ànec collverd, el cabusset, la fotja, el bernat pescaire, el martinet blanc... ocells que poden observar-se des dels dos aguaitadors que s’han instal·lat. No obstant això, el parc també s’ha convertit en un espai d’exposició de diverses obres d’art, algunes de manera permanent i d’altres temporals.

El passat 11 de maig, dins del marc de les activitats del Geolodia de les comarques gironines, es va inaugurar aquest nou Jardí de Roques amb una visita guiada a aquesta instal·lació museística a cel obert on s’hi exposen diversos blocs de minerals i roques per permetran acostar al públic el nostre patrimoni geològic. El jardí ha estat realitzat per David Brusi i Carles Roqué del Centre GEOCAMB de la Universitat de Girona, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i diverses empreses i institucions públiques. Aquest nou jardí ve a ser una ampliació del que ja s’ha instal·lat al campus de la Universitat de Girona a Montiliví.

Es tracta d’un circuit lineal que s’inicia a l’entrada nord del parc (pel carrer de Luxemburg) on hi ha un plafó general que ens assabenta que les diverses mostres que veurem han estat recollides en indrets propers. Cada bloc va acompanyat d’un faristol que ens informa sobre el tipus de material i la seva procedència. A més, un codi QR ens permetrà accedir a més informació com la seva edat, procés de formació, usos a què es destina...

Així en aquest circuit podrem observar (i tocar) belles columnes basàltiques de Fogars de la Selva; travertins del Pla de l’Estany; una mostra de feldspat (albita) de les pedreres de Llançà; un guix de Beuda; una calcària nummulítica de Sarrià de Ter que, a més, té un bonic banc d’ostres, una pegmatita del Cap de Creus....

Nummulits

Banc d'ostres

Cap a la meitat del recorregut hi ha una placeta lateral, al voltant de la qual s’hi exposen les roques de proximitat com un bloc de quars d’un filó, una platja fòssil, una bretxa de falla, una pirolusita dendrítica, un granit de Sant Feliu de Guíxols i una granodiorita amb grans fenocristalls com les que vam veure al Camí de Ronda de s’Agaró. Un gran plafó ens ajuda a situar-les a l’espai i en el temps.

Tots aquests jardins de roques actuals tenen el seu predecessor en la col·lecció de Grans Blocs que es va iniciar l’any 1905 al Parc de la Ciutadella de Barcelona als voltants del Museu Martorell i que va arribar a reunir més de 100 mostres!!! Abans de la recent restauració de l’edifici, a banda i banda de la façana que dona al parc hi va haver fins a trenta-dos blocs que són els que avui encara estan en procés de restauració però que esperem veure’ls de nou ben aviat.