Segurament recordareu la notícia (que també donàrem a conèixer al seu dia en aquest blog): el 10 d’abril del 2019 els astrònoms comunica ven que havien “vist” un forat negre. Un forat negre (o estrella col·lapsada) no pot ser vist, precisament perquè és “negre”, però el que s’havia vist de debò era el què passa amb la llum a l’entorn d’un forat negre, deduint-ne així la seva existència.
Doncs bé, ara
s’ha analitzat la llum que rodejà aquest forat negre, que és el nucli de la
galàxia 87 del catàleg de Messier (o sigui M87) a la constel·lació de Virgo i
que es troba a uns 55 milions d’anys llum. Aquest forat negre té una massa
enorme: uns 6.500 milions de masses solars, i per això la seva gravetat pot
originar efectes descomunals. S’ha vist, i això és el que s’ha publicat, que
aquest forat negre és capaç de “polaritzar” la llum que es troba pròxima, i
això vol dir que la fa saltar tota ella a una mateixa direcció ordenada, bo i
incorbant-la sobre sí mateixa per la gran gravetat. Ara bé, penseu que haver
aconseguit això és com haver pogut analitzar, des de la Terra, com és una
pilota de tennis situada sobre la Lluna. I és que 55 milions d’anys llum és una
distància inimaginable.
I qui ha aconseguit aquesta proesa? Doncs el conjunt de telescopis conegut com Event Horizon Telescope (EHT), o Telescopi de l’Horitzó de Successos, juntament amb un equip de més de 300 astrònoms. L’astrofísica Monika Moscibrodzka, membre d’aquest equip, ens diu: «El que veiem és una evidència crucial per entendre com es comporten els camps magnètics al voltant dels forats negres». I és que el fenomen observat es deu a l’acció del potentíssim camp magnètic originat per aquest forat negre. Nosaltres, des d’aquí, només podem admirar la constància i fermesa amb què treballen aquests professionals que, poc a poc, van desxifrant els enigmes del cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada