dimecres, 3 de maig del 2023

Amics del Museu: Visita a la DINOSFERA de Coll de Nargó

Des d’inicis d’aquest any que el nostre Museu Geològic del Seminari de Barcelona forma part de la Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya, un conjunt d’institucions que conserven col·leccions relacionades amb la història natural i que està integrada, de moment, pels museus d’Alcover, d’Arenys de Mar, d’Isona i Conca Dellà, el Museu Darder de Banyoles, el Museu Blau de Barcelona, el Museu de Ciències Naturals de Granollers, l’Institut Botànic de Barcelona, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, el Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta, i el Museu del Ter de Manlleu. Alguns d’ells ja els hem visitat, i la resta tenim pendent de fer-ho ben aviat.

Dinosfera, la nova seu del Museu de Coll de Nargó

Per a celebrar la nostra recent incorporació a aquesta prestigiosa xarxa,  hem anat a Coll de Nargó, petit poble de l’Alt Urgell situat a la riba dreta del riu Segre, per veure el seu museu, un espai que ja vam visitar el març del 2012, quan encara es deia Límit K-T  i ocupava l’edifici de la casa parroquial però que l’agost d’aquell mateix any ja es van traslladar a la nova seu, anomenada Dinosfera, molt a prop de la joia romànica de Sant Climent.

Sant Climent de Coll de Nargó

Aquestes instal·lacions, organitzades per l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i l’Ajuntament de Coll de Nargó,  formen part de la xarxa Dinosaures dels Pirineus formada per museus i centres d’interpretació que acullen les troballes fetes en materials de la fàcies garumniana de finals del Cretaci. Aquest museu, juntament amb el d’Isona i Conca Dellà, està dins el nou Geoparc Mundial de la UNESCO Orígens.

Grandiosa reproducció d’un Titanosaure

Arribant al museu ens rep una grandiosa reproducció d’un Titanosaure que s’ha instal·lat fa només dues setmanes i que sembla que s’escapi de l’edifici. Al hall de l’entrada ens sorprèn la reproducció d’un petit dinosaure feta tota ella amb branques i arrels trobades al bosc... una veritable obra d’art! I també hi ha la reproducció d’un gran crani de Tiranosaure, però no és això el què hem vingut a veure.

Reproducció feta amb materials vegetals

Crani de Tiranosaure

Abans d’iniciar la visita, però, ens fixem en uns ossos, encara embolcallats amb guix, d’una grandiosa tortuga trobada a Coll de Nargó, la qual estan reproduint a escala; el fèmur d’un Hadrosaure de la Conca Dellà, i un petit niu amb ous de dinosaure.

Ossos de la tortuga Leviathanochelys aenigmatica

Treballs de reconstrucció d’aquesta tortuga

Reconstrucció d’una posta de Titanosaures

Ara sí, iniciem la visita pujant per una rampa, ja que tot el museu està adaptat, des d’on podem contemplar l’escena d’una posta de Titanosaures amb un petit rèptil que s’ho mira de prop.  L’espai s’estructura en una sèrie d’apartats numerats, amb plafons (en català i castellà), vitrines i petits audiovisuals. També està a la disposició una audioguia per a mòbils. A tota l’exposició dominen les formes circulars.

Iniciem el recorregut...

Unes petjades tridàctiles ens indiquen el sentit del recorregut on es fa una mica d’història sobre les troballes de dinosaures i del què són els fòssils i, en concret, dels ous fòssils que es troben a Coll de Nargó. També s’analitza què és un ou, amb les seves diferents formes, els ambients de posta i si els progenitors tenien cura o no del niu.  Així ens assabentem que els ous de Titanosaure eren esfèrics i d’aquí ve el nom de Dinosfera i de les formes circulars dominants de tota la mostra.

Les formes circulars dominen la mostra


L’apartat més important és on s’explica la troballa i les tècniques d’excavació, neteja i estudi del material trobat al jaciment de la vall del riu Sallent, a l’oest de Coll de Nargó. Aquí, en una gran vitrina de vidre, tenen protegit el fòssil estrella del museu: el niu d’ous de Titanosaure més gran i més ben conservat d’Europa. Relacionat amb aquest apartat hi ha una experiència interactiva per a nens i adults com nosaltres; la senyoreta Laura, que s'ocupa de la recepció del museu i presta molt bona atenció als visitants, molt amablement ens ajuda a entendre com funciona la tal “experiència”.


La posta més gran d’Europa

Experiència interactiva

El curiós del cas és que aquests ous, originàriament esfèrics, ara se’ls troba xafats com si fossin melons, i en un audiovisual ens assabentem que això és degut a la deformació que van experimentar, juntament amb els sediments que els contenia, durant l’orogènia Alpina. Així aquests ous han pogut servir per a calcular la direcció dominant dels esforços tectònics en aquesta regió.

Finalment a l’exposició es fa un repàs dels projectes de futur per tal d’augmentar els coneixements que es té fins ara dels Titanosaures. També es comenta la troballa de les restes d’un rèptil que es suposa que era depredador d’ous de dinosaure, però la cosa curiosa és que, durant el procés d’extracció de l’exemplar, aquest va ser robat i posteriorment recuperat.



Per acabar s’exposa tota una col·lecció de fòssils de mamífers, els hereus dels dinosaures, trobats a l’Alt Urgell i pertanyents a la col·lecció de Duró Vidal, dels quals s’especifica el nom, les característiques, les mides i una reconstrucció de l’animal en qüestió.



Però no marxem sense visitar la gran sala contigua dedicada a les exposicions temporals. Ara hi ha la mostra dita Què tenim sota els peus? amb material procedent del museu d’Isona i Conca Dellà, amb grans plafons informatius, vitrines amb materials relacionats, i bells models fets en resina d’animals emblemàtics del passat de les terres de ponent i els Pirineus com són un cocodril, un mamífer parent dels hipopotams, un ocell del Cretaci inferior, un Ictiosaure del Juràssic... Algunes reconstruccions estan acompanyades d’una vitrina on s’hi exposen restes originals d’aquests organismes.

Les vèrtebres i la reconstrucció d’un Ictiosaure trobat a Alós de Balaguer

Revisitem el Mirador del Cretaci



Per la tarda encara tenim temps d’anar a l’indret de Pinyes, a la vall del riu Sallent, a revisitar el Mirador del Cretaci, on tornem a gaudir de les petjades deixades per aquests grans animals i dels seus nius, i també del plafó on es mostra com  el Tossal de la Feixa, format per calcàries grises del Cretaci inferior, encavalca els materials rogencs de la fàcies garumniana de finals del Cretaci superior... cosa que ja explicarem... en una altra ocasió!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada