Isabel Benet: LA CONCA LIGNITÍFERA DE L'ALT BERGUEDÀ: Sector de Peguera (II)

Continuem l’itinerari iniciat al poble de Cercs i que puja a Peguera on donarem un cop d’ull al que en queda de les seves instal·lacions mineres. Així des del Portal de Peguera anem uns metres més enllà per la pista fins que ens desviem a l’esquerra per un viarany, marcat en groc, per tal de travessar les esmentades instal·lacions.

El Portal de Peguera

Aviat trobem restes de construccions les quals sembla que es tractava dels pisos del Moreta i poc després, a la dreta i prop del curs del torrent, trobem l’entrada inundada de la mina Eureka. Aquesta és una de les tres bocamines que veurem en aquest sector malgrat que al llibre Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà, de Ramon Soler i Josep Oriola (1997), es ressenyen 16 mines.

Entrada de la mina Eureka

Entrada de la mina Pepita

Seguim avançant per aquest entorn més obert cap al gran edifici de La Cantina, sota el qual amb prou feines podem intuir l’entrada de la mina Pepita, gairebé tapada per la vegetació. L’edifici de la Cantina, avui totalment en ruïnes, fou l’antic hostalatge dels miners i casa de queviures, i fins l’any 1978 va ser una casa de colònies d’estiu.

Ruïnes de La Cantina

Tot creuant els prats herbats, observem a la nostra dreta l’edifici de l’antic transformador elèctric i, just enfront, veiem com s’aixeca el Roc de Peguera, el qual representa el flanc sud d’un sinclinal, format per les Calcàries de Vallcebre, molt a prop del seu acabament periclinal (sector del plec on les capes canvien d’inclinació).

El transformador (dreta) i l'acabament periclinal del Roc de Peguera

Al final de la pujada anem a sortir a la petita ermita de Sant Miquel, al costat del vell cementiri i a pocs metres de la pista que baixa dels Rasos, on tornem a trobar les marques vermelles i blanques del GR 170 que havíem deixat poc després del Portal de Peguera.

L'ermita de Sant Miquel a Peguera

Enfront nostre es despleguen les restes del poble de Peguera, sota el Roc de Peguera. Dels diversos edificis que el conformen només un d’ells es manté dempeus, la resta es troba en un lamentable estat d’abandó. Després del tancament de les mines l’any 1928, el poble de Peguera es va anar despoblant progressivament fins que l’any 1968 es va tancar la darrera casa habitada. Es dóna el cas que en aquest poble hi va néixer el famós guerriller Ramon Vila i Capdevila, en Caracremada (1908-1963), el darrer maquis català qui lluità contra el franquisme fins que va morir en un tiroteig amb la Guardia Civil.

Una altra dada curiosa és que l’any 2003 aquest poble va ser comprat per una societat d’inversió propietat d’un xeic àrab. Aquesta societat pretenia crear un complex residencial, amb la rehabilitació dels edificis, la construcció d’un hotel de nova planta i tot un seguit de vials i edificis complementaris. Immediatament un moviment social, agrupat sota el lema Salvem Peguera, es va mobilitzar per tal de preservar l’entorn. A dia d’avui el poble de Peguera i els seus terrenys tornen a estar a la venda.

Font de Cal Coix

Després de visitar el poble, prenem la pista que voreja el Roc de Peguera i ens aturem a la bonica font amb rentador de Cal Coix, just al contacte entre les Calcàries de Vallcebre i les característiques argiles groguenques i violàcies de la fàcies garumniana que afloren, molt deformades, just al costat de la font.

Aspecte de les argiles finicretàciques de la fàcies garumniana

Carregador vora la mina del Griell

Seguint la pista i, després de creuar el torrent, prenem la bifurcació a l’esquerra que es dirigeix a la Creu de Fumanya fins que trobem, al cap de pocs metres, el carregador de la mina Realidad o del Griell, amb unes tremuges semblants a les del carregador de Peguera. Un xic més amunt, al costat d’un revolt de la pista, podem entreveure, a la nostra dreta, l’entrada de la mina quasi totalment tapada per la vegetació. Si voleu visitar l’interior de les mines podeu clicar l’article Mines de Cercs i Peguera (Espeleobloc).

Acostant-nos a l'entrada de la mina del Griell

La bocamina està pràcticament tapada

Entrada del túnel de desguàs del torrent

A pocs metres de la bocamina hi ha l’entrada d’un túnel en bon estat que sembla ser que era la canalització de l’aigua del torrent per tal que aquesta no envaís les vies del tren miner.

Falla encavalcant

Per retornar a Cercs baixem de nou a la cruïlla de pistes per prendre el GR fins la Planelleta, tot passant a frec de la falla encavalcant que posa en contacte les calcarenites del Cretaci superior amb els materials finicretacis (fàcies garumniana) que tenim a sota, i també de les restes dels pisos del Moreta. Un cop situats a la Planelleta podem tornar a Cercs seguint el Camí ral per l’Erola i cal Torner, o bé fer el mateix camí d’anada, amb l’avantatge que ara seguiríem el sentit de descens del mineral a través dels trams planers i dels plans inclinats, tot gaudint de la magnífica vista de la vall de Peguera i del Sobrepuny que ens ofereix el camí.

Baixem amb vistes a la vall i al Sobrepuny

Un cop hem arribat de nou al pont de pedra, on retrobem l’itinerari del Tramvia de Sang, per a variar podem continuar el descens seguint aquest camí en direcció a Berga. Uns 200 metres més enllà el deixem per baixar directament a Cercs pel Camí de les Garrigues el qual transcorre per una carena que separa la vall de la riera de Peguera (esquerra) de la del torrent de les Garrigues (dreta).

Aqüeducte del canal industrial de Berga

sobre el torrent de les Garrigues

Per aquest camí, a l’alçada de Cal Conill, veiem com el canal industrial de Berga salva aquest darrer torrent a través d’un altre aqüeducte. Així anem a desembocar de nou a la Carretera de Ribes de Cercs, just a l’aiguabarreig d’ambdós torrents i a l’alçada de la Font Gran, abundosa surgència que neix en el contacte entre les calcàries del Cretaci superior i les argiles garumnianes i on hi ha una popular àrea de picnic. Aquí finalitza aquest llarg recorregut de gran interès històric, paisatgístic i geològic.

Nota: Itinerari confeccionat a base de dues sortides realitzades el juliol de 2014 i el desembre de 2015.