En el capítol anterior vam donar un cop d’ull al gran sinclinal d’Os de Balaguer, una de les estructures tectòniques més rellevants del mantell de les Serres Marginals i on, en el seu nucli, afloraven els materials més moderns d’aquest mantell (fàcies garumniana, Eocè i Oligocè). Fins ara hem anat veient, de nord a sud, una successió, més o menys ordenada, de plecs d’escala quilomètrica: el plec en genoll del Montsec d’Ares (un anticlinal molt tombat), el sinclinal d’Àger, l’anticlinal de les Conclues i el sinclinal d’Os de Balaguer.
Al sud del sinclinal d’Os de Balaguer tenim la Serra de Mont-roig, la perla del mantell de les Serres Marginals, però abans d’entrar-hi de ple anirem a l’extrem més oriental del citat mantell per observar una sèrie de relleus, a voltes molt escarpats, on afloren el Triàsic (en fàcies Keuper), un Juràssic força complet, i un Cretaci superior de caràcter molt continental i de potència força reduïda, cosa que en condiciona la tectònica que comença a complicar-se de debò. També afloren l’Eocè i l’Oligocè.
Aquests relleus, paral·lels entre ells i de direcció NE-SW, es troben entre les poblacions de Camarasa i Artesa de Segre, sobre els contraforts meridionals de Sant Mamet on el riu Segre hi excava un profund i espectacular congost dit Estret del Mu. Per això establirem el poble de Camarasa com a punt de sortida d’una sèrie d’itineraris per a l’observació d’aquesta part del mantell de les Serres Marginals.
El poble de Camarasa es troba al nord de Balaguer, a la riba esquerra del riu Segre, i s’hi arriba per la carretera C-13 en direcció a Tremp. A l’entrada, un plafó ens dona la benvinguda al geoparc mundial Orígens i ens assabenta de tot el que hi podem veure per aquests topants. El nucli antic del poble està arraulit al voltant d’un turonet, al capdamunt del qual hi ha les restes del seu castell d’origen sarraí. Sobre el vessant sud d’aquest turó es conserva el que en queda de l’església de Sant Miquel, d’estil entre romànic i gòtic. Alguns dels seus valuosos capitells van ser espoliats i ara es troben al MNAC.
Per tenir una visió general d’aquesta complicada zona, des de Camarasa es pot pujar en cotxe, per una pista de terra, a l’ermita de Sant Jordi situada sobre el cingle de la Serra Carbonera que domina la vall del Segre i el Pla d’Urgell. Al llarg de la pujada a aquesta ermita ja poden observar els guixos vermellosos del Keuper (Triàsic), responsables del moviment del mantell, i també un potent paquet de guixos grisos i blancs, de gra molt fi, del Lias (Juràssic inf.) on el barranc del Canudell hi excava el seu curs.
A l’altra banda del Segre tenim la Muntanya de Sant Salvador amb els seus complicats plegaments, els quals seran l’objecte d’una altra visita. Per damunt d’aquestes evaporites tenim unes curioses roques dites carnioles que són calcaries i dolomies barrejades amb evaporites (guixos i sals) les quals, en dissoldre’s, li donen un aspecte foradat com d’esponja. També hi ha unes dolomies gris fosc amb laminacions de tipus algal.
Els darrers materials del Lias en aquesta zona són unes calcàries argiloses de color ocre amb abundant fauna de pectínids, belemnits, i braquiòpodes terebratúlids dels gèneres Lobothyris i Telothyris del Toarcià. Per damunt ja tenim les típiques dolomies negres del Dogger (Juràssic mitjà).
Per aquesta zona podem observar la gran llacuna estratigràfica que hi ha entre el Juràssic mitjà (Dogger) i el Cretaci superior (Santonià), la qual s’escenifica a través d’una superfície d’erosió ferruginitzada dins la qual poden trobar-se bauxites. Per damunt d’aquesta superfície trobem un paquet de sorres blanquinoses (gresos arcòsics) que preconitzen la transgressió marina del Campanià.
Les calcàries vermelloses del Campanià són les que formen la cinglera de la Serra Carbonera sobre la qual està l’ermita nova de Sant Jordi, amb un gran balcó orientat al sud, cap a la plana de Lleida, on hi destaca el poble de Cubells sobre el seu turó. També tenim vistes del riu Segre el qual, després de passar per Camarasa, fa un gran revolt i s’endinsa entre les muntanyes de Sant Llorenç de Montgai.
Des de l’ermita podem seguir per una pista, en pitjors condicions, que va en direcció nord tot travessant un camp de conreu en forma de mitja lluna que s’obre entre dues carenes paral·leles. Enmig d’aquesta gran esplanada es troben les restes de l’antiga ermita de Sant Jordi. Més enllà es troba també l’entrada del Forat Bufador, un dels molts avencs que hi ha per aquesta zona.
Un xic més enllà del Forat Bufador podem anar en direcció ponent fins un mirador sobre l’aiguabarreig del Segre amb el Noguera Pallaresa des d’on podem veure el vessant est del Mont-roig, amb la seva base formada per les dolomies negres del Juràssic i el seu cingle vermellós format per les calcarenites del Cretaci superior. Entre els dos paquets hi ha la llacuna estratigràfica en forma de discordança angular molt vistosa. Pels voltants d’aquest mirador també hi ha moltes trinxeres del Front del Segre des d’on, l’any 1938, es controlava la presa i la central elèctrica de Camarasa durant la Guerra Civil.
I fins aquí ha estat aquesta petita introducció al sector més oriental del mantell de les Serres Marginals. En el proper capítol farem un recorregut en cotxe des de Camarasa fins a Artesa de Segre, passant per Alòs de Balaguer i el seu castell, per a observar la complicada estructura d’aquest mantell, la qual es tradueix en superbs paisatges.
