Mn. Francesc Nicolau: Què més podem dir de l'actual pandèmia?

Ja fa vora de dos anys que el nou coronavirus és tema d’actualitat. I em direu: com és que fa tan temps que no en parlem en aquesta secció? Potser sí que n’hauríem d’haver parlat més, però els mitjans de comunicació ja ens n’informaven. De totes maneres crec que ara podríem dir alguna cosa més que hem trobat explicada pels entesos en la matèria i que sembla força interessant. Es tracta del comportament del coronavirus SARS-CoV-2 causant de la malaltia anomenada Covid-19. Els coronavirus són coneguts des de fa molt temps, però fou una sorpresa trobar-ne una espècie particular, causant de l’actual pandèmia, que afecta les vies respiratòries i que pot arribar a provocar fins i tot la mort.

lavanguardia.com

Els virus són sempre paràsits de les cèl·lules, com unes màquines que hi penetren per a fer-hi còpies a partir de genomes que hi troben. Però no sempre aconsegueixen fer-ho amb exactitud, és a dir, experimenten mutacions amb certa facilitat. I això és el que ha fet aquest virus tot originant diverses variants que els investigadors han distingit posant-hi el nom de les lletres de l’alfabet grec. Així la variant alfa ja era un 50% més contagiosa que l’original, però la delta i l’actual òmicron encara ho són molt més, cosa que dificulta la recerca d’una vacuna eficaç. Cal dir, però, que l’organisme humà, si es troba amb bona salut, ja té el seu sistema immunitari que hi pot fer front amb les seves cèl·lules B que fabriquen anticossos que combaten la infecció. També posseeix les cèl·lules T que destrueixen cèl·lules infectades pel virus. Amb les vacunes s’enforteix el cos a fi de produir aquestes cèl·lules protectores, sobretot en organismes depauperats o malalts.

lavanguardia.com

I què es pot dir de cara al futur? Esperem que la velocitat en produir-se mutacions s’alenteixi i que les noves vacunes siguin suficients per aturar la pandèmia. Els científics, certament, no ho veuen immediat i diuen que això encara pot durar anys, però és clar que anirà perdent virulència i que el futur depèn molt més del que fem els humans que no pas el que faci aquest coronavirus.

I trigarem gaire a frenar els contagis?. Segons les estadístiques ja portem més de 245 milions d’infectats al món, dels quals hi ha més de 73 milions a Europa, i que ja ha provocat més de 87.000 morts a Espanya i més de 16.000 al nostre Principat. Tots estem ansiosos perquè això s’aturi, i tothom pensava que amb les vacunes tot quedaria resolt... Doncs la qüestió no és així de clara, ni tan sols el percentatge de vacunats és capaç de frenar-ho, ja que un vacunat té defenses contra el coronavirus però no deixa de ser-ne portador i continua transmetent-lo.

Per a un efecte total, la vacuna hauria de ser també bloquejadora del coronavirus, la qual cosa no sembla que tingui lloc amb moltes vacunes actuals i que, a més, són de duració molt limitada. D’aquí que també se’ns aconselli dur mascareta als vacunats i també es recomana una tercera dosi de reforç.

D’altra banda, grups d’investigadors han mesurat la «càrrega viral» (és a dir, la concentració de les partícules de virus) dels vacunats i han observat que aquesta càrrega és un bon indicador de la contagiositat. Així ho ha demostrat l’equip d’Oriol Mitjà, de l’Institut de Recerca Trias i Pujol, segons se’ns diu en un article publicat a la revista Nature i confirmada per altres investigadors. Per això caldrà tenir controlat aquest detall per combatre la propagació del virus i que serveixi per aturar la pandèmia que tant ens està perjudicant.