Amics del Museu: Visita a l'exposició "OSONA, 50 MILIONS D'ANYS ENRERE"

El passat dissabte 15 de desembre ens vam reunir una vintena d’Amics del Museu per a visitar una exposició paleontològica molt especial: la que fa anys que prepara el nostre consoci Francesc Farrés i Malian, enginyer i geòleg vigatà qui s’ha dedicat en cos i ànima a descobrir, restaurar i investigar tota mena de fòssils (vertebrats, invertebrats i icnites) pertanyents a l’Eocè de la comarca d’Osona al llarg de 60 anys. De tot plegat en Francesc Farrés, en col·laboració amb diverses universitats d’arreu del món, ha publicat molts articles sobre aquestes troballes i ha establert molts nous gèneres i espècies.

Cartell oficial de l'exposició

A mig matí, i sota un cel molt ennuvolat, ens anem reunint els participants a l’entrada del Museu de l’Art de la Pell de Vic, un antic convent reconvertit en un modern espai d’exposició dels diversos articles en pell pertanyents a la col·lecció de l’adover vigatà Andreu Colomer. L’edifici també aixopluga la biblioteca Joan Triadú, un taller de restauració i algunes sales per a exposicions temporals.

Ens reunim a l'entrada del museu

Mostres d’”art geològic” en forma d’anells de Liesegang

Un cop dins del museu, pugem fins a l’entrada de l’exposició on a l’avantsala s’hi mostren uns bells exemples d’”art geològic” en forma d’alvèols, plecs, i vistosos anells de Liesegang, formats per la precipitació d’òxids entre els plans d’estratificació. Abans de començar la visita, però, ens fem una foto de grup per a tenir un bon record d’aquesta jornada.

Foto de grup (foto Agustí Asensi)

Comença la visita amb una breu introducció (foto: Agustí Asensi)

Seguidament, en Francesc Farrés ens fa cinc cèntims del que estem a punt de veure i, com molts altres geòlegs, recorre a un símil gastronòmic per a explicar-nos la geologia de la comarca d’Osona, de manera que els sediments són com un entrepà on la crosta són els materials continentals vermells i la molla són les margues i calcàries marines que contenen els fòssils, dels quals en Francesc Farrés n’ha fet una tria del bo i millor de la seva extensa col·lecció per mostrar-nos la gran varietat d’aquest ric patrimoni reconegut internacionalment. 

L’entrepà geològic de l’Eocè d’Osona

Així entrem a la primera de les tres sales en les que s’estructura l’exposició i on s’hi exposen, en vistoses vitrines, les restes de nombrosos vertebrats com sirenis, tortugues, peixos i, fins i tot la mandíbula d’un avantpassat dels cavalls. Les parets estan farcides de plafons que ens informen de manera molt didàctica sobre el que estem veient.

Aspecte de la primera sala on s’hi exposen els vertebrats 

Plafó que ens informa dels animals que veurem

Vitrina on s’hi exposen les restes d’un sireni

En Francesc Farrés ens dóna tota mena d’explicacions

Costelles i vèrtebres d’un altre sireni

Plafó que ens informa sobre què són els sirenis i on viuen

Alguns dels plafons de la sala ens expliquen coses curioses...

L’arbre dels vertebrats

Un moment de l’explicació 

En Francesc Farrés ens explica com és possible trobar

restes de vertebrats terrestres en un mitjà marí

El centre de la sala l’ocupa la “joia de la corona”, un magnífic i molt complet exemplar de tortuga marina de l’espècie Osonachelus decorata, el qual fou descobert, desenterrat, netejat i muntat damunt una estructura de metacrilat com un trencaclosques; i tant bé ha quedat que sembla que la tortuga sortirà nedant de la sala en qualsevol moment! A més aquest exemplar no sols representa una nova espècie sinó també un nou gènere.

Contemplant el magnífic exemplar de tortuga marina 

Vista des de dalt sembla que hagi de sortir nedant (foto: Ester Escobar)

Plafó que ens informa dels treballs d’excavació i neteja 

dels exemplars de tortugues fòssils i dels treballs publicats al respecte

Acompanyen aquest exemplar d’altres closques i restes de tortugues no menys importants per a la paleontologia d’Osona i que també representen nous gènres i espècies. A l’extrem d’aquesta primera sala s’hi exposen els fòssils de peixos tals com dents de taurons i rajades, rostres, i impressions de les parts toves extraordinàriament ben conservades en el que s’anomena un sediment largerstätten. Com a curiositat s’ha de dir que un dels exemplars conté un altre peix en el seu interior, fent bona la dita que diu que “el peix gran es menja el petit”.

Vitrina amb diverses dents de taurons i rajades

Exemplar d’Ausonasynodus almerai 

amb un altre peix al seu interior (foto: Ventu Amorós) 

 L’article on es va donar a conèixer aquest descobriment

En la següent sala s’hi exposen els fòssils d’invertebrats tals com foraminífers, esponges, coralls, briozous, crancs, equinoderms, cucs i mol·luscs entre els que es poden veure alguns gasteròpodes de grans dimensions, protagonistes tant del cartell oficial de l’exposició com també d’alguns cartells alternatius.

Vitrina amb mol·luscs

Mostra de gasteròpodes de grans dimensions... 

...protagonistes també dels cartells alternatius de l’exposició

Alguns fòssils els vam poder veure de ben aprop

Magnífics exemplars d’esponges...

... i de crancs (foto: Agustí Asensi)

Al costat d’aquesta sala hi ha un petit espai dedicat als tallers, on en un parell de vitrines es mostren les “eines” del geòleg de camp. També hi ha plafons amb una taula dels temps geològics i un mapa esquemàtic de la geologia de Catalunya. També uns plafons ens mostren l’evolució paleogeogràfica del sud d’Europa (des del Cretaci fins l’actualitat) i l’evolució de la conca osonenca al llarg del Cenozoic.

Les “eines” del geòleg

Plafons amb l’evolució paleogeogràfica del sud d’Europa

La tercera i darrera sala de l’exposició està dedicada als “altres fòssils”, o sigui les traces fetes pels cossos de vertebrats (icnites) i invertebrats (icnos) i les marques de la seva activitat física. D’aquest estudi se n’ocupa la Paleoicnologia i en Francesc Farrés va ser un pioner d’aquest estudi a tot l’Estat.

A la darrera sala es mostren els “altres fòssils”

Petjades d’aus d’aiguamoll

Contramotlles d’estrelles de mar (foto: Ventu Amorós)

A la sala també s’hi mostren unes estructures tubulars, anomenades paramoudres, que són el reflex de l’activitat d’organismes marins diversos, principalment cucs. Les formes que adquireixen són del tot artístiques.

Aspecte d’un paramoudre

Finalment també es poden veure magnífiques impressions d’insectes i de fulles de palmeres del gènere Sabalites, i també les marques que deixen els processos mecànics tals com els corrents d’aigua, les onades, esquerdes de dessecació, desgasificació, gotes de pluja, precipitació de cristalls de sal.

Magnífic exemple de marques deixades pel moviment d’aigua (ripples)

Plafó que ens informa d’on podem anar a veure ripples “in situ”

La biblioteca Joan Triadú (foto: Ventu Amorós)

Finalment, quan sortim de l’exposició, a través d’unes finestres tenim una magnífica vista enlairada de la biblioteca Joan Triadú, la qual ocupa el claustre, ara cobert, de l’antic convent del Carme. Ha estat aquesta una visita molt gratificant en la que hem pogut observar una important i molt variada mostra del ric patrimoni paleontològic de la comarca d’Osona, i des d’aquí felicitem de tot cor al nostre benvolgut consoci Francesc Farrés per la iniciativa de muntar aquesta admirable exposició.