Amics del Museu: MUSEU VIRTUAL: Fòssils del Paleogen (II)

Continuem amb el repàs a la col·lecció de fòssils del Paleogen del nostre Museu i que es poden veure a la sala d’exposició a les vitrines numerades 38 a 43. En la "visita" anterior vam veure el grup dels foraminífers, bivalves i crustacis decàpodes (“crancs”), i ara toca donar un cop d’ull a la variada representació de gasteròpodes, molt abundants i molt importants sobretot a l’Eocè marí de casa nostra.

Entre els gasteròpodes més ben representats estan els dels gèneres Turritella (com T. altavallensis, T. dixoni, i T. imbricata); Tympanotonos (com T. turris orengai, i T. montsecanus); Potamides (com P. solerensis, i P. interruptus); i el gènere Pirazus (com P. crusafonti, i P. angulatus).

Altres gasteròpodes de la nostra col·lecció són: Rimella bossaci, Sigmesalia fasciata duvali, Diastoma costellatum, Olivancillaria bartonensis, Liotina gervelli, Pleurotomaria deshayesi, Melanatria vulcanica, Natica semipatula, Clavillites longaevus, Velates vicensis, Cypraeovula funiculifera i el bonic gasteròpode Lapparia musicalis.

Així mateix també es pot veure un magnífic exemplar del gran gasteròpode eocènic Campanille cornucopiae i uns quants exemplars del famós gasteròpode terrestre del Paleogen Vidaliella gerundensis, més conegut com “Bulimus” que és el seu antic nom genèric. També a la vitrina 2 dels holotips poden veure’s alguns exemplars d’aquesta època com Campanille villaltai, Pythiopsis viai, Cerithium agerensis, o Turricula oscensis.

Un altre grup també molt ben representat a les vitrines del nostre museu són els cnidaris (coralls), organismes de cos tou que es fabriquen un esquelet extern, generalment calcari, que pot fossilitzar. Els coralls poden ser colonials (molts individus vivint junts i que poden formar un escull), o solitaris però que poden viure agrupats tot formant bancs.

A les vitrines podem veure una variada exposició de coralls, la majoria procedents de jaciments de Catalunya, com Pattalophyllia cyclolitoides, Pattalophyllia bilobata, Cyathoseris castroi, Astrocoenia caillaudi, Goniopora elegans, Isis brevis, Isis d’achiardii, Stylocoenia emarciata, Stylocoenia sanmigueli (donat pel Sr. Vicente) i un corall del gènere Orbicella donat pel Sr. Roca.

A les vitrines, però, poden veure’s molts exemplars procedents de la població de Castellolí (Anoia) com Dyctyaraea clinactinia, Cycloseris barcelonensis, Heliopora bellardi o Flabellum appendiculatum.

 Però el més extraordinari, és que aquesta població ha lliurat molts holotips, estudiats i batejats al nostre laboratori, i per això molts d’ells tenen noms dedicats a diferents persones relacionades amb el museu com Colliastrea guillermoi, Cladangia viaderi, Citarastrea calzadai, Montipora danieli, Hydnoseriatopora viai, Monomyces abadi, Anoiasmilia gasseri, o Pseudodictyaraea rosi. Tots ells, i molts més, es poden veure a la vitrina número 2.

Així mateix també poden veure’s alguns exemplars d’esponges dels gèneres Pseudoguettardia, Craticularia i Xilospongia, així com també uns fòssils molt curiosos que semblen cargols però que en realitat són els tubs calcaris on vivien uns anèl·lids (o cucs). Aquests tubs reben el nom de Rotularia spirulea i són molt freqüents a l’Eocè marí de la conca de l’Ebre, per això se’ls utilitza com a fòssil-guia d’aquest període.

Capítol apart mereixen dues vitrines diferenciades, i numerades 54 i 56, on s’hi exposen magnífics exemplars d’equinoïdeus (eriçons de mar) de l’Eocè de la Península Ibèrica, molts d’ells endèmics. Aquests organismes se’ls pot trobar des de l’Ordovicià (Paleozoic), però és durant el Cenozoic que aconsegueixen la seva màxima expansió.

Aquestes dues vitrines específiques van ser dissenyades per José Francisco Carrasco, el nostre gran especialista en equínids qui ha estudiat i classificat nombrosos exemplars del Museu, molts dels quals es troben en procés de revisió. A les vitrines s’ha procurat ordenar els exemplars seguint un ordre sistemàtic per així poder copsar l’evolució dels eriçons. A l’interior de les vitrines uns quants plafons ens informen sobre generalitats dels equínids, la seva distribució a la Península Ibèrica i la seva filogènia.

Així podem contemplar exemplars com Coelopleurus coronalis, Coelopleurus isabelae, Thylechinus lusseri, Macropneustes pulvinatus, Porosoma montserratensis, Ambipleurus viladensis, Circopeltis baicherei ...i així fins a cent taxons entre gèneres i espècies. També a les vitrines generals pot veure’s un notable exemplar d’asteroïdeu (estrella de mar) dit Teichaster poritoides.

En el proper i darrer capítol d’aquest repàs que fem als fòssils del Paleogen del nostre Museu, veurem vertebrats i plantes.

Amics del Museu: Col·laboració del Museu amb el Gran Teatre del Liceu

Amb motiu de la celebració del 175è aniversari, el Gran Teatre del Liceu de Barcelona es va posar en contacte amb els diferents museus del país per demanar si podien exposar, durant l’any de celebració, alguna peça significativa que tingués relació amb el Liceu.

Vista la dificultat de trobar alguna relació estreta dels fòssils amb la música, que és per lo que han optat els altres museus (partitures, instruments, quadres... etc), al Museu vàrem pensar que estaria bé trobar una relació amb el propi edifici del Teatre i pel bon coneixement que Pere Adserà té del mateix, ja que va col·laborar activament en els treballs de reconstrucció després del últim incendi, es va decidir fer al Museu una petita mostra/exposició que inclou un preciós exemplar d’ammonit del Devonià del Marroc cedit per Joan Corbacho i que és exacte a les moltes volutes arquitectòniques representades al Liceu, en especial sobre l’escenari.

Us animem a que visiteu aquesta mostra localitzada just a mà esquerra de l’entrada del Museu i que es complementa amb algunes peces originals de la reconstrucció sobre una tela que es la utilitzada a les llotges del Teatre.

La participació del MGSB en l’aniversari del Liceu s’inclou a la web https://www.liceualsmuseus.cat/ , a on es mostra un mapa amb les localitzacions dels museus participants i punxant sobre el del MGSB, veureu l’ammonit i a la llista dels museus la explicació de la nostra participació.

Amics del Museu: MUSEU VIRTUAL, Fòssils del Paleogen (I)

Després d’haver vist la col·lecció de fòssils del Carbonífer superior-Permià (o tardihercinià) i del Mesozoic que podem observar a les vitrines del nostre museu (veure etiqueta “Museu Virtual”), ara toca fer un repàs als fòssils del Cenozoic que es mostren a les vitrines numerades del 38 al 43 situades a la segona línia a mà dreta. També hi ha dues vitrines soltes, amb els números 54 i 56, on s’hi exposa la magnífica col·lecció d’equinoïdeus de la Península Ibèrica del museu, així com també els holotips que d’aquest període tenim dipositats a la vitrina núm. 2, situada a l’angle superior esquerre de la sala.

Una de les vitrines dedicades als fòssils del Cenozoic

Situació de les vitrines a la sala d’exposició

Com que el mot Cenozoic significa “vida moderna”, les restes que veurem són cada cop més semblants a la fauna actual. Començarem, doncs, pels exemplars del Paleogen, període que va des del famós Límit K-T (65 Ma) fins als 23,8 Ma i que comprèn les èpoques conegudes com Paleocè, Eocè i l’Oligocè.

Bé podríem iniciar aquest repàs pels fòssils més famosos del Cenozoic a casa nostra: els foraminífers, aquests organismes unicel·lulars tan importants a l’hora de datar una roca i determinar un ambient de sedimentació.

Alguns del nummulits de la nostra col·lecció

Al museu tenim una variada representació de “nummulits”, des de l’enorme Nummulites millecaput fins al petitíssim Nummulites garnieri, passant pels N. biedai, N. fabianii, N. striatus, N. laevigatus, N. irregularis, N. planulatus, N. globulus, N. chavannesi, N. atacicus, N. perforatus (el nostre nummulit més abundant) i N. gizehensis (els que es troben a les piràmides d’Egipte).

Altres foraminífers de la nostra col·lecció

A més de nummulits, a les vitrines també podem veure una gran varietat d’altres foraminífers com assilines (de les espècies Assilina spica, A. exponens, A. praespira, A. bolivari, A. placentula i A. pustulosa), operculines (com Operculina alpina, O. canalifera, O. ammonea i O. heberti), així com alveolines de les espècies Alveolina elongata, A. fusiformis, A. oblonga, A. pasticillata, A. frumentiformis, i A. globosa. També hi ha discociclines de les espècies Discocyclina fortisi, D. pratti, D. sella, (presents a casa nostra) i a d’altres localitats com Discocyclina discus, D. bartholomei, D. seunesi, i D. archiaci. També hi ha una petita representació d’asterodiscus i actinociclines.

Bivalvs del gènere Spondylus de la nostra col·lecció

Altres fòssils del Cenozoic molt abundants i importants als sediments marins de casa nostra són els lamel·libranquis (o bivalvs) i a les vitrines del museu en tenim també una variada representació, començant pels vistosos Spondylus de les espècies S. caldesensis, S. hispanicus, S. bifrons, i S. subspinosus. En canvi del grup de les ostrees només tenim un parell de representants: Ostrea multicostata i un gran exemplar de l’espècie Hyotissa martinsi pertanyent a la col·lecció de S. Falguera.

Un altre lamel·libranqui ben representat és el del gènere Crassatella, amb exemplars de les espècies C. corbarica, C. securis, C. curata, C. davidis, i C. lamelosa. Un altre grup de bivalves que es pot veure a les nostres vitrines són els de la família Teredinidae, bivalves excavadors com Teredina personata, Teredo tournali, i Eufistulana chiai.

Completen la col·lecció de bivalves uns quants exemplars de Meretrix incrassa, Cardita dufrenoyi, Pseudomiltha corbarica, i un parell d’exemplars del gènere Chama, lamel·libranqui amb una curiosa semblança als rudistes del Cretaci superior per causa de la seva adaptació a la vida en forma d’esculls. També es poden veure alguns holotips a la vitrina núm. 2.

I per finalitzar aquest primer repàs a la col·lecció de fòssils del Paleogen del nostre museu, donarem un cop d’ull a un parell de vitrines molt especials: les numerades 41 i 42 dedicades als crustacis decàpodes (“crancs” pels amics) de la col·lecció de qui fou director del Museu Dr. Lluís Via i Boada, gran especialista en aquesta mena de fòssils.

En elles s’hi exposen destacats exemplars, la majoria de casa nostra com Menippe almerai, Portunus catalaunicus, Colneptunus hungaricus, Harpatocacinus punctulatus, Periacanthus horridus i Palaeocarpinus simplex. També s’hi mostren uns quants holotips com Retropluma eocenica, Callianassa vidali, Periacanthus dalloni, Pagurus marini i Montezumella amenesi, així com també el neotip Neptunus catalaunicus. El proper capítol el dedicarem als gasteròpodes, coralls i equinoderms del museu.

Jorgina Jordà: L'AFICIÓ ALS MINERALS Experiència aplicada

Ens hem de fer ressò d'una nova publicació de Joan Abella, titulada “L’afició als minerals”. Com indica el seu títol, està adreçada a tots els aficionats a la mineralogia, tant els qui ara comencen, com els més veterans,  amb una sèrie de consells, suggeriments, advertències i recomanacions, basades en l'experiència de l'autor, que molts ja coneixeu, per ser el recol·lector i formar part de l’equip investigador que va descriure una nova espècie mineral: l'abellaïta http://museugeologic.blogspot.com/2016/03/jorgina-jorda-l-abellaita-nova-especie.html

Inicialment el llibre fa un aclariment de conceptes, que encara que semblin molt bàsics sovint fem servir erròniament, com mineral o roca, cristall o vidre, roca o pedra, per a continuació explicar-nos com s’ha de descriure correctament un mineral.

Posteriorment, com preparar una sortida, fent un repàs exhaustiu de tot el necessari, roba, calçat, eines, accessoris, documentació, sobre el lloc on volem anar.  Un cop ben equipats ja es pot anar a la recerca dels minerals, però amb compte, ja que també ens fa una sèrie d'advertiments de tot el que ens podem trobar i cal estar atent.

Un cop acabada la sortida, a casa, ens va resolent, els nous dubtes que se’ns poden presentar, com ara, organitzar els nostres minerals; vitrina, il·luminació, manipulació, conservació, preservació i presentació.

Finalment, també molt important una sèrie de consells, amb quina pot ser la millor manera de numerar, etiquetar una col·lecció; un apartat que he considerat molt interessant, potser, paper versus digitalització.

En resum, un llibre molt instructiu per a tots, sigui quin sigui el seu grau d’experiència; això si no espereu trobar cap imatge, perquè no es tracta d’una guia més de mineralogia o minerals sinó com hem dit al començament, l'experiència personal de l’autor al llarg de molts anys per resoldre les qüestions que ens podem anar trobant i explicant-nos sempre el perquè de tots els seus raonaments.

Títol: L'AFICIÓ ALS MINERALS

           Experiència aplicada

Autor: Joan Abella i Creus

Data d'edició: 2022

Editat pel mateix autor

Pàgines: 136