A través d’un article de la revista Investigación y Ciencia, signat per dos científics americans, Martin N. Ross i Leonard David, ens hem assabentat del perill que suposa, per la seva acció contaminant, l’augment de llançaments a l’espai d’artefactes que es posen en òrbita.
La indústria espacial va creixent a un
ritme accelerat, ja que, a més dels que era fins fa poc només competència dels
estats, ara s’hi afegeixen també inversions de moltes empreses del sector
privat i cal tenir en compte el que suposa aquest creixement.
Se’ns exposa
en aquest article que generalment es diu que no cal alarmar-se gaire perquè
molt més contaminats són els avions ja que els coets que es llancen actualment
només cremen un 0,1% del que origina el problema ambiental que comporta
l’aviació. Però dient això no es considera tot el que hi passa. I és que cal
afergir-hi que les emissions dels coets produeixen, a més, unes alteracions
atmosfèriques totalment distintes, concretament en els motors on es fa la
producció de perclorat d’amoni el qual, per contenir clor, amenaça la capa
d’ozó. Aquesta capa protegeix el nostre planeta de les radiacions nocives i
potser recordareu la campanya que es va fer en contra dels famosos clorofluocarbonats
(CFC).
Però encara
hi ha més: les partícules d’alúmina i el sutge que es formen amb els gasos
d’escapada en cada llançament, constitueixen una contaminació que no finalitza
qual el coet abandona l’atmosfera, sinó que s’hi queda i actua. En la dècada
dels 90 es va descobrir que en la superfície d’aquestes partícules es
produeixen reaccions químiques que també són destructores de la capa d’ozó. Per
això, el 2018 l’Organització Meteorològica Mundial assenyalà que és justificat
realitzar-hi més investigacions. Els autors de l’article, doncs, conclouen
dient que resulta urgent caracteritzar millor aquesta contaminació amb les
seves repercussions mediambientals per tal d’avaluar la sostenibilitat del
sector espacial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada