dimecres, 22 d’agost del 2018

Mn. Francesc Nicolau: LA MERAVELLA DELS SATÈL·LITS DE PLUTÓ

Plutó és considerat un planeta nan, un objecte més del Cinturó de Kuiper que es troba més enllà de Neptú. I pot tenir satèl·lits un planeta tan petit? Doncs sí. I ben interessants. Són cinc: un de relativament gran, anomenat Caront, i quatre de més petits que han rebut els noms de Nix, Estígia, Cèrber i Hidra. El primer es va descobrir el 1978 amb telescopis terrestres i els altres s’han observat entre el 2005 i el 2012 pel telescopi espacial Hubble. Com podeu suposar poc se’n sabia d’aquests astres abans d’arribar-hi la nau New Horizons.


De Caront només es podia dir que es veia recobert d’aigua glaçada, que no tenia atmosfera (o poquíssima) i que era poc reflector de la llum. I dels altres quatre només que eren simplement puntets de llum al voltant de Plutó.


Però la nau New Horizons ens n’ha revelat moltes més coses. En primer lloc ara sabem que el diàmentre de Caront arriba a ser com la meitat del de Plutó. I ja en tenim un mapa detallat de la seva superfície, color, composició i relleu topogràfic. Efectivament, no té atmosfera ni cap substància volàtil a la seva superfície, però presenta afloraments de gels exòtics.


S’ha vist que n’hi ha que són d’amoníac i d’amoni. Té alguns cràters i el seu recompte mostra que la seva superfície té més de 4.000 milions d’anys d’antiguitat, cosa que indica que geològicament va morir molt aviat convertint-se en un astre inert del tot. Però en el seu curt espai d’activitat geològica ja va formar extenses planures al seu hemisferi sud, ara ben recobertes de gel, amb un sistema de canyons fins cinc vegades més profunds que el Gran Cañón del Colorado. També té un casquet polar a l’hemisferi nord que és de color vermell, format d’hidrocarburs.

Respecte dels altres satèl·lits plutonians s’ha vist que tenen un gran poder reflector, més del doble del que té la superfície de Caront, reflectivitat un xic misteriosa ja que les seves superfícies es veuen semblants a la d’aquest astre. Presenten també alguns cràters i els seus períodes de rotació s’ha vist que són més ràpids del que hom podria esperar. Curiosament no hi ha equilibri entre rotació i translació.


Pel que fa a l’origen de tot el conjunt, sembla que els cinc satèl·lits es van formar com a resultat d’un gran impacte d’un astre sobre Plutó. Segons Alan Stern, l’investigador principal del projecte d’estudi de Plutó, Nix i Hidra es mostren molt coetanis de Caront ja que la datació pels cràters que s’hi veuen dona també una edat de 4.000 milions d’anys.

La nau New Horizons ara va seguint el seu camí i mentrestant es segueix treballant amb tot el material que ens ha enviat. L’Alan Stern diu «Encara hi ha nombrosos aspectes de les seves medicions que amb prou feines hem examinat. Cal esperar que, a mesura que el nostre equip i altres investigadors comencin a digerir aquest increïble volum de dades, en els pròxims anys vegem aparèixer nombrosos descobriments addicionals sobre la superfície, l’interior, l’origen i l’atmosfera de Plutó» Els astrònoms, doncs, segueixen treballant i des d’aquí desigem que el seu treball no sigui en va.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada