dilluns, 18 de juliol del 2022

Mn. Francesc Nicolau: Descobriment d'un nou titanosaure a Catalunya

La troballa de les restes d’aquest nou tipus de dinosaure sauròpode a Catalunya té una llarga història que ha culminat amb la publicació d’un treball de l’Institut Català de Paleontologia (ICP) Miquel Crusafont de Sabadell a la revista Nature, Ecology & Evolution i, a més, està previst exposar aquestes restes al Museu de la Conca Dellà a Isona (Pallars Jussà) abans de finals d’any.

El titanosaure Abditosaurus kuehnei descobert a Catalunya
(elperiodico.com)

La història comença el 1954. Al jaciment anomenat Orcau-1, de 70,5 Ma d’antiguitat, el paleontòleg alemany Walter Kühne trobà algunes restes fossilitzades d’aquest dinosaure i les traslladà a Madrid. Ell, però, tenia el pressentiment que, perfeccionant les tècniques d’excavació, se’n podrien extreure moltes més peces i, fins i tot, l’esquelet complet. Però en aquell moment no hi havia ni interès ni finançament per a continuar excavant. Les restes van quedar dipositades i oblidades.

No va ser fins l’any 1986 que un equip de l’ICP va interessar-se per aquella troballa i reprengué els treballs tot aconseguint extreure’n noves peces que demostraven que Künhe no s’equivocava quan va dir que n’hi havia d’haver més. I la cosa no acabà aquí.

El 2012 l’excavació va agafar un nou impuls i es van anar trobant encara més restes, entre elles el coll articulat que, amb molta cura, es va poder extreure, cosa impensable fa quasi setanta anys per la manca de mitjans adequats. Finalment s’obtingué pràcticament l’animal sencer: un titanosaure de disset metres de llargada al qual només li falta recombinar les peces i fer la reconstrucció de l’esquelet.

Se li va posar el nom d’ Abditosaurus kuhnei. Abdito perquè va estar un temps oblidat i kuhnei pel seu descobridor, i sembla que pertany a un grup de titanosaures saltironants que també s’han trobat a l’Àfrica i a Amèrica del Sud. Els paleontòlegs creuen que la seva arribada a Europa va ser a través del que aleshores era l’illa iberoarmoricana gràcies a una baixada del nivell del mar, cosa que va facilitar les rutes entre ambdós continents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada