dimarts, 21 de febrer del 2023

Isabel Benet: Vall d'Àger, la ruta dels deltes (I)

Després de visitar la Torre de les Conclues i les roques que poden veure’s al llarg del seu recorregut, ara toca observar amb més deteniment els materials que ocupen la Vall d’Àger. Així ens situem de nou al capdamunt del Port d’Àger, excel·lent mirador des del qual albirem com, a l’actualitat, la Vall d’Àger és una vall fluvial estreta i orientada de llevant a ponent i per on discorre el riu Fred, afluent del Noguera Pallaresa que és un dels dos grans rius que tallen la vall transversalment. L’altre gran riu que la travessa és el Noguera Ribagorçana, fronterer amb l’Aragó. Al seu dia ja vam dir que la línia que va de nord a sud i que uneix el Coll de Fabregada, el coll d’Ares, el Portell de Claramunt i el Port d’Àger, és una important divisòria d’aigües, però ja veurem que és molt més que això.

La Vall d'Àger des del Port d'Àger

Geogràficament  la Vall d’Àger s’estén entre els pantans de Canelles (a l’oest) i Camarasa (a l’est), però geològicament va un xic més enllà del pantà de Canelles, concretament fins desaparèixer sota els conglomerats oligocens de Fet, ja dins territori aragonès, i que ja vam veure de lluny des de la Torre de les Conclues. Cap a llevant la Vall d’Àger s’estén fins al coll d’Orenga on enllaça amb la seva germana la Vall de Meià, de similars característiques.

A finals del Cretaci superior i inicis de l’Era Terciària (o Cenozoic), i per causa de l’apropament de la placa Ibèrica a la placa Eurasiàtica, la zona que ens ocupa va experimentar un aixecament,  per la qual cosa es van dipositar els sediments de caràcter continental, procedents del Massís de l’Ebre (al sud) i de l’incipient Pirineu (al nord), que constitueixen la fàcies garumniana.


La Vall d’Àger es configura ja com a conca sedimentària aïllada fa uns 55 milions d’anys (a inicis de l’Eocè), tot just quan el Montsec comença a treure el cap, separant-la així de la conca de Tremp. I és que la història geològica de la Vall d’Àger està íntimament relacionada amb la del Montsec, i no s’expliquen l’una sense l’altre.

Així a l’Eocè inferior, i com a resultat de la gran transgressió ilerdiana, damunt el materials continentals de la fàcies garumniana s’estableix una gran plataforma carbonatada on proliferen els foraminífers, sobretot les alveolines, per això als materials que es dipositen en aquesta plataforma se’ls coneix com a calcàries d’alveolines (tècnicament dites Formació Àger). Tanmateix a l’indret de La Passarel·la, entre les calcàries amb alveolines apareixen alguns nivells de conglomerats, els còdols dels quals procedeixen del recent nascut Montsec. Aquests materials dibuixen aquí un vistós sinclinal, del qual ja en parlarem més endavant.

Aspecte de la calcària d'alveolines (Formació Àger) a La Passarel·la

Aspecte dels conglomerats intercalats entre les calcàries d'alveolines

A la Vall d’Àger aquestes calcàries d’alveolines es poden contemplar de llevant a ponent al llarg de la seva extensió, però el millor aflorament es troba a l’ermita romànica de la Mare de Déu del Remei (s. XI), tota ella entaforada dins una balma situada a l’extrem més oriental de la serra de Montclús i a mig aire de la vall del Noguera Pallaresa, retingut aquí pel pantà de Camarasa.

Absis de l'ermita de la Mare de Déu del Remei

Es dona el cas que al sud d’aquesta ermita està la capella de Sant Urbà, situada damunt les calcàries del Cretaci superior però just al contacte amb les argiles roges continentals de la fàcies garumniana. D’aquesta capella, també romànica, ja en vam parlar en aquest blog quan vam relatar el trist final del poble de Montclús per causa d’un gran terratrèmol ocorregut l’any 1373.

Castell d'Oroners

A pocs metres de l’ermita del Remei estan les restes del  castell d’Oroners, del qual en prou feines queden alguns murs dempeus que exhibeixen uns curiosos “grafittis” medievals, però des d’on tenim magnífiques vistes de la Baronia de Sant Oïsme on hi destaca una torre circular del seu antic castell del s.XI que es retalla contra els imponents cingles del Montsec de Rúbies, on es pot veure la gran llosera de la famosa Pedrera de Meià.

La Baronia de Sant Oïsme

Tant el castell d’Oroners com l’ermita del Remei es troben sota un vistós cingle format per les calcàries bioclàstiques de la Formació Àger, que aquí presenten unes espectaculars laminacions encreuades a gran escala proporcionades pels forts corrents de marea, dominants en aquella època i dels quals ja en parlarem en el proper capítol, on veurem de prop els sediments que van deixar els dos deltes que, en temps successius, es van instal·lar a la conca d’Àger.

Calcàries bioclàstiques de la Formació Àger 
amb laminacions encreuades a gran escala

Després de dipositar-se aquests materials de plataforma carbonatada es va produir el moviment lateral d’una important falla que va trencar la uniformitat de la conca sedimentària pirinenca, tot separant la conca del futur Prepirineu oriental (Terrades-Ripoll-Cadí) de la conca del futur Prepirineu occidental (Tremp-Jaca-Pamplona). A aquest “accident” tectònic se’l coneix com Falla del Segre, ja que aquest riu ha excavat part del seu curs seguint aquesta ruptura i de la qual ja en parlarem... en una altra ocasió!

dilluns, 13 de febrer del 2023

Mn. Francesc Nicolau: La contaminació atmosfèrica causada pels coets espacials

A través d’un article de la revista Investigación y Ciencia, signat per dos científics americans, Martin N. Ross i Leonard David, ens hem assabentat del perill que suposa, per la seva acció contaminant, l’augment de llançaments a l’espai d’artefactes que es posen en òrbita.

el Periodico.cat

La indústria espacial va creixent a un ritme accelerat, ja que, a més dels que era fins fa poc només competència dels estats, ara s’hi afegeixen també inversions de moltes empreses del sector privat i cal tenir en compte el que suposa aquest creixement.

Leonard David, un dels investigadors

Se’ns exposa en aquest article que generalment es diu que no cal alarmar-se gaire perquè molt més contaminats són els avions ja que els coets que es llancen actualment només cremen un 0,1% del que origina el problema ambiental que comporta l’aviació. Però dient això no es considera tot el que hi passa. I és que cal afergir-hi que les emissions dels coets produeixen, a més, unes alteracions atmosfèriques totalment distintes, concretament en els motors on es fa la producció de perclorat d’amoni el qual, per contenir clor, amenaça la capa d’ozó. Aquesta capa protegeix el nostre planeta de les radiacions nocives i potser recordareu la campanya que es va fer en contra dels famosos clorofluocarbonats (CFC).

Però encara hi ha més: les partícules d’alúmina i el sutge que es formen amb els gasos d’escapada en cada llançament, constitueixen una contaminació que no finalitza qual el coet abandona l’atmosfera, sinó que s’hi queda i actua. En la dècada dels 90 es va descobrir que en la superfície d’aquestes partícules es produeixen reaccions químiques que també són destructores de la capa d’ozó. Per això, el 2018 l’Organització Meteorològica Mundial assenyalà que és justificat realitzar-hi més investigacions. Els autors de l’article, doncs, conclouen dient que resulta urgent caracteritzar millor aquesta contaminació amb les seves repercussions mediambientals per tal d’avaluar la sostenibilitat del sector espacial.

dimecres, 8 de febrer del 2023

Amics del Museu: MINERALEXPO Barcelona-Sants 2023

Els dies 3,4 i 5 de març tindrà lloc la borsa-exposició MINERALEXPO Barcelona-Sants a les Cotxeres de Sants(C. de Sants, 79), esdeveniment organitzat pel Grup Mineralògic Català.


Planell dels expositors

Es realitzaran, tallers, activitats i conferències, per a tots els públics.

Podeu consultar-ne tota la informació a través del web del Grup Mineralògic Català: https://www.minercat.com/ca/noticia/mineralexpo-barcelona-sants-2023-245