dimecres, 21 de juny del 2023

Isabel Benet: MANTELL DEL CADÍ, el pastís basal del Pedraforca (I)

Ja fa temps, ens vam dedicar amb profusió a l’observació dels materials i les estructures relacionades amb la conca lignitífera de l’Alt Berguedà. Així vam descobrir que el Pedraforca és com un “pastís nupcial” perquè en ell s’amunteguen, com a mínim, tres “pastissos” denominats mantells de corriment, els quals van lliscar els uns damunt dels altres gràcies a la intervenció dels materials plàstics (argiles i guixos) de la fàcies Keuper.





Per donar un cop d’ull a tot plegat, i mai millor dit, anem primer a Guardiola de Berguedà, petita població situada un xic més enllà de la desviació cap a Saldes (i el Pedraforca) i de les cases del Collet d’Aïna.

Esquemes geogràfic i geològic

Guardiola de Berguedà es troba a l’aiguabarreig dels rius de Cerdanyola, Bastareny i Llobregat, on les argiles i guixos de la fàcies Keuper afloren abastament i s’erosionen amb molta facilitat, per això està dins una petita depressió triangular encerclada de muntanyes. Si ens hi fixem bé, dins dels guixos es poden observar petits cristalls bipiramidals de quars dits Jacintos de Compostela.

Aflorament de argiles i guixos del Keuper 
a Guardiola de Berguedà

Petits cristalls de quars dits Jacintos de Compostela

En aquesta població hi destaca, sobretot, el monestir de Sant Llorenç prop Bagà, penjat a mig aire del vessant nord del Cap del Tossal, sobre la vall del Bastareny. Està tot ell construït damunt els materials de la fàcies Keuper i d’una terrassa quaternària... i aquesta fou la seva condemna!.

Façana sud del monestir de Sant Llorenç prop Bagà

Es tracta d’un conjunt monacal fundat a finals del s.X i que va perdurar fins al s.XVIII, però de primer cop d’ull ja es veu que, exteriorment, de l’edifici romànic original se’n conserva ben poca cosa, de la torre-campanar amb prou feines es conserva un pis, i queden restes d’un petit claustre i de dues absidioles. Tot això és perquè en resultà molt afectat per l’anomenat Terratrèmol de la Candelera del s.XV. Al blog de l’Isaac Camps (Bloc de Camp) hi ha un excel·lent article al respecte on s’analitzen alguns desperfectes que afecten, encara avui, a l’edifici. Potser si s’hagués construït damunt d’un terreny més “rocós” no hauria patit tanta destrucció, però els materials de la fàcies Keuper els costa molt poc de “fluir”, i en els materials poc consolidats del quaternari les ones sísmiques poden “ressonar” a plaer...

Façana nord quasi del tot reconstruïda

Bases dels absis desapareguts
Interior de la nau central

Després de visitar el monestir anem a la desviació que porta al barri del Reboll on s’inicia la Via del Nicolau, un curiós itinerari de passejada que té els seus orígens en un antic traçat ferroviari, construït entre els anys 1914 i 1916, promogut pel senyor Tomàs Nicolau, propietari d’una serradora de Berga.

Inici de la Via del Nicolau al barri del Reboll

Aquest traçat, que va funcionar durant uns pocs anys, tenia com a objectiu el transport de la fusta des de Gisclareny fins a l’estació de Guardiola. Ja els anys 60 i 70 es van fer alguns treballs de recuperació, però no va ser fins l’any 2009 que es va reobrir el traçat en tota la seva totalitat, el qual té una longitud d’uns 6 quilòmetres i un pendent molt suau, amb tot de túnels i passarel·les metàl·liques.

Els primers metres del traçat

Símbol del camí

Foto de Carles Salmeron, extreta dels plafons informatius

Anem, doncs, per aquest traçat al llarg d’un parell de quilòmetres, sota la volta dels arbres que flanquegen el camí i que proporcionen una molt agradable ombra. Pels marges anem veient alguns afloraments de roca però que semblen despreniments. En teoria, sota els materials del Keuper hauríem de trobar els de la fàcies Muschelkalk i Buntsandstein, però enlloc d’això, cap al final, trobem un aflorament de roques molt deformades, dins les quals es distingeixen clarament uns petits exemplars de foraminífers, del tipus Operculina, i que són els fòssils característics del Terciari (o Cenozoic). Hem traspassat una falla encavalcant.

Petits exemplars de foraminífers típics del Terciari

Alternança de gresos i margues de la Formació Campdevànol

Vista de les Penyes Altes de Moixeró des de la Via del Nicolau

Així arribem fins a la pista asfaltada que, des de Bagà, puja a  Sant Joan d’Avellanet i on afloren una alternança de gresos i margues (dites turbidites) de la Formació Campdevànol (del Lutecià, Eocè mitjà) i que ja formen part del “pastís basal” del Pedraforca, dit oficialment Mantell del Cadí. De tot això, però, en parlarem en un proper capítol d’aquesta història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada