dijous, 27 d’octubre del 2022

Isabel Benet: Itineraris pel Montsec d'Ares (IIb)

En l’anterior capítol ens vam quedar a una bonica balma obrada, dita Cova d’en Rosell, on finalitza l’itinerari núm. 5 de la Guia geològica del Montsec i de la Vall d’Àger (de J. Rosell i C. Llompart) i on afloren les calcàries del Santonià (Cretaci superior) amb rudistes i Lacazines. A partir d’aquí hom pot escollir retornar a la masia de Mossenye pel mateix camí d’anada, o continuar cap a la font de Gabrieló i ermita de la Mare de Déu de Pedra per tal de tancar un itinerari circular d’uns 13’5 Km de recorregut i uns 670m de desnivell.

La balma obrada dita Cova d’en Rosell

Esquemes del recorregut


Els que hagin decidit continuar l’itinerari circular, els caldrà seguir pujant pel corriol que surt a una esplanada amb bones vistes del grandiós cingle on afloren les calcàries del Campanià, les quals fan les delícies dels escaladors més experts.

Vistes de la Paret d’Àger amb el recorregut de la via Alkaid

Escalant la via Alkaid

Al final de l’esplanada sortim de nou a la pista que hem deixat per accedir a la Cova d’en Rosell i per la qual continuem pujant tot travessant el “replà” del Montsec. Ens trobem a la capçalera del barranc de Finestrelles on afloren les margues noduloses del Santonià i on es poden troben restes de fauna marina fòssil, sobretot coralls individuals (dels gèneres Aulosmilia i Cunnolites) i coralls colonials de grans dimensions.

Gasteròpodes i lamel·libranquis del Cretaci superior


Corall colonial de grans dimensions 

Detall dels pòlips

Arribem a la font de Gabrieló

Després de travessar una ampla collada, anem en suau baixada cap a la font de Gabrieló que neix al peu de la cinglera, en el contacte entre les margues noduloses del Santonià (roques impermeables) i les calcàries del Campanià (roques permeables). Aquí els més agosarats poden pujar al cim de Sant Alís per la canal de l’Embut, que té un parell de trams equipats amb cadenes que en faciliten l’ascens.

Tram equipat a la canal de l’Embut

Pel dreturer corriol de la canal de l’Embut es van veient les calcàries bioclàstiques (calcarenites) del Campanià, les quals es presenten en cossos lenticulars amb laminacions creuades a gran escala ja que es tracta de grans barres (o dunes subaquàtiques) situades al límit entre el mar obert i el continent o una llacuna interior. A la base d’aquestes barres solen aparèixer restes de rudistes de color blanc perquè estan silicificats.

Secció de rudista silicificat

Sortida de la canal on s’observen laminacions creuades a gran escala

Arribant al cim de Sant Alís

Fet aquest incís de pujada optativa al punt culminant del Montsec d’Ares, tornem a ser a la font de Gabrieló des d’on continuem el nostre itinerari circular seguint un corriol en direcció sud. Aquest camí ens porta al caire del cingle des d’on tenim portentoses vistes de la Vall d’Àger i, seguidament, ja baixem tot fent ziga-zagues cap a l’ermita de la Mare de Déu de Pedra que ja vam visitar en un anterior itinerari i on tornem a trobar les dolomies negres del Juràssic.

Per un camí tot fent ziga-zagues....

...baixem a l’ermita de Pedra, a mig aire sobre la Vall

El camí desemboca a la pista d’accés a l’ermita, la qual tenim a uns pocs metres a mà dreta, però per continuar l’itinerari seguim per la pista a mà esquerra en baixada. En una pronunciada corba afloren bé les argiles i guixos de la fàcies Keuper que marquen el front d’encavalcament del Montsec i que no hem pogut observar a l’inici de l’itinerari.

Per la pista afloren els materials de la fàcies Keuper

Així anem fins que trobem una cruïlla a mà esquerra per on continuem per un camí carreter que té el curiós nom de Sendera dels Petrolers i per on baixem a trobar de nou la pista que ens porta a can Mossenye on tenim els cotxes aparcats.

Per la Sendera dels Petrolers tornem a la masia de Mossenye

La masia de Mossenye arraulida sota els cingles

Amb la vista dels cingles banyats amb la suau llum de la tarda, donem per finalitzat aquest llarg i interessant itinerari a peu pel Montsec d’Ares. En propers capítols veurem de més a prop els materials que conformen la Vall d’Àger, el seu origen i les seves relacions amb la serra del Montsec i amb les anomenades Serres Marginals, i per això haurem de tornar al bonic poble de Corçà des del qual sortirem a observar unes extraordinàries estructures tectòniques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada