La contaminació originada pels plàstics és un problema que tots hem de tenir present. Encara no fa un segle que s’inicià la industrialització dels plàstics, però el seu consum ha crescut tant que ja és una plaga. Fins ara s’han fabricat, segons càlculs ben portats, uns 8.300 milions de tones de plàstics. Com que gran part acaben a les escombraries i es degraden molt lentament, això ha comportat que actualment se’n trobin 165 milions de tones de restes d’aquest tipus contaminant els oceans, cosa que equival a dir que el 80% dels residus que s’hi troben siguin simplement plàstics. I el pitjor de tot és que la meitat provenen d’articles d’un sol ús, cosa que ha augmentat molt els darrers anys.
Es calcula
que ara cada any es llencen uns cinc bilions de bosses de plàstic i, pel que fa
a les ampolles, es diu que al món cada minut en van a parar un milió a les
escombraries. A aquest ritme d’aquí a 50 anys al mar hi haurà, en volum, més
plàstics que peixos perquè, com ja s’ha dit, la seva degradació és molt lenta
en general: les bosses triguen uns 150 anys a descompondre’s però les ampolles
ho fan entra 100 i 1000 anys!. La cosa varia segons el tipus de plàstic, però
són molt pocs els que es degraden en poc temps.
És ben clar
que davant d’aquest panorama cal fer alguna cosa. La doctora Frances H. Arnold,
premi Nobel de Química del 2018 i catedràtica de l’Institut de Tecnologia de
Califòrnia (EUA) diu que «hi ha bacteris que estan començant a descobrir com
els poden degradar i nosaltres els podem ajudar accelerant la seva evolució».
No sabem, però, si aquest sistema a base de bacteris s’aplicarà aviat o no.
Nosaltres creiem que l’autoritat que ho afirma amb tanta seguretat és prou
acceptable perquè se li faci cas i es pugui acabar amb els plàstics mal usats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada