Mn. Francesc Nicolau: QUÈ CAL DIR DE L'AUGMENT DEL NIVELL DEL MAR?

Si l’oceà Àrtic es desglaça més de pressa del que hom creia vol dir que també el nivell dels oceans creixerà més ràpid del que hom podia esperar. I, efectivament, és el que els científics ens diuen, tenint en compte, a més, altres factors que contribueixen a aquest efecte, entre els quals, és clar, l’escalfament global. S’ha comprovat que augmenta el nivell del mar?

I tant que sí! Si analitzem els testimonis que ens donen els sediments podem afirmar que des del començament de l’era cristiana fins al segle XIX el nivell del mar es mantingué pràcticament sense variacions, però és cap a finals de dit segle que els mareògrafs comencen a notar un ritme d’augment que arriba a un terç de centímetre cada any i que va accelerant-se. Això ens diu que cap al 2100 podria arribar a 0,58 metres, segons l’informe que fa sis anys elabora el Grup Internacional sobre el Canvi Climàtic, però ara es diu que la pujada assoliria més d’un metre, perquè cal afegir que les grans formacions gelades (Groenlàndia i Antàrtida) es poden anar fonent a causa de l’augment tèrmic.

Groenlàndia  (foto: migargon.blogspot.com)

L’augment de nivell de l’aigua dels oceans, fins ara observat, es deu en una tercera part a l’escalfament del planeta, ja que l’aigua augmenta de volum en escalfar-se, i en dues terceres parts a la que prové de la fusió del gel de les zones glaçades. Com sabem, moltes glaceres de muntanya (com la de l’Aneto) han quedat reduïdes a la mínima expressió o s’han fos del tot i el fantasma de les grans extensions polars que es desglacen es veu amb una gran preocupació.

Vivim en un planeta profundament alterat per l’escalfament que l’home hi provoca i que no s’atura. I si els mars van augmentant de volum, inundacions com la que a l’octubre de l’any 2012 provocà l’huracà Sandy a la costa nord-est dels Estats Units seran cada vegada més freqüents. Però el simple augment de nivell ja va produint cada vegada més perjudicis. Si es mira com quedaran les poblacions que són a zones de la costa, en el cas que arribi a un metre aquest augment, ens trobarem amb resultats esparverants. Per donar només un exemple: a Manila es calcula que uns 625.000 habitants viuen en zones inundables. 

Manila  (foto: www.travelblog.org)

És una pena dir que la generació actual ha condemnat de forma irreversible les generacions que vindran a viure en un món cada vegada més càlid i amb uns mars que avancen cap a terra. Els gasos provinents de la combustió dels combustibles fòssils ha deixat l’atmosfera tan carregada d’anhidrid carbònic que, encara que ara paréssim de cremar-ne, el que hi ha en suspensió seguirà escalfant la Terra durant segles… Oi que tot això fa pensar molt?