Quan vam descriure l’espectacular recorregut pel congost de Mont-rebei vam prometre que tornaríem al poble de Corçà per fer-hi una visita i iniciar des d’aquí un altre no menys espectacular itinerari a peu cap a la Torre de les Conclues, una construcció medieval (s.XII-XIII) situada damunt un esfereïdor penyal abocat al pantà de Canelles.
Per arribar a
Corçà ho farem, com sempre, des de Balaguer per la carretera C-12, tot
travessant el Port d’Àger (o Cap de la Creu). Des d’aquí ja podem distingir
alguns llocs coneguts i d’altres que coneixerem ben aviat. També ja podem
observar alguns materials que també veurem més endavant com són unes margues i
lutites de color gris daurat i que destaquen en un vessant xaragallat. També
aquí podem observar de ben a prop les cèlebres calcàries d’alveolines, les quals ja hem vist en molts d’altres
itineraris per la zona i on aquests petits foraminífers destaquen fàcilment
sobre la roca gris o rosada.
Des del Port
d’Àger seguim baixant per la C-12 i, uns 2 Km abans d’arribar a Àger, ens
desviem a l’esquerra per l’estreta carretera que porta a Corçà, tot deixant de
banda l’accés als pobles d’Agulló i Millà. En arribar a Corçà deixem el cotxe
en un petit aparcament que es troba just a l’entrada del poble i comencem a
caminar pels seus carrers que rodegen un petit turó, al capdamunt del qual es
troben les restes del seu castell.
Situats al
peu del vessant sud del turonet, observem que aquest està format mig per
calcàries i mig per uns blocs (bretxes) que semblen poc consolidats: estem
sobre una estructura tectònica molt complexa relacionada amb el front
d’encavalcament del Montsec d’Ares.
Per una
millor observació d’aquesta estructura, pugem al citat turó on, a més de les
restes del castell (del qual només en queda el mur sud), també veiem com les
bretxes afloren al seu punt més alt.
Des del
capdamunt del turó, situat a 680 m d’alçada, podem veure com els Montsecs
d’Ares i d’Estall s’estenen per l’horitzó nord separats per l’osca de
Mont-rebei i, al sud, es despleguen les serres de Millà i Sabinós separades pel
congost de Fet. Si ens fixem bé, podrem també veure la Torre de les Conclues,
el nostre objectiu, coronant una piràmide coberta de matolls. Enfront de la
torre està una altra vistosa estructura tectònica de la qual també n’haurem de
parlar: l’anticlinal de les Conclues.
L’estructura,
però, que hem pujat a observar es troba a llevant tot formant un esperó rocós
que es desprèn del Montsec de Badia i damunt del qual es troben les restes de
la torre de Sant Bartomeu (o dels Moros) i alguns murs, que és tot el que queda
de l’antic castell de Claramunt. Es
tracta d’un plec dit “en genoll”, el responsable de que en aquest esperó no
aflorin ni el Juràssic ni el Cretaci inferior, materials que sí que afloren a
banda i banda de l’esperó per causa de l’erosió. Gastronòmicament, l’estructura
es pot comparar amb unes postres dites “braç de gitano”.
Aquest és el misteri que s’havia de resoldre al Mas de Gassol quan, damunt del Triàsic superior (fàcies Keuper) ja es trobaven els materials del Cretaci superior. Aquesta estructura també és la responsable que al nord de la masia de Mossenye es trobi un tascó de materials del Cretaci superior corresponents al flanc invers d’aquest plec. També es troba un tascó d’aquesta mena a l’indret de la Passarel·la, però que no és tan visible. Cap a ponent tenim la serra de Cantaperdius, sota la qual continua el front d’encavalcament del Montsec, ben visible en el paisatge, i on els materials del Cretaci superior es col·loquen damunt els de l’Eocè inferior.
Després de delectar-nos
amb tan complicada estructura, anem a descriure el recorregut excursionista que
ens durà a la Torre de les Conclues (per a més detalls de l’excursió, cliqueu aquí).
Iniciem el
recorregut a tocar de l’església de Corçà, on un camí mig empedrat ens condueix
a la pista asfaltada que baixa al pantà de Canelles. Seguim un metres per
aquesta carretera fins que trobem una pista a l’esquerra per on anem perdent
alçada tot deixant enrere el poble de Corçà.
Així anem fins
travessar el barranc de les Colomines i continuar a l’esquerra cap al Mas de
Joaquim on finalitza la pista. A partir d’aquí seguim un corriol que es
dirigeix cap a la zona dels Espins, un conjunt de dos crestalls rocosos
separats per profundes barrancades i que cal travessar per arribar, finalment,
al peu del turó on s’alça la Torre de les Conclues. Pel camí anem tenint vistes
de l’altra riba del pantà, ja dins l’Aragó, on destaca l’església del poble de
Fet, enlairada damunt un cingle vermellós.
Una curta
però penosa pujada, mig per corriol i mig per tartera, ens deixa al cim del
turonet. Fins aquí hem fet uns 4,5 Km de recorregut (que el recorregut total serà
el doble perquè hem de tornar pel mateix camí) i ens trobem a una alçada de 696
m, similar a l’alçada de Corçà. Des d’aquí estant tenim una molt bona vista del
Montsec, el congost de Mont-rebei, el pantà de Canelles i la cresta dels Espins
que hem travessat. Per accedir a l’interior de la torre ho fem a través d’una
gran obertura que hi ha al seu mur nord.
Així entrem a
un espai rectangular amb un arc suspès, mig apuntat (s.XII-XIII), que suportava
un pis superior. Per una porta adovellada sortim a un esfereïdor balcó que dona
directament sobre el congost de Fet. Estem sota la carena de les serres de
Millà i Sabinós que ens tanquen l’horitzó pel sud.
Fins aquí ha
estat la descripció excursionista cap a la Torre de les Conclues i, com el
retorn es fa pel mateix camí, procedirem a la descripció geològica de
l’itinerari, ja que així anirem en sentit cronològic des dels materials més
antics (del Cretaci superior) fins als més moderns (de l’Eocè inferior).
Abans de marxar, però, donem un cop d’ull a l’impressionant anticlinal de les Conclues que des d’aquí veiem sota el mirador de la serra de Millà, i del qual en seguirem parlant en el proper capítol d’aquesta història.
NOTA: Si voleu anar al següent capítol, cliqueu aquí.
