Es
tracta de la sonda InSight (que són les sigles d’Interior exploration using Seismic Investigations Geodesy and Heat
Transport) que la NASA va enviar el passat mes de maig, aquest cop amb
èxit, cap al planeta veí. Aquest llançament, però, estava programat pel 2016, però van
sorgir alguns problemes i es va haver de posposar fins dos anys després, ja que
aquest és el temps necessari perquè es presentin les condicions favorables per
a un llançament a Mart. Amb aquesta ja en són nou les missions enviades a Mart, i
la darrera fou el 2012 quan s’hi va enviar el famós robot Curiosity.
Doncs
bé, aquesta sonda hi va arribar el 28 de novembre i es va posar a l’Elysium Planitia, prop de l’equador
marcià, utilitzant un sistema d’aterratge (en aquest cas “amartatge”) suau, com
el que ja es va fer servir el 2008 amb la nau Phoenix. I què és el que es vol esbrinar amb aquesta nova missió?
Principalment el sòl i el subsòl de Mart.
La sonda InSight
La
sonda ha costat 993 milions de dòlars, i dels aparells que conté, els europeus també hi tenim la nostra part ja
que l’Agència Espacial Francesa ha fabricat un sismògraf molt fi amb el qual es
volen mesurar els sismes provocats per la caiguda de meteorits i amb el que es
vol aclarir com són i quin gruix tenen el nucli, el mantell i l’escorça
marciana, a més de quina quantitat de calor en surt de l’interior, com va
perdre el seu camp magnètic, i quin nivell d’activitat sísmica conserva encara.
També
Alemanya hi ha contribuït amb un aparell que intervindrà en la missió. Es tracta
d’un perforador que des de la superfície s’enfonsarà uns 5 metres de
profunditat per a mesurar la calor procedent dels materials radioactius
continguts en els minerals de Mart i diferenciar-la de la que prové del
refredament de l’interior del planeta. Amb això es pretén saber alguna cosa de
com s’ha convertit en el desert que és ara.
L'investigador José A. Rodriguez Manfredi
I
Espanya no hi ha pres part? Doncs sí, l’estació meteorològica (l’instrument Twins) que porta l’InSight ha estat
construïda pel Centre d’Astrobiologia de Torrejón de Ardoz (CSCI-INTA) amb la
col·laboració, entre d’altres, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Amb
aquest instrument l’investigador José Antonio Rodriguez Manfredi vol mesurar la
força i direcció dels vents a l’Elysium
Planitia, cosa que ajudarà a aclarir si les vibracions que registri el
sismògraf procedeixen de l’interior del planeta o es deuen als vents que
sacsegen l’instrument; i també es vol veure si es pot desplegar un braç robòtic
sense perill, i col·locar al seu lloc tots els aparells i que aquests no es
vegin afectats per aquests vents.
Així,
doncs, totes aquestes coses, i d'altres, són les que es faran fins a finals del 2020, i més enllà si
la cosa va bé. Ja ens aniran donant notícies dels resultats de tota la
investigació i que tot sigui pel bé de la ciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada