Mn. Francesc Nicolau: CAL APOSTAR MÉS PER L'ENERGIA EÒLICA

Tothom sap a què em refereixo: l’energia que prové dels parcs eòlics, que són instal·lacions de molins generadors d’electricitat gràcies al vent. Es tracta de l’energia més neta que podem obrenir de la natura juntament amb la hidràulica (la que es genera en les centrals intal·lades on es poden fer pantans amb desnivell d’aigua). Per això tots estareu d’acord que val la pena que es potenciïn aquests generadors que només necessiten el vent, ja que no es veu gaire viable cercar llocs per a nous pantans.

Pràcticament totes les altres fonts d’energia que fem servir són contaminats. Per ara, gràcies a Déu, a espanya s’ha aconseguit un grau força alt d’aprofitament eòlic. Ha arribat ja a ser la primera font de l’electricitat que arriba a les nostres llars. Concretament la producció d’electricitat a l’estat espanyol va ser, l’any 2013, de 21, 1% eòlica, 21,0% nuclear, 14,6% de carbó, 14,4% hidràulica, 12,4% de cogeneració (producció simultània d’energia elèctrica i energia tèrmica) i el 16,5% restant, de solar (fotovoltaica i termoelèctrica) i altres. Ens hem de poder alegrar que l’eòlica sigui la primera, i cal recordar que la nuclear i la de carbó contaminen i, per això, hem de desitjar que vagin desapareixent.

Parc eólic del Tossal Gros a la serra del Tallat

La història de com s’ha arribat a la present producció d’electricitat eòlica és ben interessant. Va ser obra de deu catalans que després de crear Ecotècnia, cooperativa per fomentar les energies renovables, al cap de tres anys, el 10 de març 1984, inauguraven el primer molí de vent generador d’electricitat a Vilopriu (Alt Empordà). Va ser l’inici d’un procés que va activar l’alça de la energia eòlica amb tant d’èxit que l’any passat l’Associació Europea d’Energia Eòlica va concedir a Espanya el màxim guardó perquè ha estat el primer país del món a fer crèixer l’aplicació d’aquest tipus d’energia amb rapidesa, passant d’una producció de 2.296 MW l’any 2000 a 22.959 l’any 2013. I no cal dir que amb bones perspectives: si a l’inici, el 1984, el kilowat-hora costava 260 centims, actualment costa 55 cèntims.

Però ens trobem ara amb una realitat que cal fer notar. No sabem si per la pressió de les companyies que mantenen les centrals nuclears i de carbó o per altres causes que ignorem, el govern espanyol va decidir reduir (i després ha tornat a reduir) les primes a parcs eòlics en funcionament i ha eliminat els ajuts a nous projectes. Fins i tot s’han fet campanyes per denigrar les energies d’aquest tipus. I no cal dir que el sector de les renovables ha fet sentir la seva veu, acusant el govern d’afavorir la producció contaminant en detriment de l’energia neta.

Aquest és el fet. Nosaltres ens limitem a referir-lo. Però, és clar, creiem que convindria obrar d’una altra manera. Pensem també que el sector eòlic, a causa de la reducció de seu progrés, ha perdut des del 2008 un 44% dels seus llocs de treball.