Amics del Museu: MUSEU VIRTUAL, Fòssils del Paleogen (I)

Després d’haver vist la col·lecció de fòssils del Carbonífer superior-Permià (o tardihercinià) i del Mesozoic que podem observar a les vitrines del nostre museu (veure etiqueta “Museu Virtual”), ara toca fer un repàs als fòssils del Cenozoic que es mostren a les vitrines numerades del 38 al 43 situades a la segona línia a mà dreta. També hi ha dues vitrines soltes, amb els números 54 i 56, on s’hi exposa la magnífica col·lecció d’equinoïdeus de la Península Ibèrica del museu, així com també els holotips que d’aquest període tenim dipositats a la vitrina núm. 2, situada a l’angle superior esquerre de la sala.

Una de les vitrines dedicades als fòssils del Cenozoic

Situació de les vitrines a la sala d’exposició

Com que el mot Cenozoic significa “vida moderna”, les restes que veurem són cada cop més semblants a la fauna actual. Començarem, doncs, pels exemplars del Paleogen, període que va des del famós Límit K-T (65 Ma) fins als 23,8 Ma i que comprèn les èpoques conegudes com Paleocè, Eocè i l’Oligocè.

Bé podríem iniciar aquest repàs pels fòssils més famosos del Cenozoic a casa nostra: els foraminífers, aquests organismes unicel·lulars tan importants a l’hora de datar una roca i determinar un ambient de sedimentació.

Alguns del nummulits de la nostra col·lecció

Al museu tenim una variada representació de “nummulits”, des de l’enorme Nummulites millecaput fins al petitíssim Nummulites garnieri, passant pels N. biedai, N. fabianii, N. striatus, N. laevigatus, N. irregularis, N. planulatus, N. globulus, N. chavannesi, N. atacicus, N. perforatus (el nostre nummulit més abundant) i N. gizehensis (els que es troben a les piràmides d’Egipte).

Altres foraminífers de la nostra col·lecció

A més de nummulits, a les vitrines també podem veure una gran varietat d’altres foraminífers com assilines (de les espècies Assilina spica, A. exponens, A. praespira, A. bolivari, A. placentula i A. pustulosa), operculines (com Operculina alpina, O. canalifera, O. ammonea i O. heberti), així com alveolines de les espècies Alveolina elongata, A. fusiformis, A. oblonga, A. pasticillata, A. frumentiformis, i A. globosa. També hi ha discociclines de les espècies Discocyclina fortisi, D. pratti, D. sella, (presents a casa nostra) i a d’altres localitats com Discocyclina discus, D. bartholomei, D. seunesi, i D. archiaci. També hi ha una petita representació d’asterodiscus i actinociclines.

Bivalvs del gènere Spondylus de la nostra col·lecció

Altres fòssils del Cenozoic molt abundants i importants als sediments marins de casa nostra són els lamel·libranquis (o bivalvs) i a les vitrines del museu en tenim també una variada representació, començant pels vistosos Spondylus de les espècies S. caldesensis, S. hispanicus, S. bifrons, i S. subspinosus. En canvi del grup de les ostrees només tenim un parell de representants: Ostrea multicostata i un gran exemplar de l’espècie Hyotissa martinsi pertanyent a la col·lecció de S. Falguera.

Un altre lamel·libranqui ben representat és el del gènere Crassatella, amb exemplars de les espècies C. corbarica, C. securis, C. curata, C. davidis, i C. lamelosa. Un altre grup de bivalves que es pot veure a les nostres vitrines són els de la família Teredinidae, bivalves excavadors com Teredina personata, Teredo tournali, i Eufistulana chiai.

Completen la col·lecció de bivalves uns quants exemplars de Meretrix incrassa, Cardita dufrenoyi, Pseudomiltha corbarica, i un parell d’exemplars del gènere Chama, lamel·libranqui amb una curiosa semblança als rudistes del Cretaci superior per causa de la seva adaptació a la vida en forma d’esculls. També es poden veure alguns holotips a la vitrina núm. 2.

I per finalitzar aquest primer repàs a la col·lecció de fòssils del Paleogen del nostre museu, donarem un cop d’ull a un parell de vitrines molt especials: les numerades 41 i 42 dedicades als crustacis decàpodes (“crancs” pels amics) de la col·lecció de qui fou director del Museu Dr. Lluís Via i Boada, gran especialista en aquesta mena de fòssils.

En elles s’hi exposen destacats exemplars, la majoria de casa nostra com Menippe almerai, Portunus catalaunicus, Colneptunus hungaricus, Harpatocacinus punctulatus, Periacanthus horridus i Palaeocarpinus simplex. També s’hi mostren uns quants holotips com Retropluma eocenica, Callianassa vidali, Periacanthus dalloni, Pagurus marini i Montezumella amenesi, així com també el neotip Neptunus catalaunicus. El proper capítol el dedicarem als gasteròpodes, coralls i equinoderms del museu.