Mn. Francesc Nicolau: EL SATÈL·LIT "LISA PATHFINDER" DETECTOR D'ONES GRAVITACIONALS

Molts recordareu que la primera detecció d’ones gravitacionals es va aconseguir gràcies al detector americà LIGO. Va ser un esdeveniment científic de força importància. Però com el LIGO no és capaç de captar fenòmens productors d’aquestes ones quan no són gaire intensos, els científics han pensat a construir-ne de més fins, bo i col·locats a l’espai. I aquesta vegada han estat els europeus de l’ESA (European Space Agency) els qui n’han pres la davantera (amb la participació, també, de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya). Els americans de la NASA només hi han pres part en pocs detalls.

Recreació del satèl·lit LISA Pathfinder 

Què és el que han fet? Doncs posar en òrbita una sonda que es situï al punt 1 de Lagrange de la Terra, és a dir, un indret on es compensen les forces gravitatòries del Sol i la Terra i és com si no hi hagués gravetat. La sonda consta de dos cossos flotants, en caiguda lliure, al seu interior, que detectarien l’ona gravitacional, en cas de produir-se, movent-se un xic. Aquesta sonda va rebre el nom de LISA Pathfinder i fou llençada a l’espai el 3 de desembre del 2015, i a finals de gener de 2016 es va col·locar amb tota precisió a 1,5 milions de Km de la Terra.

El 7 de juny de l’any passat es va publicar el primer resultat. Els dos cossos que s’hi havien col·locat són dos cubs d’un aliatge d’or i platí de 2 Kg de pes i 38 cm de distància flotant, i s’ha comprovat que es mantenen impertorbables: l'accelereció entre ells és inferior a la deumilionèsima de milmilionèsima de la gravetat terrestre, i la cosa funciona. S’ha dit que l’èxit de la missió és cinc vegades més alt del que es preveia. El director de l’Oficina de Coordinació de l’ESA, Favio Favata, n’està ben cofoi i fins ara tot segueix molt bé.

Favio Favata, director de l'Oficina de Coordinació de l'ESA

Però això només és el preludi del que es vol portar a terme. El projecte és construir ara tres naus similars separades per milions de quilòmetres i es pensa poder tenir-ho a punt pels volts del 2030. El que s’ha fet és només el disseny per provar la tecnologia clau necessària per construir l’observatori espacial en tota regla.