diumenge, 11 de juny del 2017

Jorgina Jordà: VIII TAULA DE CANYELLES

Un any més, i ja van vuit edicions, s’ha celebrat la Taula d’intercanvi de minerals de Canyelles. La taula va tenir lloc al mateix marc, que en les darreres edicions, l’antic gimnàs municipal, un molt bon espai, amb bona claror i lloc suficient perquè tothom pogués exposar els seus exemplars. L’esdeveniment va comptar amb representants de pràcticament tota la geografia catalana i també companys vinguts des de Castelló, fet que ens va fer gaudir d’una gran diversitat de minerals.


Tot i així, és cert que aquest any hi havia menys participants que en les darreres edicions, però aquest fet va quedar compensat amb la gran varietat de mostres, la bona qualitat d’aquestes i, en general, una bona presentació dels exemplars, quasi bé tots curosament etiquetats.





Tampoc van faltar lupes binoculars perquè tothom pogués observar micromuntages, unes mostres que cada vegada compten amb més adeptes.


Mineralògicament, a nivell català no van faltar les tan apreciades cechites d'Ulldemolins, però també es van veure mostres molt variades: anapaïtes de Bellver de Cerdanya; fluorites de la mina Berta, de Singuerlín, Ulldemolins i també d'una localitat menys habitual com és Tossa de Mar; quarsos ametista i ortoses dels primers anys de Massabé, més quarsos de molt bona mida de Llavorsí; analcimes de Montardit; epidotes i axinites de Casterner de les Olles; wol·lastonites i calcites de Gualba; algunes calcites més, d'indrets molt poc coneguts com ara Begur, Sant Joan de les Abadesses, Ogassa o Tartareu; òpals i jaspis molt antics de Montjuïc; barites i òpals de Caldes de Malavella; celestines de Torà i Ivorra, material de la zona del Priorat com ara galenes i marcassites o atzurites i els clàssics fosfats del Turó de Montcada.

A nivell de l'Estat Espanyol moltíssima varietat de minerals. Es va veure molt material de la zona minera de La Unión-Cartagena tant de recent extracció com de fa ja més de vint anys i avui en dia difícil de trobar: guixos de la Mina San Timoteo de Portman; esfalerites del Túnel de Jose Maestre, barites, hemimorfites i romanechites de La mina Precaución; barites, quarsos i calcites de la mina Haití, etc. També de Múrcia destacar alguns exemplars de fluorapatita de la Celia on s’hi podien apreciar cristalls micro de richterita de molt bona qualitat. També material d’Aragó on cal destacar les pirites, barites, calcites, sideroplesites i sofres de la Cañada de Verich; guixos de multitud de localitats com ara Fuentes de Ebro, Montalbán, Aldehuela o Villaespesa; teruelites de Calomarde o aragonites de Monterde. De la zona de llevant es van poder veure cinabris, zeunerites i arthurites de Xóvar; quarsos blaus d'Altura, quarsos hematoides de Xella i Domenyo, a més de guixos de Sògorb, de molt bona transparència. També es va poder veure material gallec, entre el qual destacaven uns quarsos amb microclina del Monte Xiabre, Pontevedra i unes mostres de crandal·lita de Sanxenxo. També del nord, no podien faltar les fluorites, barites i calcites d’Astúries (Moscona, Berbes, La Collada...). 
De la zona sud destacar les pirites framboïdals de Tarifa, Cadis; karibibita, tooleïta i altres minerals d’alteració de bismut de Belalcázar, Còrdova, alguns exemplars ben cristal·litzats de skutterudites de Cala, Huelva o les ja clàssiques goethites pseudomòrfiques de pirita de Carratraca, Màlaga.
D’altres regions van cridar l’atenció unes mostres de torbernita de El Berrocal, Toledo, bones piromorfites del Endrinal, Salamanca; calderonita de Santa Marta, Badajoz o minerals de la Comunitat de Madrid com unes cianites de Serrada de la Fuente i unes ortoses de Buitrago de Cervera.

Per últim, cal dir que també hi havia molt bona representació de minerals de l'estranger: material del Marroc (vanadinites, malaquites, atzurites, proustites... );del Brasil (quarsos, turmalines...); topazis de Mèxic; calcites d'Elmwood, i material del país veí com són les piromorfites d'Asprières, els quarsos de Rigaux, les mostres de talc i pirita de Luzenac o unes calcites de les mines d'Escaró-Aytua.







Pel que fa als intercanvis, en va haver-hi per a tots els nivells, tant pels que s'iniciaven, com pels que ja buscaven minerals concrets o els que, fins i tot, intercanviaven exemplars de la seva pròpia col·lecció.

Com ja he comentat, sembla que aquest any hi hagut més qualitat i varietat de minerals, i s’han pogut veure mostres que si no fos per aquest tipus d’esdeveniments, no tindríem oportunitat de veure. Així doncs, crec que aquestes taules d’intercanvi són molt recomanables.

Els companys i amics del Grup Mineralògic Català també van assistir, portant les seves publicacions i donant a conèixer les activitats que hi ha al voltant del col·leccionisme de minerals.




Quan va acabar la Taula, es va fer el ja tradicional dinar de germanor amb els participants i acompanyants que es van voler afegir. No cal dir que el dinar va ser molt distès i agradable, amb tot d'anècdotes i històries mineralògiques. Només resta tornar a donar les gràcies a tots els qui ho han fet possible i en especial al senyor J.A Soldevilla, motor d’aquesta gran iniciativa.

Fotos: Agustí Asensi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada