Isabel Benet: LES EXPLOTACIONS DE CARBÓ DELS VOLTANTS DE VALLCEBRE (II)

Després d’haver vist els sectors miners de La Consolació i Sant Corneli, continuarem el nostre periple per les explotacions dels voltants de Vallcebre, però abans de visitar les mines i pedreres de Fumanya, coll de Pradell, Vallcebre i el Collet, farem una breu parada al poble de Fígols, petit nucli d’origen medieval el qual va tenir fins i tot un castell, ja que aquesta zona, juntament amb Peguera, era molt rica en pastures. En l’època d’esplendor de les explotacions del lignit, però, l’espai comprès entre les colònies de La Consolació i Sant Corneli era conegut amb el nom genèric de “Figols” i per això l’estació de tren rebia el nom de “Figols-Les Mines”.

El poble de Fígols sota els cingles de Vallcebre

Per a arribar a Fígols hem de continuar amunt per la mateixa carretera BV-4025, tot deixant a mà dreta el trencall que es dirigeix als petits nuclis de El Jou i Sant Climent. Després d’acostar-nos a la base dels blanquíssims cingles de Vallcebre, trobarem a mà esquerra l’accés al poble de Fígols, del qual cal destacar l’església de Santa Cecília d’origen romànic. De l’antic temple del segle XII, però, només en resta la torre quadrada del campanar i els murs de la nau central.

Santa Cecília de Fígols

Al sud i oest del nucli de Fìgols hi havia hagut nombroses mines amb noms com Santa Eulàlia, Marina, del Martínez, Fumanya (o Foradada), de Santa Bàrbara… però ben poques resten en queden, ja que entre els anys 1975 i 1985 l’empresa “Carbones de Berga SA” va explotar les capes de carbó pel sistema a cel obert, Tanmateix encara avui queden alguns vestigis de la que va ser la mina de Santa Eulàlia a tocar de Cal Det on, sota un penya-segat i al costat del torrent, es veu un forat quasi tapat del tot pels esbaldregalls.

Aquest petit forat és el que queda de l'entrada de la mina Santa Eulàlia

Més notables són, però, les restes de la que va ser la mina Fumanya (o Foradada). I per poder donar-los-hi un cop d’ull cal sortir de la plaça de Fígols per una pista amb marques grogues i blanques corresponents al PR C-73.1. Després de deixar a mà dreta l’accés al cementiri, continuem recte uns metres fins a una cruïlla on trobem les ruïnes de Cal Sant. Aquí deixem a l’esquerra una pista que davalla cap a la font de la Perera i Cal Det, i continuem recte pel PR en direcció al torrent de Fumanya.

Caputxina

Pel camí podem anar gaudint de les flors de la caputxina (Anacamptis pyramidalis), una orquídia d’inflorescència cònica pròpia de terrenys calcaris de la terra baixa i mitja muntanya. També podem gaudir de les vistes que es despleguen per llevant de la cubeta tectònica de La Nou-Malanyeu amb els seus espectaculars plegaments.

Vista de la cubeta tectònica de La Nou-Malanyeu

Després de rodejar una carena, i quan la pista fa un revolt, ens desviem per una pista que surt a mà esquerra que, en pocs metres, ens deixa a l’entrada de les instal·lacions que acompanyen la gran entrada tapiada de la mina Fumanya.

Instal·lacions de la mina Fumanya

Retornem a la pista principal per la qual hem vingut i continuem pujant per tal de veure l’indret on hi van haver la mina Martínez i la mina Montserrat (o del Petit), i que actualment és un descampat on encara és palesa l’explotació a cel obert que s’hi va fer. Continuant per aquesta mateixa pista retornem a Fígols tot observant les blavoses flors de la cerverina (Catananche caerulea), una asteràcia típica de l’estatge de muntanya mitjana que creix als marges del camí.

Cervellina

Quan la pista desemboca a la carretera, a l’alçada de Cal Petit, anem a la dreta pel seu voral uns 500 m fins a les envistes de Cal Capblanc, moment en què prenem un sender a la dreta i amb bones vistes que baixa directament cap al poble, amb bones vistes sobre l’altiu Sobrepuny, situat al cor de la cubeta de La Nou-Malanyeu.

El cim del Sobrepuny vist des de Fígols

Des de Fígols continuem amb vehicle per la carretera BV-4025 en direcció a ponent, tot passant molt a prop de l’església de Sant Mateu de Fumanya, d’origen romànic però molt modificada al llarg dels segles XVII al XIX quan s’hi van fer diverses obres de consolidació i també es va construir l’actual campanar de cadireta.

Sant Mateu de Fumanya

Al sud del nucli de Fumanya també hi havia hagut diverses mines com la mina Manuela (o del Ros), de les Abeurades, del Fava, de la Creu de Fumanya… però un cop més no en queda ni rastre degut a les explotacions a cel obert que s’hi van fer entre mitjans dels anys 70 i mitjans dels anys 80 del segle passat.

Restes de carbó al Clot del Cirer

Anem per la carretera fins a tocar del mas de Puelles, on entrem a peu per una pista que surt a mà esquerra i que ens condueix als prats del Clot del Cirer, on a més de veure les restes deixades per les explotacions a cel obert, també observem un exemplar de granota verda (Pelophylax perezi) en una bassa que hi ha sota del mas i a tocar de la pista.

Granota verda

Retornem a la carretera i prenem el trencall a mà dreta que puja cap al coll de Fumanya on, algun dia, s’inaugurarà el Centre d’Interpretació de Fumanya. En aquest trencall trobem un plafó que ens informa sobre les característiques de la serra d’Ensija, que tenim just damunt, i sobre el jaciment d’icnites de Fumanya sud el qual ja hem visitat en diverses ocasions.

Plafó informatiu a l'entrada del jaciment de Fumanya sud

Des del coll de Fumanya seguim baixant fort per aquesta estreta carretera en direcció al Pla de la Barraca. Pel camí es poden observar els treballs duts a terme per l’explotació a cel obert que es va fer, sobretot als anys 80, on hi havia hagut diverses mines amb els noms de El Burguet, Cascante, Esquirol, del Corder i del Gandinya, i de les qual no en queda ni rastre. 

Sector miner de Fumanya, Tumí i coll del Pradell

vist des de les Roques d'Empalomar

Esquema de la disposició dels estrats a Fígols i Fumanya

Capes de carbó fortament inclinades a Fumanya sud

Degut al fet que en aquest sector les capes de carbó aflorem amb una acusada inclinació, l’explotació del carbó en aquestes mines es feia segons el sistema de testeres. Aquest mètode consisteix en crear cambres rectangulars, i en escala invertida, a base de barrinades. A mesura que l’explotació avançava s’havien d’aguantar les parets de la zona explotada amb unes bigues de fusta travesseres, les quals també permetien als miners pujar i baixar per elles. 

Esquema d'una explotació amb el sistema de testeres 

extret de Els tresors geològics del Parc Natural del Cadí-Moixeró

A la part baixa es deixava una zona sense explotar perquè allà s’hi feien uns embuts, amb comportes, on s’hi acumulava el carbó el qual es descarregava a l’interior d’unes vagonetes que corrien per una galeria inferior fins la boca de la mina; i per tal d’evitar les bosses del perillós gas metà (grisú), a la zona d’avanç de l’explotació es llançava aigua a pressió o s’injectava aire fresc des de l’exterior.

Vista del sector miner de Fumanya nord

En tot aquest sector, l’explotació a cel obert va representar un daltabaix ecològic i paisatgístic de primer ordre, però per contra va deixar al descobert un important jaciment de petjades de Titanosaures, uns dinosaures sauròpodes que feien els seus nius en aquest ambient lacustre costaner fa uns 70 milions d’anys.

La capa de margues amb ignites l’any 2003

Acumulació de Curbicula laletana, un bivalve d’aigües salobres

El Pla de la Barraca

Així arribem al Pla de la Barraca on trobem el mas de Cal Borni reconvertit en restaurant: A la cruïlla anem a l’esquerra en direcció al coll del Pradell, per pista asfaltada, tot seguint el curs del torrent de Forat Negre aigües amunt. A mitja pujada trobem l’Àrea de Tumí, amb taules de pic-nic sota uns arbres encara molt escarransits. L’explotació a cel obert va fer aflorar el nivell freàtic i, com a conseqüència, es va formar un llac que és un dels atractius d’aquesta àrea. També trobem uns quants plafons que ens informen sobre les roques, l’ambient en el qual es van dipositar, i els animals i plantes que hi vivien entre finals del Cretaci i inicis del Terciari.

L'àrea de pícnic de Tumí

Aquí també hi havia hagut diverses bocamines i una colònia pels miners amb pisos, cantina, taller, magatzems i dispensari. Durant la Guerra Civil, la Generalitat va iniciar el projecte de construcció d’un telefèric per portar el carbó de Tumí fins al Collet, però es va haver d’interrompre i aquest telefèric no es va posar en marxa fins l’any 1944. Aquest va estar en servei fins l’any 1962, moment en que el transport del carbó es va fer per carretera.

Imatge d’època de les explotacions de Tumí

A partir d’aquí la pista asfaltada s’enfila amb pendents considerables cap al coll del Pradell, tot passant per una altra àrea d’explotació on encara es conserven unes tremuges i el traçat dels trens miners que portaven el carbó des de la mina Nova fins a les esmentades tremuges. Podem fer el recorregut a peu des de la carretera fins a la bocamina, tot seguint les vies les quals travessen un petit túnel que forada les calcàries marines del Maastrichtià (Cretaci superior).

El tren miner

El túnel

L'entrada de la mina Nova

Si continuem amunt per la pista asfaltada, arribarem al coll del Pradell on només es conserven els terraplens on s’havia explotat el carbó a cel obert. Per continuar l’itinerari, hem de retornar al Pla de la Barraca, des d’on podem dirigir-nos als túnels que foraden el serrat d’Estavella (o l’Esdavella), format per les calcàries de Vallcebre, i arribar així al mirador de Vallcebre.

Túnels del telefèric

Mirador de Vallcebre

Per aquests túnels passaven les vagonetes, procedents de les mines Tumí i Maria, en direcció al Collet on hi havia una estació de tren. A l’entrada dels túnels hi ha diversos plafons informatius amb fotografies de l’època, i des del mirador es poden veure les instal·lacions de la Mina de Vallcebre, que tenim just a sota i que visitarem en el següent capítol, juntament amb el què resten de les instal·lacions del Collet.

Bibliografia:

• Revista l’Erol: Miners i mineria. 40 anys de l’accident de La Consolació, núm 126, 2015

• Soler R. & Oriola J.: Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà, Benimprès SL, 1997

• Cuadros i Vila, Ignasi: La mineria a l’Alt Berguedà. Evolució històrica, dossier, 1986

• Serra i Rotés, Rosa et al.: Terra de carbó, Zenobita Ed., 2003

• Picas, J. & Prat, A.: Els telefèrics de carbó, Zenobita Ed., 2004

• Mata, T & Pich, M.: Dones a la mina, rev. Cadí-Pedraforca, núm. 6, 2009