Amics del Museu: SORTIDA DELS AMICS A VILOBÍ DEL PENEDÈS

El 23 d’octubre de 1999, els Amics del Museu varen visitar el Museu del Guix de Vilobí. Com d’això ja feia molts anys i, donat que alguns dels membres de la nostra associació -i que també pertanyen al Grup Mineralògic Català- el 28 d’octubre de 2013 habien visitat el Museu de Geologia de Vilobí, tingueren la iniciativa que els Amics del Museu repetissin aquella sortida de fa quasi quinze anys. La sortida del Grup Mineralògic Català els habia estat tan grata que van fer una ressenya al nostre bloc (si la voleu tornar a veure, cliqueu aquí). Per això, el passat dissabte 26 d’abril, ens vam reunir els Amics del Museu al capdamunt d’aquest bonic i tranquil poble del Penedès, situat al nord de Vilafranca, al peu d’un turó des del qual es tenen magnífiques vistes dels camps de vinyes i de la serra de Montserrat.

Els assistents vam entrar al museu ubicat en un petit, però molt ben aprofitat, espai precedit d’un jardinet on les ginestes en flor ens regalaren amb la seva delicada aroma i on el Sr. Josep Rovira, el seu fundador i conservador, ens va explicar el difícil que és muntar, mantenir i ampliar un espai d’exposició avui dia i en aquest país.

Tot seguit vam entrar al seu interior on, al rebedor, s’hi exposen una sèrie de mapes geològics, de la regió, de Catalunya, i fins i tot un de Bèlgica. A mà dreta es troba la sala on s’hi mostren diferents maquetes d’antics forns de guix i on se’ns va explicar que el guix (sulfat de calci hidratat) cal coure’l per deshidratar-lo,  però no del tot, ja que d’aquesta manera, un cop pulveritzat, es converteix en un material apte per a la construcció. A la mateixa sala també es pot veure una col·lecció de fotos antigues relacionades amb l’explotació del guix.

Acte seguit vam passar a l’esquerra del rebedor on es troben les sales d’exposició dels minerals i fòssils de la col·lecció del Sr. Rovira. A la primera de les sales s’hi mostren les diferents varietats del guix (romboide, fibrós, laminar, massiu, estalagtitic, roses del desert, macles en “punta de fletxa”...), trobats a Vilobí i d’altres llocs de la península i de l’estranger.

També hi havia guixos acompanyats dels més variats materials (sofre, teruelita, aragonita o calcita, pirita o marcassita, atzurita o malaquita, celestina, calcedònia, siderita, quars, argila...) per la qual cosa el guix adquireix tonalitats ben diferents (negre, vermell, grogós...) També hi havia exemplars d’anhidrita i alabastre. A la mateixa sala es podia contemplar una maqueta inacabada de la geologia dels voltants de Vilobí realitzada per Carles Martín Closas. A la sala contigua s’hi podia contemplar una notable col·lecció de minerals i fòssils d’orígens molt diversos.

Abans de dinar encara vam tenir temps de visitar les diferents pedreres on s’hi havia explotat aquests guixos d’edat miocena, el quals afloren, com una illa, entre la resta de materials miocens i quaternaris que reomplen la fossa del Penedès, degut a la perllongació cap al NE del bloc de Bonastre, el qual és un horst elevat enmig d’aquesta fossa.

Les pedreres que vam visitar s’emmarquen dins l’àrea de Les Guixeres de Dalt, i formen part de l’espai singular i protegit de “els Pèlags”, ja que al peu de la major part dels fronts d’explotació presumblement aflora el nivell freàtic (hi ha que diu que son acumulacions d’aigua de les pluges) de manera que s’han format unes basses molt interessants per a l’observació d’aus pròpies d’ambients d’aiguamoll.

En la gran massa d’evaporites acumulades (uns 60 metres de potència) els professors Ortí i Pueyo, en una publicació de 1978, distingiren quatre nivells: un primer nivell format per alabastre, seguit per nivells d’agregats cristal·lins i nivells de cristalls lenticulars i, finalment , un nivell de gipsarenites (litologies granulars de guix, amb partículas entre 2 i 1/16 de mm de diàmetre) on hi destaquen morfologies causades per la removilització d’aquests materials evaporítics preexistents com és el cas dels ripples (ondulacions com petites dunes).

Fent un tall esquemàtic de les pedreres

A les pedreres vam poder observar de prop els estrats de guix, petits plecs causats per l’augment de volum que suposa la hidratació de nivells d’anhidrita (sulfat càlcic anhidre) i transformar-se en guix (sulfat càlcic hidratat), falles reomplertes de grans cristalls secundaris de guix, i també un vistós nivell d’agregats de guixos radials.

Capes de guix

Guix secundari

Petits plecs

Agregats radials

En aquestes pedreres també vam poder observar algunes plantes ben florides tals com l’arç blanc (Crataegus monogyna) que en castellà s’anomena espino albar i que no s’ha de confondre amb l’arce castellà (que seria el nostre auró), l’estepa negra (Cistus monspeliensis) de flors blanques, i l’estepa blanca (Cistus albidus) de grans flors rosades.

Estepa negra

Estepa blanca

Al capdamunt de les pedreres vam poder observar un nivell de calcarenites bioclàstiques i d’aspecte nodulós, en les que es distingien, entre d’altres, fragments d’equínids i pinces de crancs.

Aspecte de les calcarenites

Bioclastes presents a les calcarenites

Com tot això del guix obre molt la gana, després de tan interessants observacions vam anar baixant cap al centre del poble on teníem reservat el dinar, però abans encara ens vam aturar en una petita pedrera envoltada de cases i camps de vinyes. Allà vam preguntar al Sr. Rovira perquè, en un lloc de geologia tan atractiva, no hi havia cap plafó explicatiu. La causa: l’incivisme... tots els plafons, i part del mobiliari, jauen al fons de les basses! Així no anirem enlloc.

El suport de fusta està, però el plafó ha desaparegut!

Després del tradicional dinar de germanor, ens vam acomiadar amb el desitg de retrobar-nos ben aviat.

Podeu obtenir més informació d’aquesta zona consultant el text corresponent a la Geozona 341 (Guixeres de Vilobí del Penedès) clicant aquí