Mn. Francesc Nicolau: ARRIBAREM A TEMPS PER ATURAR EL CANVI CLIMÀTIC?

Sabeu qui és Susan Solomon? Potser alguns recordareu l’eficaç contribució que va tenir per arribar a la prohibició internacional, que s’acordà  en el protocol de Montreal de 1987, de la utilització dels gasos CFC (sigles de clorofluorcarbonats). Què hi havia exposat ella? Amb tot el rigor científic havia mostrat que el forat que s’havia produït a la cap d’ozó que embolcalla la Terra, així com també el fet que aquesta capa s’anés aprimant, era degut a l’emissió de gasos del tipus CFC que s’hi combinaven fent-ne disminuir la quantitat d’aquest gas. I, mireu, aquesta prohibició ens ha salvat la vida. L’extinció de la protectora capa d’ozó implicaria l’arribada fins a nosaltres de totes les radiacions mortíferes que ens envien els astres i que ara són retingudes per aquesta capa tan providencial.

Susan Solomon  (foto: newsoffice.mit.edu)

Aquesta doctora en Químiques, nascuda a Chicago l’any 1936, aleshores només tenia 30 anys, i se li’n va fer cas. Avui és catedràtica de l’Institut Tecnològic de Massachusets i, ella que havia començat la seva recerca científica acompanyant al cèlebre oceanògraf francès Jacques Cousteau, ha acabat dedicant-se a estudiar el món atmosfèric que ens rodeja, i amb gran competència. També ha rebut premis, com el que li concedí la Fundació BBVA per la seva contribució a la salvaguarda del planeta.

I no fa gaire se li feu una entrevista, sobre com frenar el canvi climàtic, al Magazine de La Vanguardia. En resum podem dir que el que ella veu absolutament necessari és que hi hagi un pacte mundial en investigació per deturar les conseqüències del canvi climàtic. Després de rocordar que l’escalfament de la Terra per l’increment que hi ha hagut del diòxid de carboni és irreversible a escala humana (caldria esperar uns mil anys perquè tot tornés a ser com abans), ens diu que cal incrementar els esforços que s’estan fent ja per evitar que continuï augmentant l’escalfament. Ja estem cercant formes d’energia alternatives a les que emeten diòxid de carboni, però fins ara no n’hi ha prou. Cal fer una cosa semblant a com se substituïren els CFC per productes que no atacaven l’ozó, tal com manà el protocol de Montreal; ara cal anar buscant els substitutius dels que contaminen l’atmosfera. S’ha arribat al cotxe elèctric i a trobar, sector per sector, alló que ja no produexi emissions del perjudicial diòxid de carboni.

Però ens trobem amb una realitat que cal tenir present: hi ha poc més de mil milions de persones que viuen en un món desenvolupat i més de cinc mil milions en un món que es desenvolupa. Els primers emeten a l’atmosfera cins vegades més carboni que els cinc mil milions. I aquests volen arribar al nivell de vida d’aquells altres i no els ho podem pas impedir. No tndríem cor si ho fessim. Davant d’aquest panorama, què hi podem fer? És ben clar que totes les multinacionals s’han de comprometre a estudiar i aplicar energies alternatives… i els governs també se n’han de responsabilitzar més i més.

Serà tot això ben aviat una realitat efectiva? Susan Solomon diu textualment: “Amb l’ozó tinguérem sort perquè aquesta capa protegeix la vida. Era fàcil adonar-se del problema i això va ser un toc d’atenció per a la societat. Ara el problema és molt més gran, d’una dimensió enorme, i cal veure si s’actua abans que sigui inevitble… Però sóc optimista, arribarem a temps” Tant de bo que aquest optimisme correspongui a la realitat que ens ve a sobre. Nosaltres ho desitgem de tot cor.