Plutó és
considerat un planeta nan, un objecte més del Cinturó de Kuiper que es troba
més enllà de Neptú. I pot tenir satèl·lits un planeta tan petit? Doncs sí. I
ben interessants. Són cinc: un de relativament gran, anomenat Caront, i quatre
de més petits que han rebut els noms de Nix, Estígia, Cèrber i Hidra. El primer
es va descobrir el 1978 amb telescopis terrestres i els altres s’han observat
entre el 2005 i el 2012 pel telescopi espacial Hubble. Com podeu suposar poc se’n sabia d’aquests astres abans d’arribar-hi
la nau New Horizons.
De Caront
només es podia dir que es veia recobert d’aigua glaçada, que no tenia atmosfera
(o poquíssima) i que era poc reflector de la llum. I dels altres quatre només
que eren simplement puntets de llum al voltant de Plutó.
Però la nau
New Horizons ens n’ha revelat moltes més coses. En primer lloc ara sabem que el
diàmentre de Caront arriba a ser com la meitat del de Plutó. I ja en tenim un
mapa detallat de la seva superfície, color, composició i relleu topogràfic.
Efectivament, no té atmosfera ni cap substància volàtil a la seva superfície,
però presenta afloraments de gels exòtics.
S’ha vist que
n’hi ha que són d’amoníac i d’amoni. Té alguns cràters i el seu recompte mostra
que la seva superfície té més de 4.000 milions d’anys d’antiguitat, cosa que
indica que geològicament va morir molt aviat convertint-se en un astre inert
del tot. Però en el seu curt espai d’activitat geològica ja va formar extenses
planures al seu hemisferi sud, ara ben recobertes de gel, amb un sistema de
canyons fins cinc vegades més profunds que el Gran Cañón del Colorado. També té
un casquet polar a l’hemisferi nord que és de color vermell, format d’hidrocarburs.
Respecte dels
altres satèl·lits plutonians s’ha vist que tenen un gran poder reflector, més
del doble del que té la superfície de Caront, reflectivitat un xic misteriosa
ja que les seves superfícies es veuen semblants a la d’aquest astre. Presenten
també alguns cràters i els seus períodes de rotació s’ha vist que són més
ràpids del que hom podria esperar. Curiosament no hi ha equilibri entre rotació
i translació.
Pel que fa a
l’origen de tot el conjunt, sembla que els cinc satèl·lits es van formar com a
resultat d’un gran impacte d’un astre sobre Plutó. Segons Alan Stern, l’investigador
principal del projecte d’estudi de Plutó, Nix i Hidra es mostren molt coetanis
de Caront ja que la datació pels cràters que s’hi veuen dona també una edat de
4.000 milions d’anys.
La nau New
Horizons ara va seguint el seu camí i mentrestant es segueix treballant amb tot
el material que ens ha enviat. L’Alan Stern diu «Encara hi ha nombrosos
aspectes de les seves medicions que amb prou feines hem examinat. Cal esperar que,
a mesura que el nostre equip i altres investigadors comencin a digerir aquest
increïble volum de dades, en els pròxims anys vegem aparèixer nombrosos
descobriments addicionals sobre la superfície, l’interior, l’origen i l’atmosfera
de Plutó» Els astrònoms, doncs, segueixen treballant i des d’aquí desigem que
el seu treball no sigui en va.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada