dimecres, 29 d’agost del 2018

Mn. Francesc Nicolau: El satèl·lit TESS observarà exoplanetes

El passat 17 d’abril va ser llançat a l’espai el satèl·lit TESS (acrònim de Satèl·lit de Sondeig d’Exoplanetes en Trànsit) i a mitjans de juny ja començava la seva feina. Es tracta d’una sonda construïda per la NASA que orbitarà entre la Terra i la Lluna durant dos anys fent observació dels possibles planetes que trobi orbitant estrelles relativament pròximes, astronòmicament parlant, o sigui, situades a menys de 300 anys llum de distància.

El seu pressupost ha estat relativament mòdic: 337 milions de dòlars i s’ha construït per substituir al telescopi espacial Kepler que també es va enviar per una missió semblant i que ha descobert 2.600 exoplanetes, només investigant una petita regió del cel: un 0,25% de la volta celeste (i amb un cost molt més alt: 650 milions de dòlars) mentre que el TESS n’explorarà un 85%.

El coet SpaceX Falcon 9 s'enlaira amb el satèl·lit TESS des de Cap Canaveral 

El satèl·lit, de només 1,5 m de llargada per 1,2 m d’amplada i 362 Kg de pes, té quatre càmeres telescòpiques i descriurà l’òrbita a la Terra en 13,7 dies, o sigui amb la meitat de temps amb què la Lluna descriu la seva, i així anirà sincronitzat amb el nostre satèl·lit natural.


Se li ha fixat una òrbita el·líptica molt allargassada, que va des dels 108.000 Km als 373.000 Km, per tal d’optimitzar el temps d’observació i transmissió, cada dues setmanes de les dades que vagi recollint, durant tres hores d’emissió, quan es trobi més a prop nostre.

La missió que se li ha confiat té dos anys de durada i buscarà els exoplanetes amb el mètode de trànsit, que vol dir detectant la lleu minva de la llum que experimenta periòdicament una estrella quan un planeta passa pel davant. Només observarà, com hem dit, aquesta minva en estrelles que es trobin a menys de 300 anys llum de distància i ho farà concentrant-se durant 27 dies en una regió determinada del cel, per passar tot seguit a la següent.

Durant el primer any escrutarà el cel de l’hemisferi sud, i durant el segon el del nord. Les dades es faran públiques perquè altres equips d’investigació ja puguin fixar l’atenció en els planetes més interessants trobats per aquest satèl·lit. Cal dir que la participació espanyola està representada per astrònoms de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i de l’Institud d’Astrofísica de Canàries (IAC). També l’observatori de Calar Alto (Almeria), amb el seu instrument Càrmenes, hi prendrà part. Que tota aquesta col·laboració tingui èxit en els resultats que hom espera!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada