Frederic Varela: TROBATS A EXTREMADURA UNS DELS PRIMERS FÒSSILS AMB ESQUELET

Els primers registres de fòssils amb esquelet daten del període Ediacarià, fa uns 550-540 milions d'anys, i han estat trobats en diversos llocs incloent Namíbia, Oman, Amèrica del Nord, Sud-amèrica i Rússia. Però els millor preservats es troben a Xina i al centre de la península Ibèrica, especialment en dos jaciments, El Membrillar i Villarta de los Montes (tots dos a la província de Badajoz). Ara, un nou estudi dut a terme per investigadors de la Universitat d'Extremadura i publicat en la revista Precambrian Research, prova l'existència en aquest últim jaciment d'una comunitat diversa d'aquests fòssils, i ofereix l'única informació sobre els mateixos a Europa.

El període Ediacarià (nomenat pels turons de Ediacara, a Austràlia), és una divisió de l'escala temporal geològica, i és el tercer i últim període geològic de l'Era Neoproterozoica (Precambrià). Comença fa uns 635 milions d'anys i finalitza fa 542,0 ±1,0 milions d'anys i és seguit pel Càmbric).

Wikipedia / Creative Commons  (Consultat 29/01/2016)

El període Ediacarià és potser l'origen dels animals, fa uns 570 milions d'anys i és famós per la seva "fauna ediacariana". Fins a l'aparició d'aquests fòssils amb esquelet, l'únic registre existent de possibles metazous era el que es denominava “Fauna d´Ediacara”, organismes compostos únicament de parts toves amb afinitats biològiques molt debatudes. Els tipus més comuns s'assemblen a cucs segmentats, discos o borses immòbils, alguns arriben a mesurar més d'un metre. Hi ha científics que creuen que aquests fòssils representen invertebrats primitius que van ser ancestres dels animals moderns, o organismes que no són animals veritables.

«Life in the Ediacaran sea» de Ryan Somma - Life in the Ediacaran SeaUploaded by FunkMonk. Disponible bajo la licencia CC BY-SA 2.0 vía Wikimedia Commons

El més sorprenent d'aquesta «primera fauna» és la gran diferència que presenten amb la morfologia d'organismes posteriors: abunden les formes planes amb simetries radials o espirals de tres o cinc radis; i els organismes amb simetria bilateral (els més abundants en èpoques posteriors) escassegen.

"Dickinsonia Costata" by Verisimilus at English Wikipedia.
Licensed under CC BY 2.5 via Commons 

"Cyclomedusa" by en:User:Verisimilus - en:Image:Cyclomedusa.png.
User:Calvero has converted the file format from .png to .jpg..
Licensed under CC BY 2.5 via Wikimedia Commons

Fins unes dècades enrere, l'aparició dels primers metazous amb esquelet es pensava que havia estat en el període Càmbric, com per exemple els trilobits, però el descobriment dels fòssils amb esquelet de l´Ediacarià terminal s'interpreten com els primers metazous biomineralitzats.

Aquesta mostra excepcional i diversa de fòssils amb esquelet de l´Ediacarià trobats a Extremadura, es refereix concretament a dos gèneres, Cloudina i Sinotubulites. La importància d'aquests jaciments resideix en el fet que aquests registres fòssils poden considerar-se els primers animals amb parts dures que s'han preservat. Així mateix és la primera vegada que es troben fòssils de Sinotubulites, fora de Xina i Amèrica del Nord. A això cal afegir, que han aparegut altres petits fòssils tubulars que podrien representar un nou taxó de fòssils amb esquelets ediacarians, i un fòssil globular anomenat Protolagena només descrit anteriorment en jaciments xinesos. Cal destacar que aquesta associació de fòssils és molt semblant a la que apareix en la Formació Dengying de Xina.

Alguns dels fòssils trobats a Badajoz. Cloudina (tres primers), 

Protolagena I Sinotubulites / Cortijo et al. Precambrian Research Volume 267,  September 2015

El sorgiment d'aquestes restes amb parts dures suposa un pas molt important en l'evolució doncs un esquelet, sigui intern o extern, permet augmentar la grandària corporal, colonitzar nous ambients, usar noves estratègies per alimentar-se i/o protegir-se, etc.

Una altra conclusió d'aquest descobriment és que es mostren les primeres evidències de reproducció asexual en metazous biomineralitzats en el registre fòssil, així sembla que hi ha exemplars de Cloudina en els quals es mostra una divisió del tub principal que resulta en la formació de dos individus, un dels quals podria desprendre's i dispersar-se, com s'ha suggerit en exemplars xinesos estudiats en aquest mateix projecte.

Una de les característiques que tenen els jaciments extremenys és que es troben en diferents tipus de roca i amb diferents graus de preservació, la qual cosa ha permès l'ús de diverses tècniques, com la utilització d'àcids per dissoldre les roques i així extreure els fòssils preservats en tres dimensions, o realitzar motlles de làtex. A més, per a l'anàlisi del material s'han utilitzat tècniques de microscòpia electrònica que han permès obtenir imatges a grans augments amb efecte de volum i la composició mineralògica dels fòssils. El material es troba dipositat a l'Àrea de Paleontologia de la Facultat de Ciències de la Universitat d'Extremadura.

Cortijo, I. et al. (2015): Late Ediacaran skeletal body fossil assemblage from the Navalpino anticline, central Spain Precambrian Research.  Vol. 267, September 2015, Pag. 186–195

Cortijo, I. et al. (2015): Yacimientos excepcionales en Extremadura de los primeros metazoos mineralizados del ediacárico. Cuadernos del Museo Geominero, nº 12., Instituto Geológico y Minero de España.  pp.63-73