dilluns, 13 de març del 2023

Isabel Benet: Vall d'Àger, la ruta dels deltes (II)

En el capítol anterior ens vam aturar, un cop més, al Port d’Àger per una millor observació de les característiques geogràfiques de la Vall i dels materials que afloren al port i que són les cèlebres calcàries d’alveolines, dites aquí Formació Àger, sobre les quals s’asseuen els materials dels dos paleodeltes que la van reomplir durant l’Eocè inferior: el delta de la Baronia i el delta de l’Ametlla, tot reflectint un ascens relatiu del nivell del mar ja que durant aquesta època s’està aixecant el Montsec i, de fet, tot el Pirineu.

Àger des de la Règola



Per veure el primer d’aquests paleodeltes (el delta de la Baronia) haurem de baixar del port i anar al poble de la Règola. Aquí es troba un aflorament excepcional, un veritable museu a l’aire lliure, i visitat per multitud de geòlegs especialistes en sedimentologia, on es poden observar unes magnífiques estructures dites sigmoids... però anem a pams! Per entendre com funcionava aquest paleodelta haurem de veure com funcionen els deltes actuals.

L’excepcional aflorament de La Règola

La paraula delta és deguda a Heròdot qui, al s. V aC, així va anomenar a la plana triangular que es forma a la desembocadura a la Mediterrània del riu Nil (Egipte). I això és perquè aquest delta té la forma de la quarta lletra grega majúscula Δ . Aquesta és la forma que adopten els aparells deltaics dominats per l’acció de les onades (com és el cas del nostre delta del Llobregat), però hi ha d’altres deltes que estan clarament dominats pels corrents fluvials i aleshores tenen forma de “pota de gallina”, com és el cas del delta del Mississipí als Estats Units. Entre aquests dos extrems s’hi troba una gran varietat de deltes en els quals no hi ha un clar domini ni de les onades ni dels corrents fluvials, com és el cas del nostre delta de l’Ebre. Tanmateix, un aparell deltaic pot passar a ser d’un tipus a un altre depenent de les condicions ambientals de cada època, perquè els ambients sedimentaris costaners són molt inestables.

Delta del Nil dominat per l’acció de les onades

Delta del Mississipí dominat pels corrents fluvials

En els deltes cal distingir diverses parts: el canal principal per on circula el riu; els canals secundaris per on s’escampa el corrent fluvial a través de la plana deltaica emergida; la zona del front deltaic submergit on potser, al final dels canals secundaris, es formi una duna que pot treure el cap per sobre del nivell del mar; i el prodelta, molt gran i sempre submergit, on van a parar els sediments més lleugers que baixen pel riu.

A part d’aquests dos tipus de deltes (els dominats per les onades i els dominats pels corrents fluvials), existeixen un tercer tipus: els dominats pels corrents mareals, o sigui els deltes estuarins, com és el cas del delta del riu Fly a Papua Nova Guinea. En aquest tipus de deltes, l’aparell és sempre submarí i només pot ser que treguin el cap les dunes que es formen entre els canals secundaris de la plana mareal durant la marea baixa.

Model de delta dominat per les marees

Recreació del delta d’Àger amb un incipient Montsec al fons
 d'Antoni Lacasa, extret de Fossilia Ilerdae 2011

El primer paleodelta que “visitarem” (el Delta de La Baronia) és d’aquest darrer tipus, i per això anem cap a la Règola, petit nucli situat a pocs quilòmetres a llevant d’Àger on s’estima que es trobava l’àpex del paleodelta d’un riu que baixava del massís de l’Ebre. El curiós del cas és que, tot i que el mar obert estava a l’oest (cap a l’oceà Atlàntic), els materials d’aquest paleodelta s’escampaven cap a l’est on omplien un clot molt profund i subsident. La línia actual que marquen els colls de Fabregada, coll d’Ares, Portell de Claramunt, i Port d’Àger, en aquella època ja era un llindar elevat que feia de divisòria. Així, d’aquesta manera, els materials proximals del paleodelta es troben pels voltants de la Règola, mentre que els materials distals es troben pels voltants de La Baronia de Sant Oïsme, on els “visitarem” en el proper capítol.

Començarem, doncs, observant aquests materials proximals tot baixant, des del nucli de la Règola, cap a la vall del riu Fred. Seguint les indicacions de l’itinerari número 4 (La Régola-Mas de Mingueretxo) de la Guia geològica del Montsec i de la Vall d’Àger de Joan Rosell i Carme Llompart, prenem un camí en forta baixada on afloren unes sorrenques molt grolleres, damunt les quals s’asseu el poble de la Règola, i que es corresponen al reompliment d’un gran canal secundari.



Passarel·la d'accés a Cal Viudo

Per una passarel·la creuem el riu Fred i passem pel davant de Cal Viudo. Pugem pel marge d’un petit barranc, a frec dels corrals d’aquest mas, i al final del camí carreter arribem a l’aflorament més visitat de la Vall d’Àger: es tracta d’un punt geològic singular on es pot observar l’estil d’estratificació que imprimeix l’acció de les marees, això és l’estratificació sigmoidal. Si voleu més informació, podeu consultar la Gezona 131.

A l’aflorament de Cal Viudo un cartell ens prega de no fer ús del martell...

La particularitat d’aquesta mena d’estratificació és que el corrent principal forma una duna que, en ser decapitada per un corrent subordinat dona com a resultat una unitat amb una forma ròmbica característica, on l’estratificació dibuixa una lletra S molt allargada similar a una corba sigmoide, la qual permet descobrir molts processos naturals caracteritzats per una forta acceleració intermèdia, com és el cas del moviment de les marees.

 Magnífic exemple de sigmoid

Forma ròmbica d'un sigmoid i l’estratificació sigmoidal en forma de S allargada

Corba matemàtica sigmoidal

Però què té de particular aquest aflorament?  Per explicar-ho ens hem d’imaginar que tenim unes postres delicioses amb un farcit sorprenent i molt curiós. Per veure aquest farcit, però, haurem de tallar el pastís, i ho podem fer de diversos modes: transversal, diagonal, oblic, equatorial... de manera que ens apareixerà el farcit, però tots ells talls ens oferiran una morfologia “aparent”.


L’únic tall que ens oferirà l’autèntica forma del farcit serà el tall longitudinal... i això és el que és aquest aflorament: el tall longitudinal d’un pastís fenomenal i l’únic amb el qual es pot determinar exactament la direcció dels paleocorrents. En algunes capes aquests paleocorrents dibuixen petites ondulacions anomenades ripples.

Per anar al punt 2 de l’itinerari, retornem pel mateix camí al nucli de la Règola on al carrer de can Xató, situat a la part alta del poble, trobem un aflorament amb una fina alternança de pelites i gresos amb estratificació lenticular pròpia d’ambients mareals ja no tan energètics. Estem prop del contacte amb les limolites de La Passarel·la, les quals representen un ascens relatiu del nivell del mar en aquest sector.

Aflorament de cal Xató amb una fina alternança de gresos i llims

Gresos amb estratificació lenticular

Per veure les limolites de prop, haurem de creuar la carretera i passar a frec del cementiri. Aquí prenem una pista que puja als camps de conreu situats damunt aquests materials de colors grogosos i grisos (que ja vam veure al barranc de Cotorna, prop de Millà) on a la part alta apareix una acumulació d’ostrees de l’espècie Crassostrea multicostata. També poden trobar-se gasteròpodes del tipus potamídits.

Aspecte de les limolites de la Passarel·la

Acumulació d’ostrees...

... del gènere Crassostrea multicostata

Si ens desplacem pels marges dels camps de conreu, podem anar fins al punt 4 situat damunt del barranc de la Ribellera i on podrem observar com, damunt les limolites grogues de la Passarel·la, es dipositen els gresos del següent paleodelta que es va instal·lar a la Vall d’Àger durant un descens relatiu del nivell del mar: el delta de l’Ametlla, els materials del qual aquí formen el contrafort oriental de la serra de Monterol.

Contacte entre les limolites i els gresos al barranc de la Ribellera

Si continuem per la pista amunt cap al punt número 5 de l’itinerari, podrem donar un cop d’ull a aquests gresos que també presenten laminacions encreuades a gran escala pròpies dels ambients mareals. També des d’aquí podrem entreveure el sinclinal dissimètric d’Àger als peus del Montsec de Rúbies (o de Meià).

Aspecte dels gresos del delta de l'Ametlla

Laminacions encreuades a gran escala

Sinclinal d'Àger


Laminacions encreuades sota les muralles de la col·legiata d'Àger

Per acabar bé el dia, podem tornar a visitar el nucli antic d’Àger el qual s’asseu damunt un turó format per materials dipositats pel Delta de l’Ametlla, també dit Delta d’Àger... però aquest serà el tema del següent capítol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada