Mn. Francesc Nicolau: Per què Mart té una atmosfera tan minsa?

Heus aquí una pregunta que els astrònoms es feien des de fa molt temps, i se la feien perquè el planeta Mart és un astre del sistema solar que es formà igual que la Terra ara fa uns 4.600 milions d’anys i, per consegüent, havia de tenir unes característiques semblants a les del nostre planeta ja que quedava a una distància del Sol no gaire diferent de la nostra, una mica més fred, això sí, perquè es troba un xic més lluny del Sol, però pel que fa a la seva constitució, poca diferència podia haver-hi respecte de la Terra. I els estudis que s’hi ha anat fent de Mart així ho confirmen.

Per això s’ha d’afirmar que Mart va tenir en el passat una atmosfera densa, càlida i humida semblant a la de casa nostra i, examinant la seva superfície, es pot afirmar que també tenia aigua en quantitat ja que s’hi veuen lleres de corrents ben clares i, per tant, hi hagué pluges i, per què no?, tot el que veiem a la nostra atmosfera. Que hi va fluir l’aigua ho han constatat les imatges transmeses per les missions realitzades per les sondes que han explorat, i exploren, el planeta. Ara, però, Mart té una atmosfera extremadament tènue que ni és capaç de retenir la calor del Sol, i gens d’aigua corrent. Què li va passar, doncs?

Les anàlisis que s’hi han fet donen com a resultat que Mart va perdre la majoria dels seus gasos fa entre 4.100 i 3.700 milions d’anys, però no ha estat fins ara que un equip d’astrònoms hi ha donat una resposta que sembla satisfactòria i ho han publicat a la revista Science.

Passa que entre la Terra i Mart hi ha una diferència molt important que cal tenir en compte: el nostre planeta té un camp magnètic i Mart no en té. I què hi té a veure això amb l’atmosfera? Cal recordar un altre punt important i és que el Sol emet constantment un flux de partícules carregades elèctricament (l’anomenat vent solar). Ara bé, quan aquestes partícules arriben a la Terra, el seu camp magnètic té prou força per desviar-les i així no poden impactar sobre la seva superfície. Però a Mart sí que poden i el resultat és que el vent solar l’ha anat desposseint dels seus gasos fins deixar-lo com el veiem a l’actualitat. Fins i tot va perdre l’aigua que, poc a poc, s’anava evaporant.

Aquesta sembla, ara per ara, una bona interpretació d’aquest fet, i que donen a conèixer els astrònoms que indaguen els fenòmens còsmics fins aquests detalls.