dilluns, 25 d’abril del 2022

Amics del Museu: Scripta 34 i Novetat editorial

S’acaba de publicar el número 34 de la revista Scripta de la sèrie Paleontològica.

Liostrea praelonga. Aptià. a) valva esquerra, 
b) vista lateral, i c) valva dreta

En aquesta revista s’han publicat els següents treballs:

   S. Calzada & J. F. Carrasco: Sobre dos mitílidos (Bivalvia) liásicos en España

  S. Calzada & J. F. Carrasco: Sobre Liostrea praelonga. Nogueruelas (Prov. Teruel): Nueva localidad

  S. Calzada & J. F Carrasco: Sobre el género Sensuitrochus, Gasterópodo cretácico

 S. Calzada & E. Moreno: Organyà (Prov. Lérida). Nueva localidad para Gemmarcula crassicosta (foto 2)

Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis, sèrie Paleontològica, és una revista que edita el Museu Geològic del Seminari de Barcelona, amb l’ajut de la Generalitat de Catalunya i on es recullen els treballs d’aquest museu, essent el Sr.José Francisco Carrasco el director d’aquesta publicació, i la secretària de la mateixa la Sra. Eduvigis Moreno. Per a més informació, consulteu el web www.mgsb.es i per a comandes i tarifes: almeracomas@hotmail.com

I aprofitem l’avinentesa per anunciar dues novetats editorials del nostre paleontòleg i divulgador científic Dr. David Rabadà i Vives, qui les va presentar el passat dia de Sant Jordi:

  La Palma bonita. Un viaje por sus cenizas on es fa un resum de la darrera erupció en aquesta illa canària, i que tanta destrucció va causar, així com també observacions sobre costums, vegetació, gastronomia, i història geològica i humana.


  L’evolució a la Terra. Un viatge de 5.000 milions d’anys on es planteja un viatge excepcional a través dels quasi 5.000 Ma d’història de la Terra i l’evolució dels seus paisatges i habitants per tal d’entendre, de manera amena però rigorosa, l’entorn en què vivim.

Des d’aquí felicitem el seu autor, professor de Ciències Geològiques i acadèmic de la ACVC, per aquestes noves publicacions que venen a afegir-se als nombrosos llibres i articles tècnics pels quals, des del 1992, ha rebut diversos premis a la seva tasca divulgadora.

dimarts, 19 d’abril del 2022

Amics del Museu: MUSEU VIRTUAL: Fòssils del Paleogen (III)

Continuem amb el repàs dels fòssils del Cenozoic, corresponents al Paleogen, que es mostren a les vitrines numerades del 38 al 43 del nostre Museu. En l'anterior "visita" vam veure els grups de gasteròpodes, coralls i equinoderms.


El Museu Geològic del Seminari de Barcelona està especialitzat sobretot en fòssils d’invertebrats, tanmateix a les seves vitrines també es poden veure notables exemplars de vertebrats. A les vitrines corresponents al Paleogen es mostra una variada col·lecció de dents de peixos selacimorfs (taurons) de l’Eocè dels gèneres Carcharodon, Oxyrhinia, Otodus, Pristis i Ginglymostoma. De totes elles, només la dent de l’espècie Odontaspis macrota és va trobar a casa nostra.

També es poden veure uns notables fragments de mandíbules de peixos: una del gènere Myliobatis (un peix tipus rajada), i un parell de fragments de mandíbula, amb algunes dents, de peixos del gènere Pycnodus, donats al Museu pel Dr. P. Busquets i pel Sr. D. J. Coromines (a través del Dr. Serra Kiel). Amb aquest material el Dr. Sebastián Calzada va fer un treball, publicat l’any 1985 a la revista de la Universitat Complutense de Madrid COL-PA (núm 38), titolat Sobre dos peces eocénicos hallados en Cataluña, amb el qual donava a conèixer els primers picnodonts de l’Eocè trobats a Espanya. Els picnodonts són peixos costaners, propis de mars tropicals, que s’alimenten de petxines.

Altres vertebrats del Paleogen que es poden veure a les vitrines del Museu són una de les nostre joies: es tracta d’una mandíbula del sireni Prototherium solei, trobat a Tona (Osona) i que es pot veure a la vitrina número 2 dels holotips, i d’un esquelet quasi complet d’un altre sireni, de l’espècie Prototherium montserratense i dit familiarment Sireni de Montserrat, trobat a Castellvell i el Vilar (als peus de Montserrat), i que es pot veure a la Sala Cardenal Carles del nostre Museu. Aquests animals eren similar als actuals manatins que viuen en zones d’estuaris i manglars, a la frontera entre el mar obert i el continent.

Sireni de Montserrat

Sireni de Montserrat extret de la portada 
de la rev. Scripta núm 3 sèrie Poikilia (2013)

Un manglar del Terciari amb un tapir 
de Z. Burian

De la mateixa època, i d’un lloc molt proper, són una col·lecció de fòssils de Nipadites de l’Eocè, que són els fruits de la planta Nypa burtini, molt semblants als de l’actual cocoter (Nypa fruticans). La vitrina disposa d’un parell de plafons sobre la distribució geogràfica i estratigràfica del gènere Nypa, des del Cretaci superior fins a l’actualitat, i també sobre la interpretació morfològica dels fòssils de Nypa burtini.

Nipadites a la vitrina 39

Per completar el repàs dels fòssils del Paleogen del Museu ja només ens queda donar un cop d’ull a la vitrina 43 on s’hi exposen els exemplars corresponents a l’Oligocè que a Catalunya es troba exclusivament representat per formacions continentals on es troben nombroses restes vegetals i alguns mamífers.

La vitrina 43 de l’Oligocè

A la citada vitrina es poden veure bells exemplars de fulles, impreses sobre calcàries micrítiques, dels gèneres Lindera, Myrica, Grevillea, i Cinnamomum, trobats a Cervera, així com també una fulla i un aglà del gènere Quercus, trobats en aquesta localitat.


De les famoses pedereres de Sarral (Conca de Barberà), on apareixen restes vegetals en excel·lent estat de conservació, tenim dos exemplars en exposició: Salicites sp i una gran fulla de Flabellaria haeringiana.

I del no menys famós jaciment de el Talladell (Tàrrega), corresponent a un sistema lacustre de finals de l’Oligocè inferior on s’hi han trobat restes de nombrosos mamífers i impressions de fulles, són uns exemplars de Nimphaea ameliana i un fragment de mandíbula de Cainotherium gracile, un mamífer del grup dels artiodàctils.


A la vitrina hi ha una bonica làmina amb la reconstrucció d’un d’aquests llacs on, a més de l’ungulat Cainotherium, es poden veure també el crocodil Hispanochampsa, l’antracotèrid Elomeryx, el mustèlid Plesictis i el rosegador Theridomys.



Abans de marxar, però, val la pena anar a la secció de vitrines corresponents a les col·leccions monogràfiques, situades a mà esquerra de l’entrada, on també poden veure’s notables exemplars de fòssils del Paleogen com uns estel·làrids de l’Eocè de Montesquiu, un exemplar del peix Mene rhombeus de l’Eocè d’Itàlia, una mandíbula del rèptil Brachiodus cluai de l’Oligocè de Tàrrega, els gasteròpodes Cernina vulcani de l’Eocè de Jaca, unes dents de tauró (amb l’esmalt intacte) de l’Eocè de Casablanca (Marroc), i una fulla d’Ailanthus cerverensis de l’Oligocè de Cervera.


I fins aquí aquest repàs a les col·leccions de fòssils del Paleogen del nostre Museu. En properes "visites" del Museu Virtual, donarem un cop d’ull als fòssils del següent període del Cenozoic: el Neogen.

divendres, 8 d’abril del 2022

Mn. Francesc Nicolau: Cal aturar els plàstics

La contaminació originada pels plàstics és un problema que tots hem de tenir present. Encara no fa un segle que s’inicià la industrialització dels plàstics, però el seu consum ha crescut tant que ja és una plaga. Fins ara s’han fabricat, segons càlculs ben portats, uns 8.300 milions de tones de plàstics. Com que gran part acaben a les escombraries i es degraden molt lentament, això ha comportat que actualment se’n trobin 165 milions de tones de restes d’aquest tipus contaminant els oceans, cosa que equival a dir que el 80% dels residus que s’hi troben siguin simplement plàstics. I el pitjor de tot és que la meitat provenen d’articles d’un sol ús, cosa que ha augmentat molt els darrers anys.

diaridebarcelona

Es calcula que ara cada any es llencen uns cinc bilions de bosses de plàstic i, pel que fa a les ampolles, es diu que al món cada minut en van a parar un milió a les escombraries. A aquest ritme d’aquí a 50 anys al mar hi haurà, en volum, més plàstics que peixos perquè, com ja s’ha dit, la seva degradació és molt lenta en general: les bosses triguen uns 150 anys a descompondre’s però les ampolles ho fan entra 100 i 1000 anys!. La cosa varia segons el tipus de plàstic, però són molt pocs els que es degraden en poc temps.

Frances H. Arnold
Wikipedia

És ben clar que davant d’aquest panorama cal fer alguna cosa. La doctora Frances H. Arnold, premi Nobel de Química del 2018 i catedràtica de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia (EUA) diu que «hi ha bacteris que estan començant a descobrir com els poden degradar i nosaltres els podem ajudar accelerant la seva evolució». No sabem, però, si aquest sistema a base de bacteris s’aplicarà aviat o no. Nosaltres creiem que l’autoritat que ho afirma amb tanta seguretat és prou acceptable perquè se li faci cas i es pugui acabar amb els plàstics mal usats.