I tot ho devem a la sonda Cassini, aquest enginy que la NASA va enviar a l’espai el 15 d’octubre del 1997 amb el nom de Cassini-Huyguens i que es va posar en l’òrbita de Saturn el 30 de juny del 2004. El segon component d’aquest nom es devia a un aparell que va “aterrar” el 14 de gener del 2005 al satèl·lit saturnià de Tità per a fer-hi un estudi.
La nau Cassini restà orbitant el planeta dels
anells fins el 15 de setembre del 2007, dia en que fou precipitada i es va
destruir a la superfície de Saturn (si voleu veure la ressenya publicada en aquest blog,
cliqueu aquí). Durant tot aquest temps anà prenent dades que
encara ara s’estan estudiant. No cal dir que la missió va ser un èxit total.
Del planeta
Saturn ja en sabíem moltes coses: que la seva distància amb respecte del Sol
era unes deu vegades més lluny que el nostre planeta, que el seu volum era de
763,59 Terres amb una massa de tan sols 95.15 Terres, la qual cosa dona una
densitat de 0,687, més lleuger que l’aigua. També se sabia que tenia uns
magnífics anells que el rodejaven; però poc sabíem de la seva composició i
possible activitat. Semblava molt quiet i prou.
Després dels
tretze anys de fotografies i anàlisis que la sonda Cassini li ha anat prenent,
s’han vist moltes coses que no se sospitaven: la seva atmosfera té uns 60 km
d’espessor, és turbulenta, amb huracans violents, i anells dinàmics que es van
remodelant. Els anells que el rodegen no són tres sinó molts més, amb ranures
que els subdivideixen. També ha augmentat el nombre de satèl·lits que abans
eren 17, el més interessant dels quals, Tità, és més gros que la nostra Lluna i
per això s’hi va enviar la sonda Huygens
per a conèixer-lo millor.
La sonda
Cassini ens digué d’entrada que Saturn tenia no 17 sinó 62 satèl·lits, però ara
se n’arriben a comptar fins a 82... és admirable que es puguin arribar a
conèixer tantes coses d’un astre tan llunyà. Penseu que la seva llum triga prop
d’una hora i mitja a arribar-nos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada