Mn. Francesc Nicolau: L'economia de l'hidrogen en perspectiva

Em preguntareu què s’entén per economia de l’hidrogen. És una expressió que s’ha inventat per designar un modes de producció d’energia basat en l’hidrogen.  I cal dir també que és la designació del desig de molts experts en el tema energètiques la principal font d’energia que s’utilitzi d’ara endavant per a les necessitats que té la vida humana sigui precisament d’aquesta mena i substitueixi les actuals fonts energètiques basades en l’ús de combustibles fòssils (gas i petroli).

Se’n diu «economia» perquè, a la llarga, sembla que aquesta mena d’energia serà més econòmica que aquestes altres que ara fem servir i és interessant saber per què es desitja que sigui l’hidrogen el que ens proporcioni energia i com es troba la realització de la seva obtenció.

Model de planta de producció i emmagatzematge d'hidrogen 

mundiario

Amb el títol The Hydrogen Economy, el 2002 el nord-americà Jeremy Rifkin ja va publicar un llibre sobre aquest tema, i l’editorial Paidós en va fer la traducció al castellà: La economia del hidrogeno. Aquest llibre és una exposició de com la humanitat ha fet ús de les diferents formes d’energia que ha obtingut del medi natural per a fer front a les seves necessitats fins a l’actual aprofitament del petroli, que està experimentant, com tots sabem, la crisi de tenir una perspectiva d’acabar-se aviat; fer-ne ús, doncs, té una durada cada cop més limitada.

Aquest llibre ens ho explica amb detall fent notar, a més, que la combustió del petroli ha estat part important de la contaminació atmosfèrica amb el conseqüent canvi climàtic. Exposa, tot seguit, com la introducció de l’economia de l’hidrogen pot posar fi a aquesta crisi i com és de desitjable que així sigui, tot explicant el que s’hi ha fet fins ara al respecte.

Jeremy Rifkin 

Viquipèdia

L’hidrogen, descobert el 1776 pel britànic Henry Cavendish, constitueix en massa el 75% de l’univers: no hi ha perill de que se’ns acabi. Va començar a produir-se amb finalitats comercials el 1920, i com que és un component de l’aigua es pot obtenir fàcilment per electròlisi, i el més important: és un combustible que no deixa residus. Com a tal es començà a fer servir entre el 1920 i 1930 per a l’aviació i, poc més tard, a Alemanya i Anglaterra ja s’utilitzava experimentalment en cotxes, camions i locomotores. Però no és fins al 1973 que Amèrica, amb la crisi del petroli, es decidí posar més atenció a l’hidrogen, i més encara als anys noranta quan es parla de com s’incrementava la contaminació per CO².

El 6 de setembre de 1995 v a començar a funcionar la primera planta solar d’hidrogen a Califòrnia (EEUU). Hem dit «solar» perquè l’energia que la feia funcionar era la radiació del sol. Però també es poden construir plantes d’aquestes amb energia eòlica, com ja s’ha fet en alguns països d’Europa. Entra altres hem d’esmentar l’estació comercial que va obrir Alemanya a Hamburg el 4 de gener dels 1999.

Hem de dir, doncs, que ja s’ha fet alguna cosa, però és molt més el que cal fer. Acabem amb unes paraules de Rifkin: «Per primera vegada a la història tenim al nostra abast una forma d’energia omnipresent que acabarà sent tan barata com els ordenadors personals.... S’obrirà la possibilitat de democratitzar veritablement l’energia i posar-la a l’abast de tots els éssers humans de la Terra» Déu ho faci!