Un any més, i ja van vuit edicions, s’ha celebrat la Taula d’intercanvi de
minerals de Canyelles. La taula va tenir lloc al mateix marc, que en les darreres edicions, l’antic gimnàs
municipal, un molt bon espai, amb bona claror i lloc suficient perquè tothom
pogués exposar els seus exemplars. L’esdeveniment va comptar amb representants de
pràcticament tota la geografia catalana i també companys vinguts des de Castelló,
fet que ens va fer gaudir d’una gran diversitat de minerals.
Tot i així, és cert que aquest any hi havia menys participants que en les
darreres edicions, però aquest fet va quedar compensat
amb la gran varietat de mostres, la bona qualitat d’aquestes i, en general, una bona presentació dels exemplars, quasi
bé tots curosament etiquetats.
Tampoc van faltar lupes binoculars perquè tothom pogués observar
micromuntages, unes mostres que cada vegada compten amb més adeptes.
Mineralògicament, a nivell català no van faltar les tan apreciades cechites
d'Ulldemolins, però també es van veure mostres
molt variades: anapaïtes de Bellver de Cerdanya; fluorites de la mina Berta, de
Singuerlín, Ulldemolins i també d'una localitat menys habitual com és Tossa de
Mar; quarsos ametista i ortoses dels primers anys de Massabé, més quarsos de
molt bona mida de Llavorsí; analcimes de Montardit; epidotes i axinites de Casterner
de les Olles; wol·lastonites i calcites de Gualba; algunes calcites més,
d'indrets molt poc coneguts com ara Begur, Sant Joan de les Abadesses, Ogassa o
Tartareu; òpals i jaspis molt antics de Montjuïc; barites i òpals de Caldes de
Malavella; celestines de Torà i Ivorra, material de la zona del Priorat com ara
galenes i marcassites o atzurites i els clàssics fosfats del Turó de Montcada.
A nivell de l'Estat Espanyol moltíssima varietat de minerals. Es va veure
molt material de la zona minera de La Unión-Cartagena tant de recent extracció
com de fa ja més de vint anys i avui en dia difícil de trobar: guixos de la Mina
San Timoteo de Portman; esfalerites del Túnel de Jose Maestre, barites,
hemimorfites i romanechites de La mina Precaución; barites, quarsos i calcites
de la mina Haití, etc. També de Múrcia destacar alguns exemplars de
fluorapatita de la Celia on s’hi podien apreciar cristalls micro de richterita
de molt bona qualitat. També material d’Aragó on cal destacar les pirites,
barites, calcites, sideroplesites i sofres de la Cañada de Verich; guixos de multitud
de localitats com ara Fuentes de Ebro, Montalbán, Aldehuela o Villaespesa;
teruelites de Calomarde o aragonites de Monterde. De la zona de llevant es van
poder veure cinabris, zeunerites i arthurites de Xóvar; quarsos blaus d'Altura,
quarsos hematoides de Xella i Domenyo, a més de
guixos de Sògorb, de molt bona transparència.
També es va poder veure material gallec, entre el qual destacaven
uns quarsos amb microclina del Monte Xiabre, Pontevedra i unes mostres de
crandal·lita de Sanxenxo. També del nord, no
podien faltar les fluorites, barites i calcites d’Astúries (Moscona, Berbes, La
Collada...).
De la zona sud destacar les pirites framboïdals de Tarifa, Cadis; karibibita,
tooleïta i altres minerals d’alteració de bismut de Belalcázar, Còrdova, alguns
exemplars ben cristal·litzats de skutterudites de Cala, Huelva o les ja
clàssiques goethites pseudomòrfiques de pirita de Carratraca, Màlaga.
D’altres regions van cridar l’atenció unes mostres de torbernita de El
Berrocal, Toledo, bones piromorfites del Endrinal, Salamanca; calderonita de
Santa Marta, Badajoz o minerals de la Comunitat de Madrid com unes cianites de
Serrada de la Fuente i unes ortoses de Buitrago de Cervera.
Per últim, cal dir que també hi havia molt bona representació de minerals
de l'estranger: material del Marroc (vanadinites, malaquites, atzurites,
proustites... );del Brasil (quarsos, turmalines...);
topazis de Mèxic; calcites d'Elmwood, i material del país veí com són les
piromorfites d'Asprières, els quarsos de Rigaux, les mostres de talc i pirita
de Luzenac o unes calcites de les mines d'Escaró-Aytua.
Pel que fa als intercanvis, en va haver-hi per a tots els nivells, tant
pels que s'iniciaven, com pels que ja buscaven minerals concrets o els que,
fins i tot, intercanviaven exemplars de la seva pròpia col·lecció.
Com ja he comentat, sembla que aquest any hi hagut més qualitat i varietat
de minerals, i s’han pogut veure mostres que si no fos per aquest tipus
d’esdeveniments, no tindríem oportunitat de veure. Així doncs, crec que
aquestes taules d’intercanvi són molt recomanables.
Els companys i amics del Grup Mineralògic Català també van assistir,
portant les seves publicacions i donant a conèixer les activitats que hi ha al
voltant del col·leccionisme de minerals.
Quan va acabar la Taula, es va fer el ja tradicional dinar de germanor amb
els participants i acompanyants que es van voler afegir. No cal dir que el
dinar va ser molt distès i agradable, amb tot
d'anècdotes i històries mineralògiques. Només resta tornar a donar les gràcies
a tots els qui ho han fet possible i en especial al senyor J.A Soldevilla,
motor d’aquesta gran iniciativa.
Fotos: Agustí Asensi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada