El passat dijous 16 de març ens va complaure rebre la visita de la Montserrat Cercós i d’en Joaquim Massanés, companys d'excursions i amics de tota la vida, per mostrar-los la nostra sala d’exposició del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Es dona el cas que la Montserrat Cercós i Farreny és una coneguda poetessa que ha publicat diversos llibres de poemes inspirats en l’amor, la contemplació de la natura i el pas del temps, per això la seva visita li va servir per crear un petit poema sobre el temps que sembla que s’hagi aturat a la sala del museu i en els fòssils que conté.
I com que ens
ha semblat una composició de gran bellesa i molta força, ens agradaria
compartir-la amb tothom que tingui aquest mateix sentiment, així que us la
transcrivim a continuació:
Estrats
del temps, inventariats,
em
contemplen a l’aixopluc
de les vitrines del Seminari.
Batecs
convertits en pedra
omplen les lleixes.
Camino
per estances
on
les petjades del temps
resten
aturades
Esdevinc
pedra cisellada
per
totes les tempestes de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada