Continuem amb el repàs dels fòssils del Cenozoic, corresponents al Paleogen, que es mostren a les vitrines numerades del 38 al 43 del nostre Museu. En l'anterior "visita" vam veure els grups de gasteròpodes, coralls i equinoderms.
El Museu Geològic
del Seminari de Barcelona està especialitzat sobretot en fòssils
d’invertebrats, tanmateix a les seves vitrines també es poden veure notables
exemplars de vertebrats. A les vitrines corresponents al Paleogen es mostra una
variada col·lecció de dents de peixos selacimorfs (taurons) de l’Eocè dels
gèneres Carcharodon, Oxyrhinia, Otodus,
Pristis i Ginglymostoma. De totes
elles, només la dent de l’espècie Odontaspis
macrota és va trobar a casa nostra.
També es
poden veure uns notables fragments de mandíbules de peixos: una del gènere Myliobatis (un peix tipus rajada), i un
parell de fragments de mandíbula, amb algunes dents, de peixos del gènere Pycnodus, donats al Museu pel Dr. P.
Busquets i pel Sr. D. J. Coromines (a través del Dr. Serra Kiel). Amb aquest
material el Dr. Sebastián Calzada va fer un treball, publicat l’any 1985 a la
revista de la Universitat Complutense de Madrid COL-PA (núm 38), titolat Sobre dos peces eocénicos hallados en
Cataluña, amb el qual donava a conèixer els primers picnodonts de l’Eocè
trobats a Espanya. Els picnodonts són peixos costaners, propis de mars
tropicals, que s’alimenten de petxines.
Altres
vertebrats del Paleogen que es poden veure a les vitrines del Museu són una de
les nostre joies: es tracta d’una mandíbula del sireni Prototherium solei, trobat a Tona (Osona) i que es pot veure a la
vitrina número 2 dels holotips, i d’un esquelet quasi complet d’un altre sireni,
de l’espècie Prototherium montserratense
i dit familiarment Sireni de Montserrat, trobat a Castellvell i
el Vilar (als peus de Montserrat), i que es pot veure a la Sala Cardenal Carles
del nostre Museu. Aquests animals eren similar als actuals manatins que viuen
en zones d’estuaris i manglars, a la frontera entre el mar obert i el
continent.
De la mateixa
època, i d’un lloc molt proper, són una col·lecció de fòssils de Nipadites de l’Eocè, que són els fruits
de la planta Nypa burtini, molt
semblants als de l’actual cocoter (Nypa
fruticans). La vitrina disposa d’un parell de plafons sobre la distribució
geogràfica i estratigràfica del gènere Nypa,
des del Cretaci superior fins a l’actualitat, i també sobre la interpretació
morfològica dels fòssils de Nypa burtini.
Per completar
el repàs dels fòssils del Paleogen del Museu ja només ens queda donar un cop
d’ull a la vitrina 43 on s’hi exposen els exemplars corresponents a l’Oligocè
que a Catalunya es troba exclusivament representat per formacions continentals
on es troben nombroses restes vegetals i alguns mamífers.
A la citada
vitrina es poden veure bells exemplars de fulles, impreses sobre calcàries
micrítiques, dels gèneres Lindera,
Myrica, Grevillea, i Cinnamomum,
trobats a Cervera, així com també una fulla i un aglà del gènere Quercus, trobats en aquesta localitat.
De les
famoses pedereres de Sarral (Conca de Barberà), on apareixen restes vegetals en
excel·lent estat de conservació, tenim dos exemplars en exposició: Salicites sp i una gran fulla de Flabellaria haeringiana.
I del no
menys famós jaciment de el Talladell (Tàrrega),
corresponent a un sistema lacustre de finals de l’Oligocè inferior on s’hi han
trobat restes de nombrosos mamífers i impressions de fulles, són uns exemplars
de Nimphaea ameliana i un fragment de
mandíbula de Cainotherium gracile, un
mamífer del grup dels artiodàctils.
A la vitrina
hi ha una bonica làmina amb la reconstrucció d’un d’aquests llacs on, a més de
l’ungulat Cainotherium, es poden
veure també el crocodil Hispanochampsa,
l’antracotèrid Elomeryx, el mustèlid Plesictis i el rosegador Theridomys.
Abans de
marxar, però, val la pena anar a la secció de vitrines corresponents a les
col·leccions monogràfiques, situades a mà esquerra de l’entrada, on també poden
veure’s notables exemplars de fòssils del Paleogen com uns estel·làrids de
l’Eocè de Montesquiu, un exemplar del peix Mene
rhombeus de l’Eocè d’Itàlia, una mandíbula del rèptil Brachiodus cluai de l’Oligocè de Tàrrega, els gasteròpodes Cernina vulcani de l’Eocè de Jaca, unes
dents de tauró (amb l’esmalt intacte) de l’Eocè de Casablanca (Marroc), i una
fulla d’Ailanthus cerverensis de l’Oligocè de Cervera.
I fins aquí
aquest repàs a les col·leccions de fòssils del Paleogen del nostre Museu. En properes "visites" del Museu Virtual, donarem un cop d’ull als fòssils del següent
període del Cenozoic: el Neogen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada